Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : capâbllo, capâblla, capâbllos, capâblles
14796

definicion : -

nota : se sentir (trop) capable = sè / s'en crêre.

  • Francês : capable
  • Italien : capace, capace, capaci, capaci
  • Gramatica : adjêctif
  • Varianta : capâbllo, capâblla, capâbllos, capâblles (Bjl)
  • Frâsa : Il serêt capâblo de m'entrociér et de mè fére tombar a bâs.
  • Frâsa : Nos lo rèpètens: la cognessença logeca est divèrsa de la cognessença sensiblla, porquè ceta embraçe des aspècts isolâs des chouses, des fenomènos, lors coutiérs aparents, lors lièsons èxtèrnes, adonc que la cognessença logeca, en fesent un grant pâs en devant, embraçe les chouses et les fenomènos en entiér, lor èssença et lor lièson entèrna, s'èleve tant qu'a la misa en èvidença des contradiccions entèrnes du mondo que nos encèrclle et, a travèrs ço mémo, est capâblla de comprendre lo dèvelopament de ce mondo dens sa entègritât, dens la lièson entèrna de tués sos aspècts.
  • Frâsa : Mas dês la seconda pèrioda de sa prateca, pèrioda de la luta poleteca et èconomeca conscienta et organisâye, por lo fêt de son activitât prateca, de son èxpèriença aquisa u cors d'una lunta prolongiêya, èxpèriença que fut g·ènèralisâye scientificament per Marx et engels et de yô et nèssua la tèoria marxista qu'el at sèrvi a l'èducàr, ceta cllâssa fut capâblla de comprendre l'èssença de la sociètât capitalista, los rapôrts d'èxplouètacion entre les cllâsses sociâles, sos prôpros devouèrs historecos et devint adonc una "cllâssa por sè".
  • Frâsa : Se aprés étre consacrâ-sè un cèrtin temps a cét travâly, ils aquèront de l'èxpèriença et, s'ils vôlont bien, sensa partit prês, ègzamenàr a fond l'ètat de la situacion, a la pllace de considèràr les chouses d'una façon subjèctiva, unilatèrâla et supèrficièla, ils seront capâbllos de teriér lors-mémos les concllusions que sè raportont a la maniéra que convint emplleyér, et ils sè betaront a travalyér avouéc bine plles d'assurença.
  • Frâsa : Pas-muens lo mouvement de la cognessença fenét pas lé. S'on arrètésse lo mouvement matèrialisto- dialècteco de la cognessença a la cognessença racionèla, on ariêt mâques prègiê de la mêtiêt du problèmo, et mémo, du pouent de vua de la filosofia marxista, de la mêtiêt qu'el est pas la plles importanta. La filosofia marxista è stime que l'èssencièl il est pas de comprendre les louès du mondo objèctif por étre capâbllo de lo èxpllicàr, mas il est d'emplleyér la cognessença de cetes louès por transformar activament lo mondo.
  • Frâsa : S'il sè trète d'un mouvement sociâl, los veretâbllos dirigients rèvolucionèros dêvont pas justo savêr corregiér les èrrors que sôrtont dens lors idâs, tèories, pllans ou projèts, selon cen que nos ens dét devant, il fôt oncor, quand un procèssus objèctif progrèsse et passe d'un degrâ de son dèvelopement a un ôtro, qu'ils séssont capâbllos lors-mémos et tuéts céls que participont a la rèvolucion avouéc lors, de siuvre cé progrès et cé passâjo dens lor cognessença subjèciva, o-est-a-dére...
  • Frâsa : Et les idâs justes que sont la caractèresteca d'una cllâssa de téta, devegnont, dês qu'éls penetront les masses, una fôrça matèriâla capâblla de transformàr la sociètât et lo mondo.
  • Sinonimo : bon, bôna, bons, bônes