La Parola : digno, digne, dignos, dignes
16325
definicion : -
- Francês : digne
- Italien : degno, degna, degni, degne
- Gramatica : adjêctif
- Varianta : digno, digna, dignos, dignes (Bjl)
- Varianta : digno, digna, dignos, dignes (Dfn)
- Frâsa : En celes aprenêt non pas solament les tribulacions sofrir en pacience, màs "assé" aprenêt a delêtiér en tâla maniére que tués les confôrts de cet mondo lui tornâvont a grant hàna, àssé que ol lui ére-t sembllant que en cet mondo non ére-t si digna chousa ne si doce come sofrir les pênes et les torments de cet siègllo pœr l'amôr de son crèator.
- Frâsa : Ce pont, digno projèt d'un intendant ilustro,
Per lo plles fatal sôrt, at muens durâ d'un lustro:
Qui pôt-il sè fllatar de lo vêr rètabli?
D'ôtros que prèssont mielx lo metront dens l'oubli.
- Frâsa : Et a la fin de céls doux ans o ne fut jorns dês féta sent Antouèno tant que la seconda semana de carêma que ele entre la nuet et lo jorn que ele ne vèsét et sût alcuna (chousa) dels sècrèts Noutron-Sègnor, losquâls sècrèts furont si grants et mèravilyox que quand ele en cudiévet ràcontar alcuna partia secrètament o non potêt étre retenu câr Diô non lo volsét sofrir, câr pôt-étre que la pèrsona cui ele lo rèvèlâvet non éret digna del reténir.