Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : sègnor, sègnors
21584

definicion : -

  • Francês : seigneur
  • Italien : signore feudale
  • Italien : feudatario
  • Italien : signore
  • Gramatica : nom mâlo
  • Varianta : sègnœr
  • Varianta : sègnor (Pie)
  • Varianta : sègnœr, sègnœrs (Frz)
  • Varianta : sègnœr, sègnœrs (GE)
  • Varianta : sègnor, sègnors (Dfn)
  • Varianta : sègnor, sègnors (Bjl)
  • Frâsa : La chapèla du Sent-Suêro 'l est una des chapèles ples vielyes de la Valâda d'Aoûtha. Ceta chapèla, bâtia des sègnœrs d'Entrôd a travèrs de la seconda mêtiêt du quatorgiémo siècllo, el est consècrâye u Sent Suêro. Ço en honœr de la Mêson de Savouè, propriètèra du lençôl, que a l'època mantegnêt des bons rapôrts avouéc les sègnœrs d'Entrôd, les Sarriod.
  • Frâsa : Détes sens vos g·ênar: «lo garçon chiéz Roquilye, N’est qu’un grand foliguèt que trêne la guenilye!» Queles mâltrues rêsons n’arrachont pas l’honœr, J’âmo mielx ren avêr que d’étre un grand sègnœr,
  • Frâsa : Por los Sègnœrs, vos ariâds fêt la féta; Vos lœr ariâds a tôs copâ la téta; Et poués, sariâds entrâs dens lœrs mêsons, Et de lœr ben ariâds prês a foueson.
  • Frâsa : Tandis que los curiox dens les rues sè promènont, Pœr donar de secors los sodârds sè dèmènont; A lor téta l'on vêt lo sègnor comandant Avouéc tota sa cort, ensé que l'Intendant.
  • Frâsa : O venét lo viquéro et trését les osses de celes três sentes crèatures et metét en un sac et chargiét sus una somiére; et les osses al sègnor de Tulins et pllusiors ôtres pèrsones metét sus una èga et pués s'en vét.
  • Frâsa : Et tè, châtél si fier dessus lo Montjovèt Tes murs vant a bocons, ta tor 'l est sensa têt. Ah! du temps des sègnœrs, qui arêt osâ dére Que lœr habitacion, un três cents ans plles târd, Arêt pués sèrvi de taniére Ux bètyons des renârds?
  • Sinonimo : monsior, monsiors