Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : mèchient, mèchienta, mèchients, mèchientes
19750

definicion : -

nota : 1) "mèchient,-a" = "môvés, -a/e" ; "malin,-a" ; "bôrt,-a" (alpin) ; "crouyo,-e" (pas gén.) ; "dèmoniâc(ll)o". 2) un peu méchant = "croyèt,-a" (mot romand); méchante bête = "mâlabétye".

  • Francês : méchant
  • Italien : cattivo, cattiva, cattivi, cattive
  • Gramatica : adjêctif
  • Varianta : mèchient, mèchienta, mèchients, mèchientes (Vls)
  • Varianta : mèchient, mèchienta, mèchients, mèchientes (Dfn)
  • Varianta : mèchient, mèchienta, mèchients, mèchientes (VdA)
  • Frâsa : Cet dolent vindrét mèchient, la mâre o lui asiut trop.
  • Frâsa : Dejâ depués long-temps la citât mâlherosa, Atendêt u levar l'ôrora pèrèssosa, Quand, pœr chaciér la nuet, u luè de ses colors, De pouer de mèchient êr ele prenét son lop;
  • Frâsa : Dins un petit golyèt je vuel/véso fâre nôfrâjo. Fénésse que vodrat ceti mèchient ovâjo! Mon èsprit s'est trobllâ: noutron pont est dètruit, Ce pont, ce brâvo pont, si brâvament construit!
  • Frâsa : Quand les mouches sont tant mèchientes sentont lo crouê temps.
  • Frâsa : Mèchienta fèna fét grâmo mènâjo.
  • Frâsa : Permié les pouros Juifs que deviant pués sofrir, Et plloràr lœrs pèchiês bien lluen de lœr payis, Sè trovâve Tobit, étot chargiê de chênes: Câr tojorn, des mèchients, les bons pôrtont les pênes.
  • Frâsa : Préye bien lo bon Diœ pœr tè, pœr tes parents. Que d'orguely, dens ton cœr, n'entreye jamés ren. Pôrta jamés la man sur lo bien de tes fréres. Fà l'ârmona selon que te la porrés fére. Rend tojorn grâce a Diœ du mâl come du bien, Et siu lo drêt chemin de ses comandements. Prend-tè gouârda d'alàr per les crouyes compagnies; Câr avouéc les mèchients, lo bon mémo s'oubllie.
  • Frâsa : Houé, je mècllo a la lètra imaginêre Una âma mocœsa et mèchienta.
  • Frâsa : Les gécs sont mèchients houé.
  • Sinonimo : môvés, môvése, môvés, môvéses
  • Sinonimo : malin, malina, malins, malines
  • Sinonimo : crouyo, crouyes, crouyos, crouyes