Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : vache, vaches
24242

definicion : -

nota : vache cuir de jeune vache vachèta (pas général) vache portant une (belle) cloche sonalyére (romand) vache stérile tôra / tôrèla (pas général) vieille vache ruca (peu répandu)

  • Francês : vache
  • Francês : meumeu, meumeus f.
  • Italien : vacca
  • Italien : mucca, mucche
  • Gramatica : nom femenin
  • Varianta : vacha, vaches (Pie)
  • Varianta : vache, vaches (Pie)
  • Varianta : vache, vaches (Dfn)
  • Varianta : vacha, vaches [VdA]
  • Varianta : vache, vaches [VdA]
  • Varianta : vâcha, vâches [VdA]
  • Varianta : vache, vaches [Chb]
  • Varianta : vache, vaches [Fch]
  • Varianta : vache, vaches [Gnv]
  • Varianta : vache, vaches [Môr]
  • Varianta : vache, vaches [SDu]
  • Varianta : vache, vaches [Trt]
  • Frâsa : Les vaches vant en champ (vant pâturar).
  • Frâsa : Fére dèfelar les vaches.
  • Frâsa : Un bolyon de chèrn de vache, de moge, de gelena.
  • Frâsa : Les vaches, Sent Bèrnârd les prend, Et Sent Mechiél les rend.
  • Frâsa : L'âno avouéc sa grôssa téta, Fét la féta; Sa babèta èchànd sos pieds; De l'ôtro coutâ la vache, A l'atache, Ronge sur sos dêgts qu'ant frêd.
  • Frâsa : Come una vache que dœbe, Tota lœba, La Blèse réste dens un couen; Mas les lâvres de la Jane, Et de l'âno, Brenléront tànt qu'u matin.
  • Frâsa : Vache mégra crape mégra mas vint vielye.
  • Frâsa : Vache grâssa, Mêtre mégro et bôrsa fllapa.
  • Frâsa : Les vaches que pecont d'èchardon, Feyont lo lacél bon.
  • Frâsa : Se la vache a Chalende 'l at lo bouêl tendro, lo fen 'l est a bon marchiê.
  • Frâsa : La Vacha 'l at bien de pés. Avêr de grôs pés.
  • Frâsa : Les vaches ols sont a la rage.
  • Frâsa : La vache il at chetâ a tèrmo.
  • Frâsa : Aberàr les vaches.
  • Frâsa : La vacha 'l agote.
  • Frâsa : La vacha 'l at avortâ.
  • Frâsa : La bosa des vaches.
  • Frâsa : Râpàr, rèparàr la bosa des vaches.
  • Frâsa : "Va aberar les vaches!"
  • Frâsa : Y est abominâbllo, céta vache el at "tot-adés" de lacel pllen lo selyon.
  • Frâsa : Les vache balyont pas lo lacél per les côrnes.
  • Frâsa : Il m'at assurâ que céta vache balyéve pllen de lacél.
  • Frâsa : Quand les vaches isolont, lo temps change.
  • Frâsa : Quand les vaches gariotont, fét grâmo temps.
  • Frâsa : Il s'est agôrâ d'una vielye vache.
  • Frâsa : Menàr en champ les vaches.
  • Frâsa : Ceta vache apartint u Touène.
  • Frâsa : Les vaches sont a l'àtache.
  • Frâsa : T'apelerés les vaches tœt a fêt lo long du fossê de la rota.
  • Frâsa : Vacha jalya.
  • Frâsa : Bréla de l'arrior ou bréla des vaches.
  • Frâsa : Vache bochârdâye.
  • Frâsa : Vache grise pecotâye de bllanc.
  • Frâsa : Vache nêre marquetâye de pecots bllancs.
  • Frâsa : Una vache patenâye.
  • Frâsa : Lo petro de la vache, du bôf.
  • Frâsa : Un marchand pas muens grôs, se volédes, je l'endico: Ora 'l est Chevaliér; plles tout 'l étêt sendeco: Les gruviéres de Quârt, de Fenis, de Chamouès De Sent-Bartelomé, Torgnon et Vâltornenche Dens sa crota Noussan les compte a doux cents renches. Un cent vaches a Francou les balyont ux chanons Et vingt ôtres d'hivèrn fant renches a sa mêson. Lo frut des enverons a Châtelyon abonde; Chiéz llui crota, celiér, de roba tot rebonde. De son grôs magasin, ben sûr, de temps en temps Per lo chemin de fèr mande viâ lo trop-pllen.
  • Frâsa : Mè semblle franc que lo cœr mè reprôge: Màs, pas/por dére lo mot et des vaches et des moges Que vend noutro payis! Per ègzempllo: a Brechon, Alèvont des bôfs/bouéls pllens et fant burro et fromâjo, Et lœrs moges surtot 'ls ant cél grant avantâjo D'étre prèstes a vélàr quâsi a totes sêsons.
  • Frâsa : La vache lèche son bétyon.
  • Frâsa : Una vache èssarvagiêye per lo chin.
  • Frâsa : Lé, qui d'un coutiér crie et qui de l'ôtro brâlye: Hoè! Hoè! partens-nos, les amis? Des vaches sè vat fére una grôssa batalye; Mâques dègagens-nos, 'l est l'hora de partir.
  • Frâsa : De lluen sè vêt qu'u Brœly embouont lœrs vaches pllênes, Que bèjolâvont ja, sentent lo chôd du jorn; Je travèrso lo pllan, yô duère sè promène, Et que partage en balyent des dètôrns.
  • Frâsa : Pœr balyér de corâjo ux vaches pœr sè batre, U bouél lyés vant portàr, sensa lo dére a d'ôtros, Una demié sèlyê d'avêna pœr lèchon, Ou ben lyés balyont bêre un pàr de quarterons.
  • Frâsa : Màs come de jetàr lo moment arrevâve, U bouél, vaches, mojons, tot cen sè tormentâve. Pertot on veyêt ja de petiôds garçonèts: Les uns, devant lo bouél, fesiant petàr lœr fouèt;
  • Frâsa : Les ôtres, per dedens, a grant tren dèpelyêvont. De cé (d'icé) que sortéssiant, les vaches s'aprochiêvont A tôrn de lœrs bèrgiérs, pœr possêr de lœrs mans Prendre un gremél de sâl, des greselyes de pan.
  • Frâsa : Châque devant-bèrgiér comence de s'emmôvre: Les vaches en boralànt, sè bètont a lo siuvre. 'Ls acutont quand lyés dit: "Ma vache, mon vachon", Et quand les crie a pât châcuna per son nom:
  • Frâsa : Moges, vaches et mojons, come p'amusement, Vant èmotant les fllœrs, lo triolèt nèssent; Et les petiôds velyons garguelyont per les cârres, Sè jesont un moment; tôrnont avouéc lœr mâre.
  • Frâsa : Les vaches 'ls ant pas fam, gatrelyont mâques.
  • Frâsa : T'âs trop balyê grôssa souye, les vaches gatrelyont mâques.
  • Frâsa : Les bèrgiérs sen souci, que lo trop de bon temps Que 'ls ant en Vèrtosan, assemblle tot sovent, Veyent lœrs vaches quièyes a l'hèrba savoria, Profitont du moment pœr fére la partia.
  • Frâsa : Ja les vaches sont totes atot lo morro en l'êr, Borneyent, cornatent cela que 'ls ant a pârt. Les bèrgiéres, les arpians, les mêtres, les frutiéres, Que pèrdusse la lœr 'ls aviant ja tuéts pensiére.
  • Frâsa : "A mon tôrn!" 'l at-il dét, un bèrgiér valêsan; Je vâ chèrchiér Fribôrg, rêna de Jovençan. Una vache s'avance en brenlent sa sonalye; O est Fribôrg, que s'en vint presentàr la batalye.
  • Frâsa : Sembllâve que ses uelys 'ls ussont de fuè dedens, Et que per ses doux nâs nen sortésse lo fom! Lo mondo atôrn de lœr, tot côrt, s'empend, s'amasse, 'Ls ant tuéts les uelys fixâ dessus les doves vaches.
  • Frâsa : Un bètun de vaches, de fèyes.
  • Frâsa : Lo bètun 'l est trop grôs, j'arrevo pas a vêre noutra vache.
  • Frâsa : Un nurrim de diéx vaches. 'L at un nurrim de vingt tétes, entre vaches, mojons et véls.
  • Frâsa : 'L étêt un bètun de vaches et de biôs moutons grâs; Des fèyes, des agnéls et des camèls chargiês.
  • Frâsa : Betàr, cayér les vaches per lo rebiolin.
  • Frâsa : Fèjo de vél, de mojon, de vache. Méngiér de fèjo. Pâté de fèjo. Lo fèjo des ôques fét de bon pâté. Fèjo grâs.
  • Frâsa : Apelyér les vaches, lo mulèt u bouél.
  • Frâsa : Cela vache 'l est pas bien apelyêye.
  • Frâsa : Je pouè pas alàr mè promenàr avouéc vos, je su trop apelyê avouéc les vaches.
  • Frâsa : Et se un petiôd sè presente, ètot son ècuelèta, a la mâma quand 'l ârrie les vaches et lyé dét: "S'o-pllét mâma checa de quèlin a mè!..."
  • Frâsa : Teriér lo vél a la vache.
  • Frâsa : Vache que tét lo vél ou véle.
  • Frâsa : Vache prèsta a vêlàr, quâse prèsta a vêlàr, p'oncor prèsta a vêlàr.
  • Frâsa : Vache que vint de vêlàr.
  • Frâsa : Teriér lo vél a la vache que vêle.
  • Frâsa : Vache que vêle lo mês que vint, que vêle pas tant que lo mês de dècembro.
  • Frâsa : La vache 'l at vêlâ hièr nuet.
  • Frâsa : Balyér pecàr de cosses ux vaches pœr les enmolyér.
  • Frâsa : Les vaches bien enmolyêyes 'ls ant plles comodo fére lo vél.
  • Frâsa : Mècllàr les vaches.
  • Frâsa : J'é dœnâ doves bârbouetâs a la vache.
  • Frâsa : Agâ, tin, vê-que les vaches que sont dejâ a la bèca du prât.
  • Frâsa : Lo boralement du bôf, de la vache.
  • Frâsa : Cela vache 'l at pllantâ un boralement solèt tota la nuet.
  • Frâsa : De redes des vaches.
  • Frâsa : Les vaches redont.
  • Sinonimo : armalye, armalyes f.
  • Sinonimo : grola, groles (solâr/vache)
  • Sinonimo : mômô, mômôs f.
  • Maqueta : vache
  • Ètimologie : vacca