La Parola : aprês, aprêsa, aprês, aprêses
29205
definicion : -
- Francês : appris, apprise, appris, apprises
- Italien : appreso, appresa, appresi, apprese
- Italien : imparato, imparata, imparati, imparate
- Italien : capito, capita, capiti, capite
- Gramatica : participo passâ
- Varianta : aprês, aprêsa, aprês, aprêses [Bjl]
- Varianta : aprês, aprêsa, aprês, aprêses [VdA]
- Frâsa : J'é aprês que t'âs tuâ la lampe.
- Frâsa : De petiôd 'l at aprês qu'on est tojorn herœx,
Quand dens son cœr on at la crente du Bon Diô.
Ben que tot Israèl siuvêt lo grâmo ègzempllo
Du rê Jèroboam, Tobit alâve u Templlo.
- Frâsa : J'ayô parèly aprês una seconda chousa bien importanta: cela que sa pllanèta d'origina 'l ére a pêna checa plles grôssa d'una mêson!
Cen possiêt pas m'ètonàr brâvament. Je savô ben que u defôra des grôsses pllanètes come la Tèrra, Jupiter, Mars, Vènus, que nos lyé balyens un nom, lyé nen n'at de centênes d'ôtres que quârque-côp son si petiôdes qu'on at mâl temps de les apercêvre avouéc lo tèlèscopo.
- Frâsa : Tot dèpèrdre cen qu'on at aprês a l'ècoula.
- Frâsa : Ah! petiôd prince, j'é comprês, parèly, checa per côp, ta petiôda via mèlanconienta. T'ayês trop avu pousa pœr distraccion mâques la doçœr des muciêe du solely. J'é aprês cét novél dètaly lo quatriémo jorn lo matin, quand te m’âs dét:
– J'âmo bien vêre lo muciér du solely. Alens vêre la mucie du solely...
– Màs fôt atendre...
– Atendre de-qué?
– Atendre que lo solely mucièye.
Pœr comenciér t'és bèle étâ surprês, dês inque t'âs ri de tè-mémo. Et te m’âs dét:
– Je crèyo tojorn d'étre en-chiéz mè!
- Frâsa : J'é aprês bien vito a cognetre ceta fllœr. L'y en aviêt tojorn avu nen, dessus la pllanèta du petiôd prince, de simplles fllœrs, garnies mâques d'una renchiês de pètalos, et que tegniant pas de pllace, et que dèrengiévont niœnt. Lœr èpandissant lo matin dens l'hèrba et muerjant lo nuet. Màs çela lé 'l aviêt gernâ un jorn, d'una sement portâye de vat savêr yô, et lo petiôd prince 'l aviêt survelyê de procho ceta pêla que sembllâve pas ux ôtres pêles.