Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : dessus
16179

definicion : -

nota : dessus adverbe, préposition, nom m., sur au-dessus en-dessus par-dessus per-dessus

  • Francês : dessus
  • Italien : sopra avv.
  • Gramatica : advèrbo
  • Varianta : dessus (GE)
  • Varianta : dessus (Dfn)
  • Varianta : dessus (Pie)
  • Varianta : dessus (Bjl)
  • Frâsa : ... quànd la nœce sè fit vêr u contœrn du chemin, il sè metét a tapar dessus a grànds côps avouéc son martél d'enchaplos.
  • Frâsa : *Tants (de) groupos musicâls aprés la (rechèrche) dessus lo tèrritouère començont a fâre de matèrial (nôvo) et l’ètude dessus l’ècritura comence a donar de bon rèsultat dens les lévros.
  • Frâsa : Dessus la landa de la chemenâye, Tota nêre et mâcherâye, 'L y est 'na grola, un chandeliér.
  • Frâsa : Son Altèssa dessus Penchat étéve, Yon d'entre lœr s'encorut por lui dére Que le pètârd avêt fêt son èfôrt, Qu'on alâve fâre entrar tot le grôs. (de l'armâ)
  • Frâsa : Un savoyârd, uprés de la Monéya, Il fut tuâ d'un grand côp de marmita Qu'una fèna lui acuelyat dessus; Il tombat môrt, frêd et rêd ètendu.
  • Frâsa : Màs le Consèly en granda diligence Fit lœr procès, prononLat lœr sentence: Qu'ils seriont tôs pendus et ètrangllâs Dessus l'Oye, cél biô bèluârd.
  • Frâsa : Màs Tabazan, que perdéve pacience, Sôtat dessus, et pués aprés l'ètranglle: "Môrta la bétye, et môrt lo venim! Te ne farés jamés ni mâl ni ben!"
  • Frâsa : Adonc j'é brâvament rèfllèchi dessus les aventures de la junglla et, a mon tôrn, je su reussi, avouéc un crèyon a colœrs, a traciér mon premiér dèssin. Mon dèssin numèrô 1. 'L ére fêt parèly:
  • Frâsa : Màs, lâssa! Sur-lo-champ l'égoua devint si fôrta, Qu'el fât tombar lo pont qu'aboutét a la pôrta. Prod gens que sont dessus chêyont dens los bèbris, Et un joueno mariâ funèstament pèrét.
  • Frâsa : Lo dègât que parêt ne sè pôt bien comprendre: L'on ne vêt rien de sèc tant que vua pôt s'ètendre; Les Granges sont cachiês, la Pllana, l'Ila-Vèrt; Et celos de Sent-Roc sont dessus los cuvèrts.
  • Frâsa : Qu'est-o que je vèyo sur cél radél que fllote? Cél que depués qu'est jorn dessus son chevâl trote, Monsiœr de Montferrat qu'a tant de poures gens Pôrte de pan, de vin, et lor balye d'argent;
  • Frâsa : Veyéd per Sent-Lôrent, veyéd per la Pèrriére, Veyéd per lo Fôrbôrg, mâlherosa charriére: Iqué l'égoua corêt dessus los talapèts; Lo blanchiér n'at plles ren, alun, ôlyo, ni pêx;
  • Frâsa : Entretant ele vit quatro qui sè partéront d'entre los quatros cors et venéront devant lui a grant timor et sè agenoliéront et prédront lo drap qui les ôtros lo teniant dessus et lo trèséront avâl outra los pieds de lui, si que tot son prèciox côrps paréssêt ètendu dessus lo drap d'or qui éret sus la tèrra, et tenêt los pieds et les mans en hôt.
  • Frâsa : De la grant biotât que ils aviant non lyé éret sembllent que lo solo quand il est en sa plles grant cllartât et biotât, fut mâques un pou de chousa u regârd de la grant biotât que avinat les sents que ele vêt DEJOTA sè de totes pârts, et dessus come en l'êr. Totes vês ele non o vêt pas dês uelys corporâls màs en èsprit; et vêt son côrps al liét a ben pou sembllâbllo al côrps môrt.
  • Frâsa : Et dedens la cllartât bllanche aparéssêt un petit enfant; la très grant biotât de cél enfant ele ni put dére ni fére entendre. Dessus cél enfant et de totes pârts aparéssêt una grant cllartât sembllent a or qui rendêt si grant iluminacion que ele trayêt totes les ôtres assé et tota s'en entrâvet dedens lors.
  • Frâsa : Iqué o lui fut dèmostrâ la signifiance de les doze piérres prècioses qui étiant dessus lo cuvèrtor de l'or, duquâl il éret cuvèrt ensé come nos vos avens ràcontâ. Et lui fut dèmonstrâ la signifiance de ço que il lui dit que regârdet son veré crèator et cognésset son veré Salvor et considèret a grant diligence sur ço que ele vèrrét la grant hôtesse et la grant provondior et largior de les grièves dolors et de divèrs torments que sofrét noutro bon crèator.
  • Frâsa : La mariâ relevét un petit pou la téta, sa figura reprenét des cœlœrs, et ele remarciét le Jœsèf, avouéc doux petits uelys contènts. Sèn rièn dére, ele dètachiét son boquèt de dessus son gorgelin, ele cassét la plles grànda fllœr, ceta-qué que fesêt la bèca du boquèt, et la dœnét u Jœsèf èn l'èmbràcient.
  • Frâsa : Et tantout la égoue sè dècrèssét si fôrt que o lor éret vis que la égoue s'en entrat en tèrra et que ele remanét dessus, et passont s'en outra, a ben pou que ne venét la égoue a nient.
  • Frâsa : Et tè, châtél si fier dessus lo Montjovèt Tes murs vant a bocons, ta tor 'l est sensa têt. Ah! du temps des sègnœrs, qui arêt osâ dére Que lœr habitacion, un três cents ans plles târd, Arêt pués sèrvi de taniére Ux bètyons des renârds?
  • Frâsa : Tè, châtél de Grèssan, t'âs donc changiê de mêtre Que t'és tot remontâ du fond tant qu'u sonjon? Cél que sât lo latin comprend a qui pôt étre Sè vêt dessus sa pôrta ècrit: DUC IN ALTUM.
  • Frâsa : A son pâpa ja vielyo, - détes-mè, quint corâjo! - Vat demandàr sa pârt, et sè bète en voyâjo: Dessus son chevâl gris sè fot a cavalon; S'en vat sentent sonàr les ècus du tachon. Dens lo payis que vat, faràt-il bôna via, Ou aleràt-il prendre ègzempllo a la fromia?
  • Frâsa : El charge son fromâjo, et pués prend lo chanon, Vat teriér de bonèt d'un petiôd barelyon; En crouèx dessus lo fuè bète doves ètèles. Ben que la lêtiê couét, 'l aprèste les fèssèles;
  • Frâsa : Sembllâve que ses uelys 'ls ussont de fuè dedens, Et que per ses doux nâs nen sortésse lo fom! Lo mondo atôrn de lœr, tot côrt, s'empend, s'amasse, 'Ls ant tuéts les uelys fixâ dessus les doves vaches.
  • Frâsa : Pâssa pas dessus cét crouê lan, bllèye.
  • Frâsa : Lyé vint, d'Ana sa fèna, u mondo un gent garçon, Qu'il at pués bien enstruit dessus le religion. "Mon garçon, desêt-il, que tojorn tè chaouyéyes D'ofensàr lo Bon Diô; que jamés te tè vèyes Per les crouyes compagnies, yô tojorn lo dèmon Dens lo cœr inocent fêt entràr lo poueson".
  • Frâsa : Lyé/Llui chêt dessus les uelys. Détes-mè vêr quint sôrt? Tobit du moment 'l at pas més vu lo jorn! Come un sent jono Job, atot sa grant pacience, Llui veriêve a profit sa dura pènitence.
  • Frâsa : Màs tè, pouére de ren... pâssa dens la preyére, Avouéc Sarra, três jorns et três nuets totes entiéres; Et la premiére nuet pœr chaciér lo dèmon, Bourla dessus lo fuè lo fèjo du pêsson, Et, les três jorns passâs, mon ami, je t'engajo A vivre sentement dens l'ètat du mariâjo".
  • Frâsa : Aprés lo mêsson les femèles ols gllènont (Ols amassont les èphies oubllàyes dessus l'ètrobllo).
  • Frâsa : Aprés lo mêsson les femèles ols gllènont (Ols amassont les èphies oubllàyes dessus l'ètrobllo).
  • Frâsa : Pœrrians barjacàr fin a deman, fâre vêr-sè (INVECE) que étre! Quand TSU en dèscésa avouéc la vètura dessus un chèmin en montagna et te croueses un'ôtra machina, te frênes et te fâs passàr-la. Cen est pas ècrit et sûr que lo touristo de la démenja ol lo sât pas; cen est francoprovènçal.
  • Sinonimo : sus
  • Sinonimo : sur