Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : arrengiér
12840

definicion : betar/metre/metar en ôrdre.

nota : arrengiér (+ pron.), adobar, aloyér, asticar, ègouar / engouar, engeniér ; revoudre (romand) arranger (plus ou moins bien) (r)afistolar / (r)apistolar (non trouvé à Aoste)

  • Francês : arranger
  • Italien : aggiustare
  • Italien : riparare (aggiustare)
  • Gramatica : vèrbo 1 b [-(i)ér : lèssiér]
  • Varianta : arrèngiér
  • Varianta : arrengiér (Pie)
  • Frâsa : Le Jœsèf sèntét qu'il falêt arrèngiér los aféres. Il rèpondét sèn sè fâchiér: "Un vêrro de vin nœs ferat bièn plêsir. Màs il est pas prœd; nœs vodrans bièn que la mariâ nœs dœne a châcun una fllœr de son boquèt de nœce. Aprés nœs ne l'ennœyerons pas més. Nœs la lèsserierons s'èn alar bièn tranquila."
  • Frâsa : Arrengiér les chouses.
  • Frâsa : Arrènge ta cravata.
  • Frâsa : Achetàr un métyo, de métyos. Vendre les métyos. Arrengiér les métyos. Fére un métyo nôvo. Avêr un gent métyo. Avër de gents métyos. Un métyo vielyo, màs bien bâti. Héretàr un métyo. Lo métyo de papa, de mama. Lèssiér alàr les métyos. Quitàr les métyos.
  • Frâsa : Métyo(s) bien arrengië(s). Avêr de gent(s) métyo(s). Métyo(s) bien tenu(s), mâl tenu(s). Métyo(s) en dèsôrdre, en patapéro. Fèna que sât bien tenir les métyos. Métyo(s) prôpro(s), pouerc(s). Étre envitâ u(x) métyo(s) de quârqu'-un. De métyo(s) confortâbllo(s).
  • Frâsa : Je vé lui arrèngiér ses aribotes.
  • Frâsa : Bèle que arrengiér, nos sens pas més d'acôrd.
  • Frâsa : Arrengens bèle ora les comptios.
  • Frâsa : T'âs tant volu t'emmèlàr, ora arrenge-tè.
  • Sinonimo : rèparar