Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : compagnon, compagne/compagnona, compagnons, compagnes/compagnones
14581

definicion : -

  • Francês : compagnon
  • Italien : compagno, compagna, compagni, compagne
  • Gramatica : nom
  • Varianta : compagnon, compagne, compagnons, compagnes (Bjl)
  • Varianta : compagnon, compagne, compagnons, compagnes (Vls)
  • Varianta : compagn, compagna, compagns, compagnes (Pie)
  • Varianta : compagnon, compagne, compagnons, compagnes (VdA)
  • Varianta : compagnon, compagne, compagnons, compagnes (Fri)
  • Frâsa : Ele éret très humila de côr et de côrps. Ele éret mout chàritosa et pidosa et souens donent de tota maniére de humilitât que potêt nècèssitar ses compagnes. Ele fut de mout grants jonos et abstinences tant quant sa fêblla complèxion lo potêt portar. Ele éret mout entiérement obedienta et de mout grant orêson assidua et de si grant dèvocion que pllusiors vês elle cudiâvet de tot perdre lo vêr per les legremes que ele jétâvet. Et (se) éret mout bènigna de paroles, humila et de grant ègzempllo.
  • Frâsa : En ceta grant dolor ele pensét que totes ses compagnes receviant lor Salvor et ele, a tâl jorn que el éret dègnêe venir et nêtre en cet mondo pœr noutra salut, no s'osâvet prèsumir pœr les grants ofenses que ele cudâvet avêt, sè propensét que ele recordrét a la grant misèricôrde de son dox crèator.
  • Frâsa : Il nos arreve sovent d'acutar de compagnons, que hèsitont a s'enchargiér de tâl ou tâl travâly, dècllaràr qu'ils cregnont de pas bien lo fére. Porquè cét manco d'assurença?
  • Frâsa : Mas, de nos compagnons, un mouél comprendont pas oncora ceta tèoria. Se on lor demande d'yô vegnont lors idâs, opinions, poleteca, pllans, mètodes, concllusions, d'yô vegnont lors discors entèrménâbllos et lors longs articllos ils trôvont la quèstion ètrangiéra et sâvont què rèpondre. Et cés sôts por què la matiéra sè transforme en èsprit et l'èsprit en matiéra, fenomèno ordinèro de la via de châque jorn, réstont encomprèhensibllos por lors.
  • Frâsa : Il fôt donca ensègnér a noutros compagnons la tèoria matèrialista-dialècteca de la cognessença, afin qu'ils séssont s'orientàr dens lors idâs, fére des enquétes et des rechèrches et drèciér lor bilan de lor èxpèriença, qu'ils posséssont surmontàr les dificultâts, èvitàr tant que possibllo de cometre des èrrors, fére bien lor travâly, contribuàr avouéc totes lors fôrces a construire un grand et fôrt payis socialisto et a la fin édar/édiér les masses oprimâyes et èxplouètâyes du mondo en vua de l'acompllissement du nobllo devouèr entèrnacionalisto que nos encombe.
  • Frâsa : Pœr profitàr de l'êr si frès de la montagne, Noutro Rê tot sovent lé d'entôrn lo mê d'oût Quite les bôrds du Tibro, ou de l'Arno, ou du Pô En menant avouéc lui la Rêna, sa compagne. Ben sûr, entre tuéts doux, pôvont mielx reussir A vouegiér lors bienfêts sur tot noutro payis.
  • Frâsa : Qui 'l at fêt come la fromia, 'L at de roba dens sa mêson; Pôt assembllàr ses compagnons Contre sa tena bien empllia.
  • Frâsa : - Voléd-vos, bon garçon, mè fére un grôs pllèsir? - Ouè, ouè; bien volontiér, mémo doux se je pouè. - Inque-lé mon garçon 'l at un voyâjo a fére; Vodriâds-vos vos chanrgiér de llui sèrvir de pére Et de bon compagnon lo long de son chemin, Ben que vat, d'un belyèt, teriér cen que mè vint?
  • Frâsa : A fére son chemin Tobie continue, Et d'entôrn la vèprâ contre lo Tigre arreve. Il s'aprôche de l'égoue, et sè lâve les pièds; Un grôs pêsson tot setout de llui s'est aprochiê. Lo garçon, sachent pas quint bôrt monstro cen étêt, Dit a son compagnon: "Vêde-o lé quinta bétye! S'vos pllét, gouardâde-mè; j'é pouere que ses dents Vegnont mè dèvoràr. - Va! va! pouere de ren (èye pas pouere).
  • Frâsa : Quand n'avians llui chiéz nos, n'avians noutro trèsor. Llui, cé, ére ma via, et llui viâ est ma môrt. Lllui, cé, nos valyêt mielx que totes les rechèces; 'L étêt noutro bâton pedent noutra vielyèce. - Lo garçon revindràt, Ana, troblla-tè pas; Câr son bon compagnon saràt guidàr ses pâs". Màs sa fèna, jamés, jamés ren la console: Sa dolœr, en prègient, copâve ses paroles.
  • Frâsa : Enfin un biô matin, justo u solely levent, Ana de son cruchèt, vêt Tobie de lluen! El galope a mêson p'anonciér sa venua. Aprés lyé, le chin entre et fouète de sa cœva, En verondant atôrn les chambes du crêssient, Sôt sur ses genolys, et lyé lèche les mans, Come pœr l'avèrtir que son garçon Tobie Et son bon compagnon revegnont de Mèdie.
  • Sinonimo : camerâdo, camerâda, camerâdos, camerâdes
  • Maqueta : compagnon, compagne/compagnona, ..., compagnes/compagnones