La Parola : alèye
33987
definicion : 3 p.s. - subjonctif present - vèrbo alar.
- Francês : aille 3.p.s. subj.prés. (aller)
- Italien : vada 3.p.s. cong.pres.
- Gramatica : subjonctif present 3.p.sing.
- Varianta : alèye [VdA]
- Frâsa : Fôt-o pas, per mâlhœr, qu'un jorn una polalye
D'Aguèta - et 'n aviêt doze, et trèze atot lo pôl -
U bouél de Magoton aleye fére l'ôf!
Un ôf, ben sûr, est pas chousa que valye:
O/'L étêt tot-un lo prix de ses grandes atencions.
Du moment, vat trovàr comàre Magoton.
- Frâsa : La proposecion 'l at sembllâ cho·càr lo petiôd prince:
– L'apelyér? Que drôla d'idâ!
– Màs si te l'apelyes pas, llui vat de pertot, et vat sè pèrdre.
Et mon ami 'l at fêt un novél cllafârdo.
– Màs yô vôs-te que 'l alèye!
– N'importe yô. Drêt devant llui...
Adonc lo petiôd prince notat gravament:
– Fé pas ren, enchiéz-mè 'l est tèlament petiôd!
Et avouéc checa de mèlancolia, magâra, 'l at contenuâ:
– Drêt devant sè si pôt pas alàr bien lluen...
- Sinonimo : ale
- Sinonimo : alésse