Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : marchiér
19623

definicion : -

nota : marchiér, je mârcho ; patalar (pas général) marche, fait de marcher mârche f. marcher difficilement gamb(i)otar marcher d'un bon pas chemenar / caminar (pas général) marcher sur trepegnér var. trepar, trapitar faire du bruit en marchant sôquèyér / sôcanar / sôcatar / sôcalar marcher dans la boue pacotar

  • Francês : marcher
  • Francês : cheminer
  • Italien : camminare
  • Italien : marciare
  • Gramatica : vèrbo 1 b [-(i)ér : lèssiér]
  • Varianta : mârchiér (Bjl)
  • Varianta : marchiér (Dfn)
  • Frâsa : "Nan, marci bièn. Je vôl vêr ont'que je pôso los pieds, quànd je marchieré. Mas vœs n'avéd payê que la mêtiêt de voutron passâjo.
  • Frâsa : Marchiér en cana.
  • Frâsa : Màs d'avêr (cét') honor l'èsperance s'envole; Ye su tot rebuti, la gota mè dèsole; Ye ne pouè plles marchiér, dèscendre, ni montar: A Pompon-Lorion ye mè fouè charrontar.
  • Frâsa : Lo Jœsèf marchê aprés mè.
  • Frâsa : Ceta particularitât est prôpra des idâs de tuéts los entétâs. Lors idâs sont copâyes de la prateca sociâla, et ils sâvont pas marchiér devant lo charrèt de la sociètât por lo guidar, ils fant pas d'ôtro que sè trênar aprés, en sè pllegnent qu'il vat trop vito et en cherchent de lo reportàr en dèrriér ou de lo fére roulàr en sens envèrs.
  • Frâsa : Tobie, en legrement, embrace son biô-pére; Sarra, les lârmes ux uelys, bèse encor un côp sa mére. Enfin, s'en vant tuéts doux tranquilos a lœr mêson, Combllâs de grants recheces et de bènèdiccions. Aprés bien de chemin, l'Ange dit a Tobie: "celya/cé-y-at partagens-nos en doves compagnies; Lœr pôvont pas marchiér; nos doux passens devant. - O est veré; v'éd franc rêson; lœr vegnont pués tot pllan."