Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : mâl, mâls m.
19513

definicion : -

nota : mâl, adverbe + nom mal à propos mâl a propôs mal agir mâl-fére mal tailler ècharbotar (pas général) mal du pays durâ f. ; ennôye m., ennoyonge f. mal embouché mâl-embochiê (Savoie) mal fait mâl-fêt mal foutu mâl-fotu, -ua mal habillé fagotâ ; dèpatolyu (romand) mal accoutré mâre-nu (peu répandu) avoir mal au cœur dècorar² (rare)

  • Francês : mal
  • Italien : male
  • Gramatica : nom mâlo
  • Varianta : mâl, mâls (Dfn)
  • Frâsa : Afin de rèparar lo mâl Que nos ant fêt noutros pèchiês.
  • Frâsa : Màs Tabazan, que perdéve pacience, Sôtat dessus, et pués aprés l'ètranglle: "Môrta la bétye, et môrt lo venim! Te ne farés jamés ni mâl ni ben!"
  • Frâsa : Arréve un mâl.
  • Frâsa : Barjacàr mâl de quârqu'un.
  • Frâsa : Je cognesso ton mâl, te vodrês tojorn rire; Lo temps passâ n'est plles, n'est pas de jouye que vire. Quint dèsôdre, grand Diœ! qui porrêt l'èxprimar? Homœ portant chapél vèrrat-il tant de mâl?
  • Frâsa : Per la rua Sent-Françouès, per la novèla encenta, L'on vêt atant de mâl que vers la Mêson Pinta; Un valèt d'ècurie, dens l'égoua jusqu'u côl, A més de vengt mulèts vat copar lo licôl.
  • Frâsa : Coma lo matelot èchapâ de l'orâjo Racomode sos mâts, sos vouèlos, sos cordâjos, De mémo l'habétent, dens sa mêson fèrmâ, Tâche, du mielx qu'il pôt, de rèparar son mâl,
  • Frâsa : Des ètofes gâtêes, de draps de totes sôrtes! Combien de vin vèrsâ, combien de bétyes môrtes! Lo bllât du grenatiér dens l'entrepôt gèrmâ! Enfin tot s'en sentét, et châcun ut de mâl;
  • Frâsa : A bien sèrvir lo Rê, ensé qu'on los vêt lèstos, A solagiér los mâls, de mémo sont-ils prèstos. Dens cél dèrniér mâlhœr nos 'n ons vu los èfèts; Que n'ont-ils pas donâ, quint bien n'ont-ils pas fêt?
  • Frâsa : S'ètâlàr sur una cuche de bènèfôrt pœr fére passàr lo mâl des osses.
  • Frâsa : Pœr possêr vos prègiér du bon cllàr de la trelye Que fét noutro payis, serêt franc a propôs, D'avêr-nen devant mè, tot justo huét botelyes Pœr les agôtar bien a bél tôrn doux-três côps. Èprovens: Tè Donâs? Oh, lo bon Pecotendro! Grôs rojo de l'Enfèrn, tè t'és pas lo plles muendro. A ton tôrn, des Oulyéres, honœr de Chesalèt! Et tè bon Malvouèsie de Monsiœr Farinèt! Ô, colena de Vela, agôtent de ta Biôla; Fé-mè de ton Oriou sentir lo gôt, Vegnôla, Chambâva ton Môscat fêt, je n'en dôbto pas, Gouarét lo ventro a tuéts, mémo a qui 'l at nion mâl. Lâs, pèrdens pas lo temps atot d'historiètes; Chavonens, o est ben mielx, l'amolon des Torètes: Ôtro ço que cél vin fêt de l'égoue du Pô Ou de cela de noutra Duère Que sât s'en tornàr sus, dedens des bosses entiéres, Atot bèla colœr, màs tojorn sensa gôt!
  • Frâsa : Préye bien lo bon Diœ pœr tè, pœr tes parents. Que d'orguely, dens ton cœr, n'entreye jamés ren. Pôrta jamés la man sur lo bien de tes fréres. Fà l'ârmona selon que te la porrés fére. Rend tojorn grâce a Diœ du mâl come du bien, Et siu lo drêt chemin de ses comandements. Prend-tè gouârda d'alàr per les crouyes compagnies; Câr avouéc les mèchients, lo bon mémo s'oubllie.
  • Frâsa : Avêr mâl u fèjo. Curàr lo fèjo. Fèjo san, fategâ.