Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : travèrs (a -)
23988

definicion : -

  • Francês : à travers
  • Francês : travers (à -)
  • Italien : attraverso
  • Gramatica : locucion prèpositiva
  • Varianta : travèrs (a -) [Pie]
  • Frâsa : La chapèla du Sent-Suêro 'l est una des chapèles ples vielyes de la Valâda d'Aoûtha. Ceta chapèla, bâtia des sègnœrs d'Entrôd a travèrs de la seconda mêtiêt du quatorgiémo siècllo, el est consècrâye u Sent Suêro. Ço en honœr de la Mêson de Savouè, propriètèra du lençôl, que a l'època mantegnêt des bons rapôrts avouéc les sègnœrs d'Entrôd, les Sarriod.
  • Frâsa : M'enfremeré tot solèt dens ma chambra: La vèrgogne n'en serat pas si granda; Je fremeré la pôrta du châtél, Qu'on ne vèrrat gins de jœrn a travèrs.
  • Frâsa : Parèly m'at falyu cièrdre un ôtro métiér et j'é aprês a pilotàr des avions. J'é volâ checa de pertot dens lo mondo. Et la g·eografia, 'l est justo de lo recognetre, m'at brâvament sèrvi. Je saviô recognetre, d'un côp de j-uely, la Ch·ina de l'Arizona. 'L est franc bien utilo, se œn sè trove dèperdu a travèrs de la nuet.
  • Frâsa : Nos lo rèpètens: la cognessença logeca est divèrsa de la cognessença sensiblla, porquè ceta embraçe des aspècts isolâs des chouses, des fenomènos, lors coutiérs aparents, lors lièsons èxtèrnes, adonc que la cognessença logeca, en fesent un grant pâs en devant, embraçe les chouses et les fenomènos en entiér, lor èssença et lor lièson entèrna, s'èleve tant qu'a la misa en èvidença des contradiccions entèrnes du mondo que nos encèrclle et, a travèrs ço mémo, est capâblla de comprendre lo dèvelopament de ce mondo dens sa entègritât, dens la lièson entèrna de tués sos aspècts.
  • Frâsa : Il est lo matèrialismo marxisto que, por lo premiér côp, il at rèsolu corrèctament ce problèmo, en betent en èvidença, de façon matèrialista et dialècteca, lo mouvement d'aprofondissement de la cognessença, mouvement a travèrs que los homos, dens la sociètât, pâssont de la cognessença sensiblla a la cognessença logeca u cors de lor prateca complèxa et tojorn rèpètâye, de la produccion et de la luta de cllâsse.
  • Frâsa : Come lo/le montre noutra prateca, cen que nos ens prês a travèrs los/les sens pôt pas étre imèdiatament comprês, et justo cen que nos ens bien comprês pôt étre sentu de maniéra plles profonda.
  • Frâsa : La solucion de cés problèmos pôt pas étre obtegnua en niona façon se il est pas a travèrs la prateca.
  • Frâsa : Et il est justo quand cés aront aqueri de "savêr" a travèrs la prateca et que lor "savêr" serat étâ transmês u "sieoutsai", avouéc lo moyen de l'ècritera et de la tècneca, que lo "sieoutsai" posserat, endirèctament, "savêr tot cen que capite desot lo solèly".
  • Frâsa : L'origina de totes les cognessences rèside dens les sensacions recevues du mondo èxtèrior objèctif a travèrs los orgânos des sens de l'homo; ceti que néye la sensacion, que néye l'èxpèriença dirècta, que néye la participacion pèrsonèla a la prateca dèstinâye a transformàr la rèalitât, il est pas un matèrialisto.
  • Frâsa : Pas muens, ceta èxpèriença (l'èxpèriença des victouères et surtot des defêtes) lor pèrmtrêt de comprendre l'ensègnement entèrno de quiconque guèrra, il-est-a-dére les louès de ceta guèrra dètèrménâye, de nen comprendre la stratègia et la tacteca et, a travèrs cen mémo, de la dirigiér avouéc suretât.
  • Frâsa : La cognessença comence avouéc la prateca; aprés avêr aqueri, a travèrs la prateca, de cognessences tèoreques, on dêt oncora retornàr a la prateca.
  • Frâsa : De mémo, lo marxismo-lèninismo est recognu come veretât pas justo porquè ceta doctrina est étâye scientificament ètudiyêya de Marx, Engels, Lènino et Stalino, mas porquè est itâye confirmâye a travèrs l'ulteriora prateca de la luta rèvolucionèra por la libèracion de la nacion.
  • Frâsa : A l'època yô l'humanitât entiéra entrepregneràt de façon conscienta sa prôpra transformacion et la transformacion du mondo, seràt l'època du comunismo mondiâl. A travèrs la prateca dècuvrir la veretât et oncora a travèrs la prateca confirmàr la veretât et la dèvelopàr.
  • Frâsa : Vat envitàr ses gens, et ben que s'en revint Vêt un côrp sensa via a travèrs du chemin. Il galope a mêson, et lo dit a son pére: Lé, son pâpa tot setout sât cen qu'il at a fére: Il sè lève de tâblla, et dit: "Lé, pèrmission!" Et vat querir cél môrt, l'aduit a sa mêson;
  • Frâsa : A travèrs cetes considèracions nos porrens pas fére a muens, nos les plles grôs, de trovàr d'un coutiér la sensacion, la pèrcèpcion, les condecions adaptâyes a la rèalitât et de l'ôtro coutiér la fantasie, les sonjos, l'afabulacion; donc l'imaginêro.
  • Frâsa : A travèrs entèrnèt et tot(es) les tècniques modèrnes alens avant sensa pouer, crèyens pas pllés a la féséca des préres mas, les rés sont ben pllantâs et èssoubliens pas les crèdences d'un côp.
  • Sinonimo : travèrs (u - de)