Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : celes (adj.)
13766

definicion : -

  • Francês : ces (-là) f.
  • Italien : quelle agg.
  • Gramatica : adjêctif dèmostratif
  • Varianta : celes (Pie)
  • Varianta : celes (GE)
  • Varianta : celes (Bjl)
  • Varianta : celes (adj.) [VdA]
  • Frâsa : On vos derat: qui étêt celes canalyes? Los Savoyârds contre noutres muralyes, Três èchiéles ont drèciê et pllantâ, Et per iqué doux cents ils sont montâs.
  • Frâsa : Ils avévont de les lantèrnes sœrdes; Ils contrefassiant celes grôsses grenolyes, Il étéve por alar et por vegnir, Sen que jamés nion ne los pôt dècruvir.
  • Frâsa : Nos non trovens pas que ele volét onques de ceta vision rèvèlar ôtres chouses mâques, tant que de celes très hôtes et secrètes dèmonstrances que Noutron-Siro lyé dèmostràt la compagnie de sos glloriox sents, ele non o porrêt rècontar ni comprendre.
  • Frâsa : Màs pués aprés ensé come Diô ordonàt les chouses si come lui pllét alcunes de celes de Permagni pœr la rèvèlacion de Noutron-Sègnor ou de cetes três, si come jo cudio, venéront a la prioréssa et al viquéro qui fut mouéno de VâlBôna et orendrêt est de Sente-Crouèx et apelâ dom Roz de Charis, et lors déront que y coventâvet pœr fôrce que on alât quèrre les osses de celes três sentes crèatures et mout d'ôtres paroles.
  • Frâsa : O venét lo viquéro et trését les osses de celes três sentes crèatures et metét en un sac et chargiét sus una somére; et les osses al sègnor de Tulins et pllusiors ôtres pèrsones metét sus una èga et pués s'en vét.
  • Frâsa : Mas que agouétâdes-vos du coutiér du mucent? J'agouéto cet velâjo et celes tors bâs-lé.
  • Frâsa : Je sé pas cen que 'ls ant celes gelens a carcassiér pariér!
  • Frâsa : La tèoria matèrialista-dialèctica de la cognessença bete la prateca a la premiéra pllace; ele èstime que la cognessença humèna pôt, en niona maniéra, étre copâye de la prateca et refuse totes celes tèories fôsses que néyont l'importança de la prateca et copont la cognessença de la prateca. Lènino at dét: "La prateca est supèriora a la cognessença (tèoreca), porquè y at la dignitât, pas justo du gènèrâl, mas oncor du rèèl imèdiat".
  • Frâsa : Il pôt aprés aplicàr cetes idâs, tèories, pllans ou projèts a la prateca de modificacion du mémo procèssus objèctif; s'il arreve but proposâ, s'il reussi dens la prateca de cét procèssus a rèalisàr, u muens dens una granta partia, les idâs, tèories, pllans ou projèts èlaborâs devant, lo mouvement de la cognessença de cét procèssus dètèrménâ pôt adonc étre considèrâ come feni.
  • Frâsa : Les Frassi... les Bornê... Rufiér de Cort-Mayor /Sont pas celes gens qu'ils aviant frêd u bouél:/ /Sont pas celes gens qu'ils èyont frêd u bouél:/ Lœrs piles de fontena ou gruviére que seye, Vant sè fâre assadar per tota l'Italie. Dês Vela en sus tot sus tan qu'u Mont-Bllanc Lo frut des montagnârds pâsse tot per lœrs mans.
  • Frâsa : A tâblla, tot solèt, je ménjo sensa façon; J'agouéto celes gens [fachendiê] per mêson. Les doux brès rebrètâs je vèyo la frutiére Qu'el avenge lo prês du fond de sa chôdiére.
  • Frâsa : A l'ombra de celes brengouètes, Sur la tepa, alens nos sietàr; N'arriens-pués doves ècuelètes De lacél, pœr noutro denà. Prôchos du têt cuvèrt de palye, U son du fifro, ora chantens: De lacél, la chiévra nen balye; Mâma nos fét d'harbelyements.
  • Frâsa : Logiér chiéz Ragouèl, 'l est llui que m'at menâ; J'ariô pas sensa llui, pœr ma fèna, Sarra! Lluen, lluen dens un dèsèrt 'l at apelyê lo diâbllo, Dèlivrâ celes gens d'un ètat dèpllorâbllo. 'L at cllôs gôrge u pêsson que vegnêt m'èpoueriér; Et vos, remarciédes-llui, v'édes tornâ bien clleriér".
  • Frâsa : Celes gens sont pas de la méma tempra/trempa.
  • Frâsa : Mas Jèsus o lor dét: "Vosôtros vos séde pas cen que vos chamâds! Vos séde bons a bêre ceto calice iqué de dolor que bevrê mè et recêvre celes bapteyalyes iqué de sofrènça qu'ils baptéséront mè? Et lor ils ànt réhpondu "SI sens 'cor bons nos".
  • Frâsa : Celes pomes môres m'ant fêt partir una de celes cabandes.
  • Sinonimo : queles (adj.)