La Parola : ch·ocar
14993
- Francês : choquer
- Italien : scioccare
- Gramatica : vèrbo 1 a [-ar : chantar]
- Varianta : ch·ocar (Frz)
- Varianta : ch·ocàr [VdA]
- Frâsa : O est de quél menât, dont lo vacabondâjo
Est sovent lo sujèt de quârque bavardâjo,
Que vuel dére doux mots, portant, sens mè ch•ocar;
O n'y at por per dèrriér que sant mè provocar,
- Frâsa : La proposecion 'l at sembllâ cho·càr lo petiôd prince:
– L'apelyér? Que drôla d'idâ!
– Màs si te l'apelyes pas, llui vat de pertot, et vat sè pèrdre.
Et mon ami 'l at fêt un novél cllafârdo.
– Màs yô vôs-te que 'l alèye!
– N'importe yô. Drêt devant llui...
Adonc lo petiôd prince notat gravament:
– Fé pas ren, enchiéz-mè 'l est tèlament petiôd!
Et avouéc checa de mèlancolia, magâra, 'l at contenuâ:
– Drêt devant sè si pôt pas alàr bien lluen...