Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : bllanc, bllanche, bllancs, bllanches
13334

definicion : -

nota : devenir blanc (par givre, neige), avoir un reflet blanc = bllancheyér.

  • Francês : blanc
  • Italien : bianco, -a
  • Gramatica : adjêctif
  • Gramatica : nom
  • Varianta : bllànc, bllànche
  • Varianta : bllanc, bllancha, bllancs, bllanches (Pie)
  • Varianta : bllanc, bllanche, bllancs, bllanches (GE)
  • Varianta : bllanc, bllancha, bllancs, bllanches (Bjl)
  • Varianta : bllanc, bllancha, bllancs, bllanches (VdA)
  • Varianta : bllanc, bllanche, bllancs, bllanches (VdA
  • Frâsa : Doves sèrvèntes tœtes jouenes, habelyês de jôlis bonèts blancs, et des devàntiérs avouéc des flœrs, teriéront de vin dens des vêrros, et los feséront pâssar per dessus la barricâda.
  • Frâsa : Cet lévro(t) éret tot ècrit per defôr de lètres blanches, nêres et vèrmelyes; les fèrméls du lévro erant ècrits de lètres d'or.
  • Frâsa : En les lètres blanches éret ècrita la sènta convèrsacions u benêt fily Diô, laquâla fut tota blanche per sa très grant'inocence et per ses sèntes ôvres.
  • Frâsa : Blanchèta, t'és bâs! Coment est-tu harbelyê? Pantalon pèrs et jupon de velu. Èh ben, je su p'oncor bâs. Blanchèta, tè fôt bâs! Coment est-tu harbelyê? Chôces grises et jupon blanc. Ce côp, mè fôt bâs.
  • Frâsa : Temps blanc molye lo mètre u(x) champ(s).
  • Frâsa : Ils aviont vu corir des liévres bllanches, Des petites asse ben que des grandes, Que ne fassévont que tornar et veriér: Firont mancar lo cœr a d'Albigny.
  • Frâsa : Les colors de la bandiéra italièna, rojo, bllanc et vèrt.
  • Frâsa : Pan bllanc.
  • Frâsa : Bllanc cœme la nê.
  • Frâsa : Admiront mes uelys L'herbèta veloutâye, Les fllœrs parfumâyes.. Les colœrs roges et nêres, Bllanches et jônes D'un gent cardelin.
  • Frâsa : Avêr cârta bllàncha.
  • Frâsa : Ço éront les lètres bllanches, en que ére-t èhcrita les convèrsacions u benêt fily Diô. Aprés quand avêt ben regardâ totes ses dèfôtes, ele sè perforçâve-t de l'emenar tant come elle povêt a ègzampllêro de la via de Jèsus-Crist.
  • Frâsa : U comencement t'avéve prês un papiér bllanc et, tot orgolyox, t'éres parti por la granta aventura de devenir ècriven. Mas, tot de suite, aprés aver ècrit les premiéres paroles, la cèrtituda de ta man ére èvania: t'éres pllen de doutes et de demandes. Coment ècrire ço, coment ècrire cen ... Et l'entousiasmo de comunicar atot ta lengoua-mére 'l ére étâ rèdui u pesant silence de l'analfabèto. Pou a pou doves quèstions s'éront ècllarâyes: coment ècrire et coment sè fére comprendre?
  • Frâsa : Ele étiêt un grant-temps que ele vêt tojorn corpus Domini a la lèvacion en sembllance d'un petit enfant. En tâl maniére ele vêt entre les mans del chapelan una grant cllartât que éret si très grant et si très bllanche et de si mèravilyosa biotât que o non lyé éret viêres que de neguna chousa que côr humen pouét pensar que un y pouét metre figura ni comparèson.
  • Frâsa : ICILLI cllartât lyé éret viêres que fut tota rionda, et dedens la cllartât aparéssêt una grant vèrmelya si très resplendenta et si bèla, que de sa grant biotât, ele enluminâvet tota la cllartât bllanche.
  • Frâsa : Et céla cllartât jétâvet si grant resplendor que ele fesêt resplendir tota la vèrmelya si que la una biotât enluminâvet si l'ôtra et si étiant la una en l'ôtra que eles rendiant si mèravilyosa biotât et si grant resplendor que on vêt tota la biotât de la bllanche cllartât dedens la vèrmelye et la biotât de la vèrmelye vêt on dedens la biotât de la cllartât bllanche.
  • Frâsa : Et dedens la cllartât bllanche aparéssêt un petit enfant; la très grant biotât de cél enfant ele ni put dére ni fére entendre. Dessus cél enfant et de totes pârts aparéssêt una grant cllartât sembllent a or qui rendêt si grant iluminacion que ele trayêt totes les ôtres assé et tota s'en entrâvet dedens lors.
  • Frâsa : Vache nêre marquetâye de pecots bllancs.
  • Frâsa : De ceta tèrra 'l èspere (lo semœr) et atend lo pan Que farét vivre céls-ce que l'âme tant. 'L est a cen que pense en pllongent la man Dens una gorba ou dens un sac de têla bllanche Pllêna de sements.
  • Frâsa : La chata 'l at fêt les bétyons dens la rèche de l'âno, 'L at fêt nen de bllancs, de gris, de nêrs et de jônos.
  • Frâsa : Un biô jorn de julyèt, lo jorn de la Ravena, De Vela je m'en parto a l'ârba du matin, En portànt aprés mè: salam, pan bllanc, fontena, Et checa de cél cllàr qu sè fét dens la tena, Pœr mè bllètir lo pot long de mon chemin.
  • Frâsa : Fèya bllanche, nêre, pecotâye.
  • Frâsa : Ben que la colossie s'atanche, Et que de rebiolon s'empllét; Outre-delé les bèques bllanches, Frére, agouéte en drêt de mon dêgt: Lluen de cél têt cuvèrt de palye, Lo ramonœr encor petiôd, Dens Turin côrt, crie et travalye Pe possêr gâgnér doux-três sous.
  • Frâsa : Vél bllanc et nêr, bllanc et rojo.
  • Frâsa : Lo biés at la côrce bllanche.
  • Frâsa : Ràr come un corbél bllanc.
  • Sinonimo : bllavo, bllava, bllavos, bllaves
  • Ètimologie : *blank