Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : divèrs, divèrsa, divèrs, divèrses
26640

definicion : -

  • Francês : divers, diverse, divers, diverses
  • Italien : diverso, diversa, diversi, diverse
  • Gramatica : adjêctif
  • Varianta : divèrs, divèrsa, divèrs, divèrses (Pie)
  • Varianta : divèrs, divèrsa, divèrs, divèrses (Bjl)
  • Frâsa : Lo lévro est un ensems de trocs ècrits pœr de jornâls, articllos et podcast de "Novas d'occitania". Tocs divèrs ècrits pœr "lor" "contàr" "ma", la montagna, la lengoua et les rés les tenont gropâs ensems.
  • Frâsa : Il est pariér que dens son èfôrt de cognessense il comprend, a des degrâs divers, pas justo dens la via matèrièla mas ègalament dens la via politica et culturèla (que sont ètrêtament gllètâyes a la via matèrièla), les divers rapôrts entre les homos.
  • Frâsa : Adonc ne lèssiét neguna chousa que lui potêt damagiér l'ârma ni lo côrps u dèpllèsir de son crèator, qu'il totes ne les lui mét avant per sembllence et per figures tant vilment quand el potêt. Les grants viutâs et ordures que il lui amenâvet devant per divèrses maniéres non oserêt negun ràcontar, màs ele non o cognessêt ni damâjo ni lui tenêt.
  • Frâsa : Iqué o lui fut dèmostrâ la signifiance de les doze piérres prècioses qui étiant dessus lo cuvèrtor de l'or, duquâl il éret cuvèrt ensé come nos vos avens ràcontâ. Et lui fut dèmonstrâ la signifiance de ço que il lui dit que regârdet son veré crèator et cognésset son veré Salvor et considèret a grant diligence sur ço que ele vèrrêt la grant hôtesse et la grant provondior et largior de les grièves dolors et de divèrs torments que sofrét noutro bon crèator.
  • Frâsa : En cél temps, dês féta sent Antouèno tant que la seconda semàna de carêma, ele étiêt tôs los jorns que tantout que ele éret alâ gésir aprés compllia que ele entrâvet en cela secrèta vision, laquâla lui éret dèmontrâ per divèrses maniéres.
  • Frâsa : Lo jorn que venét aprés celi que ele avêt viu cetes rèvèlacions del jouyo et de la gllouère ètèrnâla et ele vêt ôtra maniére de vision et de divèrses rèvèlacions, lesquâles étiant pllênes de si grants dolors et de si grants èpoventements que on ni lo porrêt ni sarêt rècitar tant étiant eles grants.
  • Frâsa : En ceta èpoventâblla vision ele vêt les très grièves et les très èpoventâblles pênes que sofront los pèchiors pœr divèrses maniéres de ofenses, et en les divèrsitâts de les grants ofenses étiant les grants divèrsitât de les grièves pênes.
  • Frâsa : Ele vit cossi Noutra-Dona remembrâvet a son glloriox fily cossi ele lo avêt portâ en son glloriox côrps et enfantâ et nurri et alêtâ pœr lo dèlivrament et pœr la salut des pèchiors, et cossi Noutron-sègnor remembrâvet a son glloriox pâre la môrt et la passion et les pllayes et los cllavéls et la lance et la corona et l'èpanchement de son prèciox sang et les ôtres dolors et divèrs torments que il sofrét en sa humanitât pœr sâlvar lo human legnâjo.
  • Frâsa : En ègzempllo, de gens de l'èxtèrior sont vegnus en mission d'ètude a Yenan. Lo premiér jorn ou les doux premiérs jorns, ils ant vu la vela, sa topografia, ses rues et ses mêsons, ils sont entrâs en contact avouéc un mas de pèrsones, ils ant assistâs a des rècèpcions, velyês, meetings, ils ant acutâ divèrses entèrvencions, liesu divèrs documents; ils sont lé les coutiérs aparents et des aspècts isolâs des fenomènos, avouéc lors lièsons èxtèrnes. Ce degrê du procèssus de la cognessença sè nome lo degrê des sensacions et des reprèsentacions.
  • Frâsa : En agissent sur les orgânos des sens des membros du groupo d'ètude, céls divèrs fenomènos encontrâs a Yenan ant provocâs de sensacions et fêt surgir dens lors cèrvèles una sèria de reprèsentacions, entre que s'est ètabli un liem d'aproximacion, un liem èxtèrno: [ekò] lo premiér degrâ de la cognessença. A ce degrâ, les homos pôssont pas oncor èlaboràr des concèpts que sè pllaçont a des nivéls plles profonds, nion qu'a teriér des concllusions logeques.
  • Frâsa : Lo devouèr veretâbllo de la cognessença consiste a s'èlevar de la sensacion a la pensâ, s'èlevàr de la tant que a la comprèhension progrèssiva des contradiccions entèrnes des chouses, des fenomènos tèls qu'ils ègzistont objèctivament, tant qu'a la comprèhension de lors louès, de la lièson entèrna des divèrs procèssus, a dére qu'il consiste a arrevàr a la cognessença logeca.
  • Frâsa : Nos lo rèpètens: la cognessença logeca est divèrsa de la cognessença sensiblla, porquè ceta embraçe des aspècts isolâs des chouses, des fenomènos, lors coutiérs aparents, lors lièsons èxtèrnes, adonc que la cognessença logeca, en fesent un grant pâs en devant, embraçe les chouses et les fenomènos en entiér, lor èssença et lor lièson entèrna, s'èleve tant qu'a la misa en èvidença des contradiccions entèrnes du mondo que nos encèrclle et, a travèrs ço mémo, est capâblla de comprendre lo dèvelopament de ce mondo dens sa entègritât, dens la lièson entèrna de tués sos aspècts.
  • Frâsa : Dens la pèrioda iniciâla de sa prateca, pèrioda de la dèstruccion des machines et de la luta spontanêya, lo prolètariat sè trovâve mâques, dens sa cognessença de la sociètât capitalista, u degrâ de la cognessença sensiblla et apréhendâve mâques des aspècts isolâs et les lièsons èxtèrnes des divèrs fenomènos du capitalismo. Il formâve oncor cen qu'on dit "una cllâssa en sè".
  • Frâsa : Lo second degrâ fut justo ceti de la cognessença racionèla, quand lo popllo ch·inês distinguat les divèrses contradiccions entèrnes et èxtèrnes de l'empèrialismo, quand il distingat l'èssença de l'oprèssion et de l'èxplouètacion ègzèrciêya sur les lârges masses populères de la Ch·ina de la pârt de l'empèrialismo que ére aliâ-sè avouéc la borgèsia et la cllâssa fèodâla ch·inêsa; ceta cognessença comenciét mâques avouéc la pèrioda du Mouvement du 4 Mê 1919.
  • Frâsa : Los homos, engagiês dens les lutes divèrses u cors de lor prateca sociâla, aquerésont una recha èxpèriença, qu'ils teriont de lor succès ou de lor ensuccès. D'ennombrâbllos fenomèno du mondo objèctif sont reflètâs dens la cèrvèla per los canâls des cinq orgânos des sens (los orgânos de la vua, du sentir, de l'odorat, du gôt e du tochiér); tochiér sè constitue, u comencement, la cognessença sensiblla.
  • Frâsa : Lo vivre francoprovènçâl o-v est l'agricultura de montagna justa entègracion de redit mas sèrvéssont ôtros entroïts pœr pœvêr vivre, et ora de trovàr un nôvo "status jurédéco" pœr qui presencie la montagna, que y pèrmét de fâre plles que un travâly. Pœyens étre muradors, artisans, enlèvators, guides, ècritors, emplleyês et de divèrs travâls récavàr cen que pèrmét de vivre et presidiér noutra montagna!
  • Frâsa : Lés fétes sont quâse tot les mémes mas la reglla 'l est complicâ. U matin un premiér cortèo o partét de la mêson de la priora pœr arrévàr a l'égllésa, les postos en procèssion sont divèrs a chaque féta, ils ôvront les spadonêres, se y sont (balont mâques a Sènt Vincent, l'octava et Noutra-Dona du Rosère) aprés il ât la musica, lo bram, les priores, l'ôtoritât (mâques a Sènt Vincent).
  • Frâsa : LA FÉTA DE LES SPADONÊRES 'L ÈGSISTE PAS. De sûr pas avouéc ce nom icé! Lo bal de les spadonêres est l'èlèment plles corèografic de totes les manifèstacions et pœr cen la identificont tuéts avouéc la féta. Lo bal o entre déns un ceremoniâl plles complicâ. Totes les tradicions de lo payis 'ls ant de-long entèrèssiê les RICERCATORS et les studiox, mas il aréste 'cor de chouses mistèrioses, les idês des RICERCATORS 'ls ant des divèrses entèrprètacions.
  • Frâsa : Lo bal de les sâbros est pas mâques una chousa d'la Vâl Suésa, mas déns três payis quâse atacâs lyé sè fét 'cor cœme un temps. (Jalyon, Venô, Sent-Jouère). Déns les doux premiérs payis il ât poques difèrences, a Sent-Jouère lo bal ol est déns una histouèra divèrsa a-yô ils ant pèrdu les mouvéments plles vielys. L'inice de lo bal o pœt chèrchiér-sè déns quârque cerimonia propiciatouèra, bien vielya, pœr avêr come de bèns de la campagna ou pœr avêr una bôna chaça. Déns les noutres populasioun lye prend una plèya plles de guèrra, quârque-côp sè colegue a la religion et porte a un combatiment rituâl.
  • Sinonimo : difèrent, difèrenta, difèrents, difèrentes