Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : siècllo, siècllos
23078

definicion : -

  • Francês : siècle
  • Italien : secolo, secoli
  • Gramatica : nom mâlo
  • Varianta : sièclle, sièclles
  • Varianta : sièclle, sièclles (VdA)
  • Varianta : siègllo, siègllos (Bjl)
  • Frâsa : La chapèla du Sent-Suêro 'l est una des chapèles ples vielyes de la Valâda d'Aoûtha. Ceta chapèla, bâtia des sègnœrs d'Entrôd a travèrs de la seconda mêtiêt du quatorgiémo siècllo, el est consècrâye u Sent Suêro. Ço en honœr de la Mêson de Savouè, propriètèra du lençôl, que a l'època mantegnêt des bons rapôrts avouéc les sègnœrs d'Entrôd, les Sarriod.
  • Frâsa : En celes aprenêt non pas solament les tribulacions sofrir en pacience, màs "assé" aprenêt a delêtiér en tâla maniére que tués les confôrts de cet mondo lui tornâvont a grant hàna, àssé que ol lui ére-t sembllant que en cet mondo non ére-t si digna chousa ne si doce come sofrir les pênes et les torments de cet siègllo pœr l'amôr de son crèator.
  • Frâsa : Certes jo ne crèyo que lo mondo êt côr si frêd, se il savêt bien pensar et cognetre la très grant biotât de Noutron-Sègnor, que il no fut tot embrasâ d'amôr. Màs o at de côrs qui sont si abâtardis que ils sont come lo porcél qui âme plles lo fllât du fangiér qu'il no farêt d'una bèla rousa. Assé fant céls qui âmont plles pensar en les chouses de cet siègllo et plles y ant de confôrt que ils non ant en Diœ. Et ces sont si pllens de tènèbres que ils non y vèyont gota.
  • Frâsa : Mas on pôt pas avêr en totes les chouses una èxpèriença dirècta; en prateca la plles granta partia de noutres cognessences sont lo produit d'una èxpèriença endirècta, en ègzempllo totes les cognessences que nos ens des siècllos passâs et des payis ètrangiérs.