Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : fétes/fédes
26771

definicion : 2 p.p. - endicatif present / empèratif - vèrbo fére/fâre.

nota : empèratif 2.p.plur. - vèrbo fére/fâre.

  • Francês : faites 2.p.p. ind.prés.
  • Francês : faites 2.p.p. impératif
  • Italien : fate 2.p.p. ind.pres.
  • Italien : fate 2.p.p. imperativo
  • Gramatica : endicatif present 2.p.plur.
  • Gramatica : empèratif 2.p.plur.
  • Varianta : féde
  • Varianta : fédes [Pie]
  • Varianta : fédes [VdA]
  • Frâsa : Pœr trovàr mes amis je savô lo chemin; Je vâ tant que chiéz lœr, je crio: "Ho! de dedens!" La frutiére sôrt fôra et mè dit: "Mâques entrâdes; S'vos pllét, déte-mè vêr cen que v'avolontâdes. J'é pœr vos presentàr pouca chousa avouéc ren; Pœr checa de calyê féde niœn compliment.
  • Frâsa : Monsiœr. Come les compliments sâvont pas tuéts les fére, Je penso houé de prendre un chemin bien plles cœrt, Et vos dére en doux mots: pœr mè v'éte un bon pére; Je vos âmo de tot mon cœr. Sur voutra bâblla prod garnia Féde checa pllace a cét pan. 'L est pas bien grôs, féde èconomia, Que n'èyâd encor dens cinquant'ans.
  • Frâsa : ... 'N ariant ben meretâ mile côps davantâjo ... Ah! Veriédes pas viâ de mè voutro vesâjo. Je recêvo des mins afronts pœr grants-marcis; Les jorns mè sembllont longs a l'ètat que je su. Fédes que de mes pièds niœn vèye més la trêna; Et que de mes pèchiês crêsse pas més la chêna".
  • Frâsa : Bientout des envitâs la tâblla 'l est ja pllêna. "Ora, dit Ragouèl, prende vêr sensa gêna. N'ens pas, dens cél denâ, fêt grants bagues avouéc ren; Du poca qu'o y at, fédes niœn compliment". Màs Tobie, tot-un, possêt encor ren prendre; L'Ange revegnêt pas, cen possêt pas l'entendre (=il s'en consolâve pas)! Câr 'l aviêt preyê-lo de volêr bien alar Prendre, avouéc Gabelus, l'argent a tere-pelàr (qu'il dêt).
  • Frâsa : Dês inque Tobie part, vat dére a ses parents Coment llui sont venus, en cél jorn, tant de biens! "Cél garçon, llui dit-il, conductœr de Tobie, At fêt venir chiéz nos de grants biens de Mèdie... Venédes a ma mêson, fédes-mè cél pllèsir: Je vuel fére un denâ pœr tuéts noutros amis. Dês grant-temps de mon cœr la jouèx s'ére alâye, Et houé, come mon fely, la jouèx m'est retornâye."
  • Frâsa : Vosôtros séde lo cllâr d'lo mondo. Una citât en cema una montagne Il pœt gnint éhtre èhcondua Et s'aprèmd gnint una lâmpia. Per butàr-la sot lo casson Il sè butet sur lo lampadêre Et il lluit per tuéts quâls qui sont en-t-la mêson. Donca, que vouhtron cllâr o lluiset dœvant a l'homos: Alœra, en veyènt cen que fédes de bén Ils rendéront glluère a vouhtro pâpa qu'ol est en en-t-lo cièr.
  • Frâsa : Et dessus les endicacions du petiôd prince, j'é fêt lo dèssin de çela pllanta. 'L est pas que je volyésso mè betàr a fére lo moralisto. Màs lo dangiér des baobabs 'l est pas tant cognu, et les résques coursues per cél que porrêt sè dèperdre dedens un'astèroida sont si considerâblles, que, pœr un côp, dze fâ èxcèpcion a ma règlla. Je dio: "Mênâts! Fédes atencion ux baobabs!" 'L est pœr avèrtir mes amis d'un dangiér que les rasâve dês plles pousa, come mè-mémo, sensa lo cognetre, que j'é tant chèrchiê de fére a modo cét dèssin.
  • Frâsa : J'é pas trovâ de pôste. Fédes-mè checa de pôste. L'y est pas més de pôste achètâ. Lo pôste d'honœr.
  • Frâsa : Pœr cen, fédes-vos pas de tracas: De la môda j'é grant pratéca, U(x) temps passâ(s) j'éro la plles pruca.
  • Sinonimo : fesséd