La Parola : dèjonon, dèjonons
23448
definicion : -
- Francês : déjeuner (petit -)
- Italien : colazione
- Gramatica : nom mâcllo
- Varianta : colacion f. (Pie)
- Varianta : dèjœnon, dèjœnons [VdA]
- Frâsa : Lo chavagnon en brès, la bôna mènagiére
S'en vat vendre bien chier lo frut de sa chôdiére.
Son burro frèque et ses fromâjos grâs
Fant franc envéy'! sont fêts p'étre agouétiês!
Pœr sè dèdamagiér des pênes que sè balye
Vat vendre, doux sous l'un, les ôfs de ses polalyes;
Sè prend sucro, câfè... màs de céls-ce bonbons
N'en saviant noutros vielys pas mémament lo nom;
Lor fesiant via longe atot pan et fromâjo.
Tot-un de cél câfè sè nen fét trop d'usâjo;
Dês la plles grôssa dama u dèrriér savatin,
Tot vôt pœr dèjonon la tâssa lo matin.
Cél cllàr tot-un mè étot je l'âmo;
Et se j'é l'êr de fére la leçon,
O est qu'on derêt qu'on vint plles grâmo
A fôrce de megiér de bon.
- Frâsa : Lo petiôd prince, adonc, 'l at pas més possu domenàr son admiracion:
– Que v'étes genta!
– Est-il pas, 'l at rèpondu tot-gent la fllœr. Et je su nèssua en mémo temps que lo solely...
Lo petiôd prince 'l ayêt prod adèvenâ que 'l ére pas pués tant modèsta, mâques 'l ére tant petiôda!
– 'L est l'hora, je crèyo, de fére dèjœnon, 'l ayêt tot setout dét, vos porriéds pas pœr pllèsir pensàr a mè...
- Frâsa : Je crèyo que, pœr son èvasion, 'l at profitâ de la migracion d'una niolâ des uséls sarvâjos. Lo matin devant que partir 'l at betâ en ôrdre sa pllanèta. 'L at ramonâ a môdo ses volcans en activitât. Et 'ls éront bien comôdos pœr fére èchôdàr dèjœnon lo matin. 'L ayêt ètot un volcan crapâ. Màs, come disiêt: "Se sât jamés!" Donc 'l at ramonâ ètot lo volcan crapâ. Se sont bien ramonâs, les volcans bourlont tot tot-gent et plles règuliér, sensa èrupcion.