Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : roba, robes
22755

definicion : -

  • Francês : robe, robes f.
  • Francês : denrée, denrées
  • Italien : abito, abiti
  • Italien : derrata, derrate
  • Gramatica : nom femenin
  • Varianta : rœba
  • Varianta : roba, robes (Pie)
  • Varianta : roba, robes (Bjl)
  • Frâsa : Cetos ècèrvelâs serant dens le câs de sâlir ma rœba ou de l'abistrœnar.
  • Frâsa : Ceto côp, le chemin étêt barrâ avouéc des branches de bouesson. Tœta la nœce s'arrètét devànt. Il n'y avêt pas moyèn de passar sèn sè dèfripar. Bièn sûr que la rœba et le vouèlo de la mariâ ne serant pas arrevâs tœt èntiérs a l'égllése.
  • Frâsa : Un bot por govèrnar la roba se entopâvet en-t la tèrra.
  • Frâsa : Entre les ôtres o lui fut sembllant que elle vêt Jèsus-Crist si très glloriox que côr ne porrêt pensar, qui éret vehtu de cela glloriosa roba qu'il prét lo très nobllo côrps de Noutra-Dona. En ses très noblles màns et en ses pieds aparéssant les gllorioses pllayes que il sofrit pœr amôr de nos. De cél glloriox pèrtués salyét una si très grand cllartât que ço éret un grand èbayiment assé come si tota la biotâ de la divinitât salyét per mè.
  • Frâsa : Je n'é pas trœvâ dèns los magazins l'assœrtiment de ceta rœba.
  • Frâsa : Ta rœba est bèn baricœlâ.
  • Frâsa : Un marchand pas muens grôs, se volédes, je l'endico: Ora 'l est Chevaliér; plles tout 'l étêt sendeco: Les gruviéres de Quârt, de Fenis, de Chamouès De Sent-Bartelomé, Torgnon et Vâltornenche Dens sa crota Noussan les compte a doux cents renches. Un cent vaches a Francou les balyont ux chanons Et vingt ôtres d'hivèrn fant renches a sa mêson. Lo frut des enverons a Châtelyon abonde; Chiéz llui crota, celiér, de roba tot rebonde. De son grôs magasin, ben sûr, de temps en temps Per lo chemin de fèr mande viâ lo trop-pllen.
  • Frâsa : Qui 'l at fêt come la fromia, 'L at de roba dens sa mêson; Pôt assembllàr ses compagnons Contre sa tena bien empllia.
  • Frâsa : J'é fêt una bordâ a ma rœba.
  • Sinonimo : danrê, danrês