Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : vesin, vesena, vesins, vesenes
24462

definicion : -

  • Francês : voisin, voisine, voisins, voisines
  • Italien : vicino, vicina, vicini, vicine
  • Gramatica : adjêctif
  • Gramatica : nom
  • Varianta : vêsin
  • Varianta : vesin, vesena, vesins, vesenes (Pie)
  • Varianta : vêsin, vêsena, vêsins, vêsenes (Dfn)
  • Frâsa : Lo pouro lui s'est abramâ de la vesena.
  • Frâsa : Menar le tracassin? Màs te n'y pènses pas! La Benouèta est ma vêsena; te ne vodrês pas que je mè brôlyo avouéc sè?
  • Frâsa : Qui 'l at bon vesin, 'L at bon matin.
  • Frâsa : Três quârts de les mêsons come clloches brandâvont. U travèrs de la rue les fènes sè sôvâvont, L'una chiéz son vesin, l'ôtra per les végnes, L'una chargiê de fil, l'ôtra de colognes.
  • Frâsa : Lo drapiér dègarnét totes ses ètagiéres, De mémo lo merciér, de mémo les lingiéres. Cél quite son pllan-pied, l'ôtro son magasin; Qui côrt chiéz son parent, qui vat chiéz son vesin;
  • Frâsa : Le Jœsèf étêt son vesin ; ele s'étêt tojorn bien acordâ avouéc sè. Quàrques jœrns avànt, ele lui avêt dét : "Ils vant mè menâr le tracassin, il est a pou prés sûr. Và avouéc LYOR, il est mè que je tè le dio. Te los èmpachierés de trœp mè dèguenelyér.
  • Frâsa : Lo vesin sât pas vivre, il est trop coquent.
  • Frâsa : Les grôs sè fant d'argent atot lœr endustria; Lo petiôd campagnârd, vendent checa per côp Cen que rend son travâly, sa bôna èconomia, On derêt pas, sè fét de jôlis sous! Fôt ben pœr son bosèt qu'un châcun bien s'entende. "Kadia, kel, cosa k'ala da vende?" N'ens de trifoles jônes atant que nen voléd Pœr dègrèssiér lo ventro ux monsiœrs piemontês; N'ens des peréts d'hivèrn et des pomes rênètes, Des véls grâs, des moutons bons pœr la boucherie, Des liévres, des chamôs et tant d'ôtres bétyètes Que bâs per lé vant sè fére rutir. quand doux payis vesin vivont come des fréres L'un a l'ôtro sè fant lo bien qu'on pôt sè fére: Lœr cuér fét des solârs a tuéts noutros monsiœrs Et les sabôts d'Ayâs vat bâs chôciér les lœurs.
  • Frâsa : Aguèta et Magoton 'ls étiant dove vesenes; Sembllâvont fëtes èxprès pœr vivre en bon acôrd. Coméres dês vingt ans et mémament cusenes, Jamés ren 'l at trobllâ lo seren de lœrs jorns.
  • Frâsa : Ah! Se de cél pèchiê tes mans sè sont chinchiêes, Rend cela bétye a qui te l'âs des côps robâye." Màs lyé, lluen d'avêr dét: "Du bètion que te sens Un de noutros vesins m'en at fêt un present"; De llui sè moque quâsi, et, de rêson sortia, Lyé/llui reprôge lo bien qu'il at fêt dens sa via.
  • Frâsa : Galopâdes envitàr parents, vesins, amis... Que niœn d'entre tuéts lœr manqueye de venir. Détes-lœr: "De Sarra n'alens fére les noces. J'é ja betâ, pœr cen, la brochèta a três bosses. Ana, tè, te lo sâ, fés pués d'aprèstement; Fé-nen prod, fé-lo bon p'atant que nos serens".
  • Frâsa : Piechiér lo dous de sos vêsins.