Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : lèssiér
19285

definicion : -

nota : 1) laisser rouler = "rebatar" (pas général); 2) laisser sortir = "abadar, j'abado".

  • Francês : laisser
  • Italien : lasciare
  • Gramatica : vèrbo 1 b [-(i)ér : lèssiér]
  • Varianta : lèssiér (Pie)
  • Varianta : lèssiér (GE)
  • Varianta : lèssiér (VdA)
  • Varianta : lèssiér (Frz)
  • Varianta : lèssiér (Dfn)
  • Varianta : lèssiér (Vls)
  • Varianta : lèssiér (Bjl)
  • Frâsa : Tè fôt pas lèssiér chêre ces ceriéses, ôtrament te les retrôves totes amaciê(ye)s.
  • Frâsa : Ils vôlont, Vâldoten, ôgmentar ta dètrèsse, Et ja devant lo temps fére blanchir tes pêls. A tués tes devantiérs, les Ducs, per cent promèsses, 'l ant jurâ de lèssiér la lengoua de lœrs Rês.
  • Frâsa : Le Jœsèf alat dètachiér la côrda qu'étêt envœrtœlyê a un pecœt de la sêsin. Màs il n'uvrét qu'un petit trou por ne lèssiér passar cetos-qué de la nœce qu'a châ yon. La clarinèta s'y ènfelét le premiér; la mariâ venét aprés.
  • Frâsa : Lo « lèssiér fére, lèssiér passar » 'l est la formula du libèrismo.
  • Frâsa : Lèssiér a l'abandon.
  • Frâsa : Et preyét lui que a lui volsét pllére qui il lyé donàt ensègnement que ele potêt cognetre ço que plles serêt sa volontât ou de lui recêvre ou del lèssiér.
  • Frâsa : Quand vit ço lodét viquéro que il lo coventâvet fére, cél aliét cela pârt et en ut mout de dângiérs et de travâlys, ensé que céls qui gouârdont lo luè d'Êmuéx lui volussont lèssiér ço que il demandâvet et que l'èvèque de Valence lo volsét comandar. Totes vês ense come Diô lo avêt ordonâ o sè fit.
  • Frâsa : Achetàr un métyo, de métyos. Vendre les métyos. Arrengiér les métyos. Fére un métyo nôvo. Avêr un gent métyo. Avër de gents métyos. Un métyo vielyo, màs bien bâti. Héretàr un métyo. Lo métyo de papa, de mama. Lèssiér alàr les métyos. Quitàr les métyos.
  • Frâsa : En patapéro. Betàr tot en patapéro. Lèssiér tot en patapéro. J'âmo pas vêre les bagues en patapéro.
  • Frâsa : Les avâros âmont mielx lèssiér pèrdre que de balyér.
  • Frâsa : Se, étent arrevâ a una tèoria justa, on sè contente d'en fére un argument de convèrsacion, por la lèssiér aprés de coutâ, sensa la betàr en prateca, ceta tèoria, tant bèl que fusse, et dèporvu de quiconque significacion.
  • Frâsa : Quand noutro pâpa mè marchande Avouéc des mêtres p'alàr viâ, Mama en pllorent lyé recomande De mè lèssiér réstàr [cé-ilé]. Desot lo têt cuvèrt de palye, Pâpa, pœr mè, 'l at couét de pan; Je penso pas-més que mè falye Roulàr per les payis cét an.
  • Frâsa : Lèssiér tempràr/trempàr.
  • Frâsa : Topàr lo coviér avouéc una pouegnê d'hèrba pœr pas lèssiér branlàr la molèta.
  • Frâsa : 'Bien fére et lessiér dére' est la devisa des Rèdactors du Trèsor Arpitan.
  • Frâsa : Les mârques de noutros vielys sont tuéts les jorns devant a les uelys, et grâce a lor que avens noutra tèrra, devens pas nos lèssiér CHOUè-LA avâl! Ils ant montrâ-nos a vivre avouéc la natura pas de la natura.
  • Sinonimo : môlar (lèssiér)