Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : féta, fétes
17967

definicion : -

  • Francês : fête
  • Italien : festa
  • Gramatica : nom femenin
  • Varianta : féta
  • Varianta : féta, fétes (GE)
  • Varianta : féta, fétes (Bjl)
  • Frâsa : La féta de la Chandelosa, Los jorns crêssont d'un'hora, Et lo frêd crêt ples oncora.
  • Frâsa : Les fétes de Chalende
  • Frâsa : A la féta de Sent Pierro, l'hivèrn ou que s'en vat, ou que sârre pués mielx.
  • Frâsa : L'âno avouéc sa grôssa téta, Fét la féta; Sa babèta èchànd sos pieds; De l'ôtro coutâ la vache, A l'atache, Ronge sur sos dêgts qu'ant frêd.
  • Frâsa : Por los Sègnœrs, vos ariâds fêt la féta; Vos lœr ariâds a tôs copâ la téta; Et poués, sariâds entrâs dens lœrs mêsons, Et de lœr ben ariâds prês a foueson.
  • Frâsa : En cél temps, dês féta sent Antouèno tant que la seconda semàna de carêma, ele étiêt tôs los jorns que tantout que ele éret alâ gésir aprés compllia que ele entrâvet en cela secrèta vision, laquâla lui éret dèmontrâ per divèrses maniéres.
  • Frâsa : Dames et Monsiœrs, tot vint de Turin, de Fllorence, De Roma, de Milan, d'Anglletèrra et de France. Vegnont chèrchiér l'êr frèque et la bôna apetit, Senant les louidors dens tot noutro payis. Les uns a Sent-Martin vant sus per la valâla, U Mont-Rose tot setout y balyont l'escalâla. D'ôtros de Châtelyon siuvont lo drêt chemin, Vant agouétiér de prés lo front du Mont-Sèrven. D'ôtros sur lo Mont-Bllanc y vant pllantar lœrs tendes; Tot-un y réstont pas les fétes de Chalendes; Et p'étre sur les bèques u levâ du solely Pèrdriant en rampelyent les onglles des artelys. D'ôtros côront pas tant; lœr, cregnont trop la lagne; Les bins de Cort-Mayor fant lœr grant pâssa-temps, Ou ben pœr gouarir des mangagnes Prègnont les égoues a Sent-Vincent.
  • Frâsa : En arrevànt u Brœly j'é vu, come una féta; Tot lo mondo assuegiê des pièds tant que a la téta. Les femèles, cél jorn, 'ls aviant de gents pichèts, Franc come vôlont lœr; cen réstâve si rêd!
  • Frâsa : Pâques, féta de la rèsurrèccion.
  • Frâsa : Bèle que alar a la féta, pllôt come des côrdes.
  • Frâsa : J'é bèle ren volya d'alàr a cela féta.
  • Frâsa : Dens tot lo chôd-temps je pouè pas fére un jorn de féta, je su trop apelyê per lo travâly.
  • Frâsa : Quand on fét féta, fôt pas mècllàr lo bêre.
  • Frâsa : Je vuel cièrdre la venenge, tant pœr empllére un bon bosson de vin pœr les bèlfes fétes.
  • Frâsa : Lo VIVRE FRANCOPROVENSAL o vôt bien a la parola contadin pas "imprenditore agricolo" sensa poèsia, sens orgolyox de noutra tradicion cèltica et la vivens tuéts les jorns, l'adoracion de la tèrra et les vielyes cotumes sè mècllont a les fétes de l'égllésa.