Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : aspèct, aspècts
26348

definicion : -

  • Francês : aspect, aspects
  • Italien : aspetto, aspetti
  • Gramatica : nom mâlo
  • Varianta : aspèct, aspècts (Pie)
  • Frâsa : Lo critèro de la veretât pôt mâques étre la prateca sociâla. Lo pouent de vua de la prateca est lo pouent de vua premiér, fondamentâl de la tèoria matèrialista-dialècteca de la cognessença. Mas de quinta façon la cognessença humèna nêt de la prateca et coment sèrvét, a son tôrn, la prateca? Pœr lo comprendre, il bâste ègzamenàr lo procèssus de dèvelopament de la cognessença. Dens lo procèssus de lor activitât prateca, les homos vèyont mâques, u comencement, les coutiérs aparents des chouses et des fenomènos, lors aspècts isolâs et lors lièsons èxtèrnes.
  • Frâsa : En ègzempllo, de gens de l'èxtèrior sont vegnus en mission d'ètude a Yenan. Lo premiér jorn ou les doux premiérs jorns, ils ant vu la vela, sa topografia, ses rues et ses mêsons, ils sont entrâs en contact avouéc un mas de pèrsones, ils ant assistâs a des rècèpcions, velyês, meetings, ils ant acutâ divèrses entèrvencions, liesu divèrs documents; ils sont lé les coutiérs aparents et des aspècts isolâs des fenomènos, avouéc lors lièsons èxtèrnes. Ce degrê du procèssus de la cognessença sè nome lo degrê des sensacions et des reprèsentacions.
  • Frâsa : La continuitât de la prateca sociâla porte a la rèpèticion multeplla des fenomènos que suscitont dens los homos de sensacions et de rèprèsentacions. Il est adonca que sè produét dens lor cèrvèla un changement subit (un sôt) dens lo procèssus de la cognessença, et lo concèpt sè forme. Lo concèpt reflète pas justo l'aparença des chouses, des fenomènos, lors aspècts isolâs, lors lièsons èxtèrnes, il prend los fenomènos dens lor èssença, dens lor ensembllo, dens lor lièson entèrna.
  • Frâsa : Nos lo rèpètens: la cognessença logeca est divèrsa de la cognessença sensiblla, porquè ceta embraçe des aspècts isolâs des chouses, des fenomènos, lors coutiérs aparents, lors lièsons èxtèrnes, adonc que la cognessença logeca, en fesent un grant pâs en devant, embraçe les chouses et les fenomènos en entiér, lor èssença et lor lièson entèrna, s'èleve tant qu'a la misa en èvidença des contradiccions entèrnes du mondo que nos encèrclle et, a travèrs ço mémo, est capâblla de comprendre lo dèvelopament de ce mondo dens sa entègritât, dens la lièson entèrna de tués sos aspècts.
  • Frâsa : Dens la pèrioda iniciâla de sa prateca, pèrioda de la dèstruccion des machines et de la luta spontanêya, lo prolètariat sè trovâve mâques, dens sa cognessença de la sociètât capitalista, u degrâ de la cognessença sensiblla et apréhendâve mâques des aspècts isolâs et les lièsons èxtèrnes des divèrs fenomènos du capitalismo. Il formâve oncor cen qu'on dit "una cllâssa en sè".
  • Frâsa : Por reflètar pllênament una chousa dens sa totalitât, por reflètar son èssença et ses louès entèrnes, il fôt procèdàr a una opèracion entèlèctuèla en sometent les reches donâs de la pèrcèpcion sensiblla a una èlaboracion que consiste a tapàr lluen la KROIZA por gouardar lo gran, a èliminàr cen que il est inutilo por gouardar lo vrê, a passàr d'un aspèct des fenomènos a l'ôtro, du defôra u dedens, de façon a crèàr un sistèmo de concèpts et de tèories: il fôt sôtàr de la cognessença sensiblla a la cognessença racionèla.
  • Frâsa : En filosofia ni lo "racionalismo" ni lo "empirismo" comprendont pas lo caractèro historeco ou dialècteco de la cognessença, et bien que cetes tèories contegnéssant, l'una come l'ôtra, un aspèct de la veretât (il sè trète du racionalismo et de l'empirismo matèrialisto et pas idèalisto), ils sont tuéts doux fôx du pouent de vua de la cognessença considèrâye dens son ensembllo.
  • Frâsa : O est que les gens que transformont la rèalitât sont constament somês a de multiplles limitacion: els sont limitâyes pas justo a côsa des condicions scientefeques et tècneques, mas oncor a côsa du dèvelopament du procèssus llui-mémo et du degrâ en que sè manifèste (los aspècts et l'èssença du procèssus objèctif étent pas oncor complètament betâ en èvidença.
  • Frâsa : La condicion de ma via 'l est bèn plles bôna que u temps de mes vielys. Desot l'aspèct èconomic, de qualitât de via mas 'l est sûrament PEDZO pœr la sèriètât, la convivence, l'honètetât et les valors de via.
  • Sinonimo : ména, ménes (vesâjo)