Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica Glossèros
parola n.: 12868
artisan, artisana, artisans, artisanes
definicion
-
  • nom [valor* : 10]
en Francês en Italien sinonimos
  • artisan, artisane, artisans, artisanes [valor : 10]
    ---
  • artigiano, artigiana, artigiani, artigiane[valor : 10]
    ---

Variantes

  • artisàn, artisana, artisàns, artisanes [Pie] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : artidjeùn, artidjana, artidjeùn, artidjàneus
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : D.Genta et C.Santacroce - Scartablàri d'la modda d'Séreus - 2013 Web d'entèrèt :
    ---
  • artisan, artisana, artisans, artisanes [Pie] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : artizan, artizana, artizan, artizàneus
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : AA.VV. - Dizionario Giaglionese - 2011 Web d'entèrèt : http://www.dizionariogiaglionese.it/
    ---
  • artisan, artisana, artisans, artisanes [Dfn] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : artisan
    Règ·ion : Dôfenâ
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : François Blanc dit La goutta - Grenoblo Malhérou (1733)- Éditions des Régionalismes de Cressé - 2010. Web d'entèrèt :
    ---

Frâses

  • Lo bllât, lo vin, la chèrn, coment l'ôtra pédance, De per tot lo payis vegnêt en abondance. Dens lo sen de la Pèx los artisans contents Beviant quârques picotes et passâvont lo temps. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Lo bla, lo vin, la chair, coma l'autra pidanci, De per tout lo paï veniet en abondanci. Din lo sein de la Pay louz artisan conten Beuion quoque picote et passauon lo temp.
    Règ·ion : Dôfenâ
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : François Blanc dit La goutta - Grenoblo Malhérou (1733)- Éditions des Régionalismes de Cressé - 2010.
    nota : Le blé, le vin, la chair, comme l'autre pitance, (De) par tout le pays venaient en abondance. Dans le sein de la Paix les artisans contents Buvaient quelques chopines et passaient le temps.
    ---
  • Los/les cossiôls sur-lo-champ sâgement rêsonéront: A tôs los/les bolangiérs de couére comandéront; Sens ce-lé los/les sodârds ariant mancâ de pan, Et prod des artisans ariant endurâ fam. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Lou Coussio su lo champ sagiment résonniront: A tout lou boulangié de coïre commandiront; Sans celey lou soudar ouriont manqua de pan, Et prout de z-artizan puriont endura fan.
    Règ·ion : Dôfenâ
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : François Blanc dit La goutta - Grenoblo Malhérou (1733)- Éditions des Régionalismes de Cressé - 2010.
    nota : Les consuls sur-le-champ sagement raisonnèrent: À tous les boulangers de cuire (ils) commandèrent; Sans cela les soudards auraient manqué de pain, Et beaucoup d'artisans auraient enduré (la) faim.
    ---
  • Lo vivre francoprovènçâl o-v est l'agricultura de montagna justa entègracion de redit mas sèrvéssont ôtros entroïts pœr pœvêr vivre, et ora de trovàr un nôvo "status jurédéco" pœr qui presencie la montagna, que y pèrmét de fâre plles que un travâly. Pœyens étre muradors, artisans, enlèvators, guides, ècritors, emplleyês et de divèrs travâls récavàr cen que pèrmét de vivre et prèsidiér noutra montagna! [valor : 10]
    ècritura d'origina : Lou vivre francoprovensal ou vét l'agricoultuřa de mountanha dzeusta integrasioun de reddito ma servisoun aoutris introiti per peie vivre, et ouřa de trouvé in nuva "status giuridico" per qui preseunsie la mountanha, que lhe permet de faře pi que in travalh. Peieun èitre muřadou, artigian, alevatou, guideus, èicritou, anpiegaa è da divers travalh ricavee seun que permét de vivre è presidie notra mountanha!
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Vivre francoprovensal - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Secondo questo stile di vita l'agricoltura non solo è indipensabile per la manutenzione del territorio ma diventa anche giusta integrazione di reddito. Però per questo servono ulteriori risorse a partire da uno status giuridico nuovo per il montanaro, che gli permetta la pluriattività: possiamo essere muratori, artigiani, allevatori, guide alpine, scrittori, impiegati, operai e dall'insieme di queste attività avere un reddito confacente a presidiare e vivere nella nostra montagna.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche