Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : second, seconda, seconds, secondes
23056

definicion : -

  • Francês : second
  • Italien : secondo, seconda, secondi, seconde
  • Gramatica : adjêctif numèrâl ordinâl
  • Gramatica : nom
  • Varianta : second, seconda, seconds, secondes (Pie)
  • Varianta : segond, -a
  • Varianta : second, seconda, seconds, secondes (Bjl)
  • Frâsa : Se plôt lo premiér jorn des Rogacions plôt étot u temps des fens; se plôt lo second jorn, plôt u temps des blâts; se plôt lo trêsiémo plôt oncor u temps des venenges.
  • Frâsa : La chapèla du Sent-Suêro 'l est una des chapèles ples vielyes de la Valâda d'Aoûtha. Ceta chapèla, bâtia des sègnœrs d'Entrôd a travèrs de la seconda mêtiêt du quatorgiémo siècllo, el est consècrâye u Sent Suêro. Ço en honœr de la Mêson de Savouè, propriètèra du lençôl, que a l'època mantegnêt des bons rapôrts avouéc les sègnœrs d'Entrôd, les Sarriod.
  • Frâsa : Lo premiér an, lo gramon dit u laborœr: trè-mè, se te vôs; lo second lui dit; trè-mè se te pôs; lo trêsiémo: tè fôt la cobla des bôfs.
  • Frâsa : D'icé la seconda quèstion. L'arpitan, come totes les lengoues minoritères, est, u moment actuèl, un conjuent de dialèctos bien difèrents entre lors et, bien sovent, los mémos arpitano-parlents ant mâltemps a sè comprendre. Èvident que l'adopcion de grafies dialèctâles de tipo fonètico ètrêt feni atot la reproduccion des mémos problèmos de inter-comprèasion que y ant por la comunicacion orâla. En plles, quand sè trète d'un tèxto ècrit, que seye pas una simplla pancârta de quatro paroles, la nècèssitât de sè rèpètar a vouèx hôta parola por parola por chèrchiér de la comprendre dètruit complètament lo pllèsir de la lèctura; et una lèctura sens pllèsir nion la fét.
  • Frâsa : Lo second fèrmél del lévro avêt ècrit: "Mirabilis Deus in sactis suis". Diœ est mèravilyox en sos sents. O non est corps d'homo qui pouet pensar come Diœ est mèravilyox en sos sents.
  • Frâsa : Or povéds pensar la très grant bontât que est en lui qui ensé at donât tot quant que il at sos amis. Œncor lor at il plles fêt, câr il lor at donâ sè-mémo, câr il los at fêts si biôs et si glloriox que la Trinitât vêt châcun en sè, assé come un vêt en un bél merior ço que lui est devant. Et ço est la ècritura que éret en lo second fèrmél, yô avêt ècrit: "Mirabilis Deus in sanctis suis".
  • Frâsa : Et a la fin de céls doux ans o ne fut jorns dês féta sent Antouèno tant que la seconda semana de carêma que ele entre la nuet et lo jorn que ele ne vèsét et sut alcuna (chousa) dels sècrèts Noutron-Sègnor, losquâls sècrèts furont si grants et mèravilyox que quand ele en cudiévet ràcontar alcuna partia secrètament o non pôt étre retenu câr Diô non lo volét sofrir, câr pôt-étre que la pèrsona cui ele lo rèvèlâvet non éret digna del reténir.
  • Frâsa : En cél temps, dês féta sent Antouèno tant que la seconda semàna de carêma, ele étiêt tôs los jorns que tantout que ele éret alâ gésir aprés compllia que ele entrâvet en cela secrèta vision, laquâla lui éret dèmontrâ per divèrses maniéres.
  • Frâsa : La filosofia marxista (lo matèrialismo-dialècteco) el at doves particularitât èvidentes. La premiéra est son caractèro de cllâsse: el dit uvèrtament que lo matèrialismo-dialècteco sèrvét lo prolètariat; la seconda est son caractèro prateco: el bete l'accent sur lo fêt que la tèoria sè fonde sur la prateca, que la tèoria dèpend de la prateca et, a son tôrn, sèrvét la prateca. La veretât d'una cognessença ou d'una tèoria est dètèrménâye pas d'una aprèciacion subjèctiva, mas du/des rèsultat(s) objèctif(s) de la prateca sociâla.
  • Frâsa : Entre lo concèpt et la sensacion, la difèrença est pas justo quantitativa mas qualitativa. En alent plles luen dens ceta dirèccion, avouéc l'édo du jugement, de la dèduccion, on pôt arrevàr a des concllusions logeques. L'èxprèssion du SAN KOUO YEN YI: "Un froncement de la téta et una idâ vint a l'èsprit" ou cèla du lengâjo ordinèro: "Lèssiédes-mè rèfllèchir" signifiont que l'homo opère entèlèctuèlament a l'édo de concèpts por portàr des jugements et por fére des dèduccions. Il est lé lo second degrâ de la cognessença.
  • Frâsa : Mas dês la seconda pèrioda de sa prateca, pèrioda de la luta poleteca et èconomeca conscienta et organisâye, por lo fêt de son activitât prateca, de son èxpèriença aquesia u cors d'una lunta prolongiêya, èxpèriença que fut g·ènèralisâye scientificament per Marx et engels et de yô et nèssua la tèoria marxista qu'el at sèrvi a l'èducàr, ceta cllâssa fut capâblla de comprendre l'èssença de la sociètât capitalista, los rapôrts d'èxplouètacion entre les cllâsses sociâles, sos prôpros devouèrs historecos et devint adonc una "cllâssa por sè".
  • Frâsa : Lo second degrâ fut justo ceti de la cognessença racionèla, quand lo popllo ch·inês distinguat les divèrses contradiccions entèrnes et èxtèrnes de l'empèrialismo, quand il distinguat l'èssença de l'oprèssion et de l'èxplouètacion ègzèrciêya sur les lârges masses populères de la Ch·ina de la pârt de l'empèrialismo que ére aliâ-sè avouéc la borgèsia et la cllâssa fèodâla ch·inêsa; ceta cognessença comenciét mâques avouéc la pèrioda du Mouvement du 4 Mê 1919.
  • Frâsa : Lo second est la sintèsa des donâs fornies des sensacions, lor misa en ôrdro et lor èlaboracion: lo degrâ des concèpts, des jugements et des dèduccions.
  • Frâsa : Lo second pouent est la nècèssitât d'aprofondir la cognessença, la nècèssitât de passàr du degrâ de la cognessença sensiblla u degrâ de la cognessença racionèla, tâla est la dialècteca de la teoria de la cognessença.
  • Frâsa : O vint aprés lo second degrâ du procèssus de la cognessença, lo degrâ du passâjo del'èsprit a la matiéra, de la pensâ a l'étro; o sè trèta alors d'aplecàr dens la prateca sociâla la cognessença aquisa u cors du premiér degrâ, por vêre se cetes tèories, poleteca, pllans, moyens d'accion, ets., produésont les rèsultats atendus. En g·ènèral, o est justo cen que reussét, o est fôx cen que reussét pas; ço est vrê surtot por la luta des homos contre la natura.
  • Frâsa : Un bouètin de premiére, de seconda.
  • Frâsa : Bourlura de premiér, de second, de trêsiémo degrâ.