Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica
parola n.: 12548
alâgne, alâgnes
definicion
-
  • nom femenin [valor* : 1]
en Francês en Italien sinonimos
  • noisette, noisettes f. [valor : 10]
    ---
  • nocciola, nocciole[valor : 10]
    ---

Ètimologies

  • latin nux Abellana [valor : 10]
    Significacion originala : nouéx d'Abèla (Avèla)
    Significacion Arpitana : alâgne, alâgnes
    ---

Variantes

  • nouesèlye [valor : 10]
    Ècritura d'origina : nouesèlye
    Règ·ion : Arpitania
    Grafia : ORB, Ortog. de Refèrence. B.
    Sôrsa : Dictionnaire des mots de base du Francoprovençal - D.Stich - 2003 Web d'entèrèt :
    ---
  • nouesèta [valor : 10]
    Ècritura d'origina : nouesèta
    Règ·ion : Arpitania
    Grafia : ORB, Ortog. de Refèrence. B.
    Sôrsa : Dictionnaire des mots de base du Francoprovençal - D.Stich - 2003 Web d'entèrèt :
    ---
  • nouéxola [valor : 10]
    Ècritura d'origina : ninssòla
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : D.Genta et C.Santacroce - Scartablàri d'la modda d'Séreus - 2013 Web d'entèrèt :
    ---
  • mandolagna, mandolagnes [valor : 10]
    Ècritura d'origina : mandoulanha, mandoulànheus
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : AA.VV. - Dizionario Giaglionese - 2011 Web d'entèrèt :
    ---
  • alâgne, alâgnes (Bjl) [valor : 10]
    Ècritura d'origina : aleunye, aleunye
    Règ·ion : Biôjolês
    Grafia : CONF, Grafia de Conflan.
    Sôrsa : Comby Auguste - Dictionnaire du Patois de Belleroche (Loire) - Dijon - 1994 Web d'entèrèt :
    ---

Frâses

  • Lo jorn de la Madelêna, L'alâgne 'l est pllêna. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Lo dzor de la Madeleina, L'olagna l'est pleina.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Joseph Cassano - La Vie Rustique et la Philosophie dans les proverbes et dictons valdôtains - 1914 (Vére proverbo n.300 a la pâge 88 du lévro)
    nota : Le jour de la Madeleine, La noisette est pleine.
    ---
  • Râma d'âlâgnér. Lo bouesc d'âlâgnér 'l est soupllo. Un âlâgnér chargiê des âlâgnes. Chapotàr un bâton de bèrgiér avouéc una râma d'âlâgnér. Chapotàr una vache de bouesc, una cornalye avouéc un bès d'âlâgnér. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Rama d'olagnë. Lo bouque d'olagnë l'est souplo. Un olagnë tsardzà de s-olagne. Tsapoté un baton de berdzé avouë euna rama d'olagnë. Tsapoté una vatse de bouque, euna cornaille avouë un bes d'olagnë.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : Branche de noisetier. Le bois de noisetier est souple. Un noisetier chargé de noisettes. Tailler un bâton de berger avec une branche de coudrier. Tailler une vache de bois, une cornaille (jouet de l'enfant valdôtain) avec une bbranche fourchue de coudrier.
    ---
  • Bouesc de côdra. Una râma, un bâton de côdra. Una côdra pllêna des âlâgnes. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Bouque de coudra. Euna rama, un baton de coudra. Euna doudra plèina de s-olagne.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : Bois de coudrier. Une branche, un bâton de coudrier. Un coudrier couvert de noisettes.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche