Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : aparent, aparenta, aparents, aparentes
31162

definicion : -

  • Francês : apparent, apparente, apparents, apparentes
  • Italien : apparente, apparente, apparenti, apparenti
  • Gramatica : adjêctif
  • Frâsa : Lo critèro de la veretât pôt mâques étre la prateca sociâla. Lo pouent de vua de la prateca est lo pouent de vua premiér, fondamentâl de la tèoria matèrialista-dialècteca de la cognessença. Mas de quinta façon la cognessença humèna nêt de la prateca et coment sèrvét, a son tôrn, la prateca? Pœr lo comprendre, il bâste ègzamenàr lo procèssus de dèvelopament de la cognessença. Dens lo procèssus de lor activitât prateca, les homos vèyont mâques, u comencement, les coutiérs aparents des chouses et des fenomènos, lors aspècts isolâs et lors lièsons èxtèrnes.
  • Frâsa : En ègzempllo, de gens de l'èxtèrior sont vegnus en mission d'ètude a Yenan. Lo premiér jorn ou les doux premiérs jorns, ils ant vu la vela, sa topografia, ses rues et ses mêsons, ils sont entrâs en contact avouéc un mas de pèrsones, ils ant assistâs a des rècèpcions, velyês, meetings, ils ant acutâ divèrses entèrvencions, liesu divèrs documents; ils sont lé les coutiérs aparents et des aspècts isolâs des fenomènos, avouéc lors lièsons èxtèrnes. Ce degrê du procèssus de la cognessença sè nome lo degrê des sensacions et des reprèsentacions.
  • Frâsa : Nos lo rèpètens: la cognessença logeca est divèrsa de la cognessença sensiblla, porquè ceta embraçe des aspècts isolâs des chouses, des fenomènos, lors coutiérs aparents, lors lièsons èxtèrnes, adonc que la cognessença logeca, en fesent un grant pâs en devant, embraçe les chouses et les fenomènos en entiér, lor èssença et lor lièson entèrna, s'èleve tant qu'a la misa en èvidença des contradiccions entèrnes du mondo que nos encèrclle et, a travèrs ço mémo, est capâblla de comprendre lo dèvelopament de ce mondo dens sa entègritât, dens la lièson entèrna de tués sos aspècts.