La Parola : trobllar
24120
definicion : -
- Francês : troubler
- Italien : turbare
- Gramatica : vèrbo 1 a [-ar : chantar]
- Varianta : trobllàr [VdA]
- Frâsa : Aguèta et Magoton 'ls étiant dove vesenes;
Sembllâvont fëtes èxprès pœr vivre en bon acôrd.
Comàres dês vingt ans et mémament cusenes,
Jamés ren 'l at trobllâ lo seren de lœrs jorns.
- Frâsa : "Et voilà la bataille!"
Et fusse pas céls-ce ôfs des polalyes
Que sont venus trobllar la pèce et lo bonhœr,
Jamés ariant avu lo sol mot entre lœr.
- Frâsa : Quand n'avians llui chiéz nos, n'avians noutro trèsor.
Llui, cé, ére ma via, et llui viâ est ma môrt.
Lllui, cé, nos valyêt mielx que totes les rechèces;
'L étêt noutro bâton pedent noutra vielyèce.
- Lo garçon revindràt, Ana, troblla-tè pas;
Câr son bon compagnon saràt guidàr ses pâs".
Màs sa fèna, jamés, jamés ren la console:
Sa dolœr, en prègient, copâve ses paroles.
- Frâsa : Lo trono je lo sento, et 'l est pas més si lluen;
Vindràt-il pœr trobllar la jouèx de ceta féta,
Vêde-o, lo sento ja passàr sur noutra téta.