La Parola : rèvelyér (sè -)
26344
definicion : -
nota : (d)èvelyér / rèvelyér (+ pron.) ; dèssongiér (+ pron., surtout Savoie et Suisse romande) ; èmoustelyér (pas général)
- Francês : réveiller (se -)
- Italien : svegliarsi
- Gramatica : vèrbo 1 b [-(i)ér : lèssiér]
- Varianta : rèvelyér-sè (Pie)
- Varianta : rèvelyér (sè -) [VdA]
- Frâsa : Rèvelyér-sè târd.
- Frâsa : Per consèquence de bônes sements des bônes hèrbes et de grâmes sements des grâmes hèrbes. Màs les sements sont envisiblles. Drômont dedens lo secrèt de la tèrra tant que la fantasie prégnèye a una de lœr de sè revelyér. Adonc ceta gèrne, et pœr comenciér pôsse tot pllan una pêla enofènsiva vers lo solely. Si sè trète d'una pêla de ravanél ou de rousiér, sè pôt la quitàr crêtre come 'l at volya.
- Frâsa : Lyé volyêt mâques èpandir dedens tota sa mèrvelye. Eh! ouè. 'L ére brâvament pruca! Sa touèlèta mistèriœsa 'l ayêt donc durâ de jorns et de jorns. Pués vê-lé qu'un biô matin, franc a la levâ du solely, lyé sè s'ére èpandia! Et lyé, que 'l ayêt travalyê avouéc tant de prècision, 'l at dét en bâlyent:
- Ah! je mè rèvelyo a pêna... je vos demando pàrdon... je su encora tota ècharbotâye...