La Parola : pêna (a -)
26472
definicion : -
- Francês : à peine
- Francês : peine (à -)
- Italien : appena
- Varianta : pêna (a -) (Dfn)
- Varianta : pêna (a -) [VdA]
- Frâsa : A pêna dens les mans pouè-ye tenir mon lévro,
Ye n'é plles que los uelys et quatro dêgts de libros;
Ye su sens apetit, ye ne pouè ren dormir,
Enfin jamés gotox ne sofrét tant que mè.
- Frâsa : A pêna rassurâs de la pouer de la pèsta,
Creyant d'avêr flèchi la colèra cèlèsta,
Los pouros habétants de tot lo Dôfénâ
Viviant, tant bien que mâl, du jorn a la jornâ.
- Frâsa : A pêna sont-ils juents qu'inondont los vélâjos,
Dens lo miluè dus champs, les bétyes font nôfrâjo;
Vèrsant de tot coutiér, dètruisant los barfèts.
Les tèrres, les prâlies, sont totes dègrèssiês.
- Frâsa : Son pâpa, que les ans 'ls ant pllètâ lo vesâjo,
'L avêt vu cent foréls revèrdir lo velâjo.
A pêna possêt més s'édiér de son bâton;
'L alâve tuéts les jorns encontre a son garçon,
Màs, jamés nion de llui, jamés nion s'aprochiêve,
Ou plletout, étiant pas cél que son cœr amâve.
Passâve jorn et nuet acabllâ de chagrin,
Et jamés d'un uely sèc il vesêt lo matin.
- Frâsa : Niœn 'l aviêt encor vu de batalyes pariér!...
A Morin lyé dècape un des pièds de dèrriér;
Adonc on sent criàr: Fribôrg! Fribôrg!... la rêna!
Tot gent!... lo mot 'l est p'encor dét a pêna,
- Frâsa : Quand lo tropél 'l at cognu sa rêna
Et tuéts les vachiérs ja fotont lo camp,
Des felyes et garçons on sent a pêna,
L'êr des chançons dèscendre vers lo pllan.
- Frâsa : Vél a pêna nèssu. vél grâs, mégro.
- Frâsa : Des studiox vôlont dére que lo bal ol arréve de la tradicion de guèrra des Cèltos.
O couente Tito-Livo (III deca delle storie), a propôs de l'èxpèdicion de Anibalo en Italia, que pœr mantenir atencion et lo èsprit de cés homens, pêna passâ les Alpes, lo CAP des Cartaginês o VEZET combatre 'tre lo "captivos montanos victos" en prometènt la libèrtât ux VINCITORS "cés que ils éront cèrnu sôtâvont en pièrd et en balènt comènçâvont a brandàr lo sâbro" bèn, icé avens la dèscripcion d'una cerémonia de bal du sâbro!
- Frâsa : J'ayô parèly aprês una seconda chousa bien importanta: cela que sa pllanèta d'origina 'l ére a pêna checa plles grôssa d'una mêson!
Cen possiêt pas m'ètonàr brâvament. Je sayô ben que u defôra des grôsses pllanètes come la Tèrra, Jupiter, Mars, Vènus, que nos lyé balyens un nom, lyé nen n'at de centênes d'ôtres que quârque-côp son si petiôdes qu'on at mâl temps de les apercêvre avouéc lo tèlèscopo.
- Frâsa : Lyé volyêt mâques èpandir dedens tota sa mèrvelye. Eh! ouè. 'L ére brâvament pruca! Sa touèlèta mistèriœsa 'l ayêt donc durâ de jorns et de jorns. Pués vê-lé qu'un biô matin, franc a la levâ du solely, lyé sè s'ére èpandia! Et lyé, que 'l ayêt travalyê avouéc tant de prècision, 'l at dét en bâlyent:
- Ah! je mè rèvelyo a pêna... je vos demando pàrdon... je su encora tota ècharbotâye...