Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : trètar (sè -)
26676

definicion : -

  • Francês : traiter (se -)
  • Francês : agir (s'-)
  • Italien : trattarsi
  • Gramatica : vèrbo 1 a [-ar : chantar]
  • Gramatica : vèrbo pronominâl
  • Varianta : trètàr (sè -) [VdA]
  • Frâsa : D'icé la seconda quèstion. L'arpitan, come totes les lengoues minoritères, est, u moment actuèl, un conjuent de dialèctos bien difèrents entre lors et, bien sovent, los mémos arpitano-parlents ant mâltemps a sè comprendre. Èvident que l'adopcion de grafies dialèctâles de tipo fonètico ètrêt feni atot la reproduccion des mémos problèmos de entèrcomprèansion que y ant por la comunicacion orâla. En plles, quand sè trète d'un tèxto ècrit, que seye pas una simplla pancârta de quatro paroles, la nècèssitât de sè rèpètar a vouèx hôta parola por parola por chèrchiér de la comprendre dètruit complètament lo pllèsir de la lèctura; et una lèctura sens pllèsir nion la fét.
  • Frâsa : En filosofia ni lo "racionalismo" ni lo "empirismo" comprendont pas lo caractèro historeco ou dialècteco de la cognessença, et bien que cetes tèories contegnéssant, l'una come l'ôtra, un aspèct de la veretât (il sè trète du racionalismo et de l'empirismo matèrialisto et pas idèalisto), ils sont tuéts doux fôx du pouent de vua de la cognessença considèrâye dens son ensembllo.
  • Frâsa : S'il sè trète d'un mouvement sociâl, los veretâbllos dirigients rèvolucionèros dêvont pas justo savêr corregiér les èrrors que sôrtont dens lors idâs, tèories, pllans ou projèts, selon cen que nos ens dét devant, il fôt oncor, quand un procèssus objèctif progrèsse et passe d'un degrâ de son dèvelopement a un ôtro, qu'ils séssont capâbllos lors-mémos et tuéts céls que participont a la rèvolucion avouéc lors, de siuvre cé progrès et cé passâjo dens lor cognessença subjèciva, o-est-a-dére...
  • Frâsa : O vint aprés lo second degrâ du procèssus de la cognessença, lo degrâ du passâjo del'èsprit a la matiéra, de la pensâ a l'étro; o sè trèta alors d'aplecàr dens la prateca sociâla la cognessença aquisa u cors du premiér degrâ, por vêre se cetes tèories, poleteca, pllans, moyens d'accion, ets., produésont les rèsultats atendus. En g·ènèral, o est justo cen que reussét, o est fôx cen que reussét pas; ço est vrê surtot por la luta des homos contre la natura.
  • Frâsa : Ègziste pas gins document de cés homens déns l'archivo de la comœma, mas déns des documents de les sâcres rèprèsentacions "L'Ystoria sancti Vincenti" et "Vindicta Passionis" que VEZIOUN a Jalyon dén lo XIV secllo trovens ce rèfèrement "Meistro Vincentio Rumiano detto Ciceroto, de schrima de una spada de una mane" a.s.c. 1556. Vu que ol ére pas un combatent de profèssion sè trète d'un CAP spadonêre, est l'unico document que trète de ce tèmo déns l'archivo. La mancança de chaque tipo de paga les èxcllude-t de chaque règistracion, la tradicioun si vielya... donâve de-long cœme presence 'scomptâ. Les spadonêres balont pœr les priores, chaque mouvéments de les bals o partét de-long de l'êchota, cen nos porte a les cultures matriarcâles et ux ritos de la tèrra et de la luna a-yô la pârt êchota de lo côrp 'l est plles importanta.
  • Frâsa : Màs 'l at remarcâ avouéc brâvament d'èscient: – Les baobabs, devant que crêtre, sont petiôds. – Justo! Màs pœrquè vôs-te que les moutons chèques pecussont les petiôds baobabs? Il m'at rèpondu: « Eh! Adonc! » come si sè trètâve lé d’una chousa èvidenta. Et m'at falyu fére un grôs èfôrt d'entèligence pœr arrevàr tot solet a comprendre cét problèmo. Et en èfèt, dessus la pllanèta du petiôd prince, l'y éront come dessus totes les pllanètes, de bônes et de grâmes hèrbes.
  • Frâsa : Per consèquence de bônes sements des bônes hèrbes et de grâmes sements des grâmes hèrbes. Màs les sements sont envisiblles. Drômont dedens lo secrèt de la tèrra tant que la fantasie prégnèye a una de lœr de sè revelyér. Adonc ceta gèrne, et pœr comenciér pousse tot pllan una pêla enofènsiva vers lo solely. Si sè trète d'una pêla de ravanél ou de rousiér, sè pôt la quitàr crêtre come 'l at volya.
  • Frâsa : Màs si sè trète d'una grâma pllanta, adonc fôt la èxtrœpar tot de suite, dês lo moment qu'on la recognêt. Ora, dessu sla pllanèta du petiôd prince, sè trovâvont de sements afrœses... 'Ls éront les sements des baobabs. Lo tèrren 'l ére empôti. Donc un baobab, si on lo quite trop poussàr, 'l est pas més possibllo se nen dèbarrassiér. Empllét tota la pllanèta. Ses réces la traversont d'un coutiér/coutâ a l'ôtro. Et si la pllanèta 'l est trop petiôda, et les baobabs sont trop nombrœx la fant èpôfàr.