Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica
parola n.: 15321
cortil, cortils
definicion
-
  • nom mâcllo [valor* : 10]
en Francês en Italien sinonimos
  • courtil, jardin [valor : 10]
    ---
  • jardin, jardins [valor : 10]
    ---
  • jardin potager [valor : 10]
    ---
  • orto[valor : 10]
    ---
  • giardino, giardini[valor : 7]
    ---

Variantes

  • cortil, cortils [Vls] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : côrté
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Rey Alfred - Aldrèdè dè Candi - Pachatéin - 1982 Web d'entèrèt :
    ---

Frâses

  • Lo cortil a pas etâ capionâ est tot embrolyê de crouye hèrba. [valor : 10]
    ècritura d'origina : E koùrti a pâ étô kapyoùnô ë to-t inbrolya dë kròy’ èrba.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Dict. du patois de Bagnes
    ---
  • Lo cortil est tot fouénâ de pujons. [valor : 10]
    ècritura d'origina : E koùrti ë to foueïnnô dë pudzon.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Dict. du patois de Bagnes
    ---
  • Un cortil de jardenâjo. [valor : 10]
    ècritura d'origina : On koùrti dë jardenâdzo.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Sict. du patois de Bagnes
    nota : "jardin potager"
    ---
  • Blletir lo cortil. M'at tot bllèti. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Bletti lo courti. M'at tot bletti.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : Arroser le jardin potager. Il m'a tout mouillé.
    ---
  • Fllœrs que embômont lo cortil, l'êr, un prât. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Fleur que imbomon lo courti, l'er, un pra.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : Fleurs qui embaument le jardin, l'air, un pré.
    ---
  • Una man a llui cognua Per les pêls, prend lo pllanton Devant que l'ârba fusse nèssua Lo campe dedens lo cortil vesin. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Euna man a lliù cohneuva Pe le pei, pren lo plantun Devan que l'arba fisse neisseuva Lo campe dedun lo courti veseun.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV - L'abro de Tzalende - J.Bellot
    nota : Une main à lui connue, Par les cheveux prend le plant Et avant que l'aube soit née Le jette dans le jardin du voisin.
    ---
  • Quintes réches tèrres Dês Lé-bâs ux sèrres: Végnes, cortils, prâts, champs, Jors, grepes, rocs, èhtangs. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Quiéintè rétsè tèrè Di Léba y chèrè: Végnè, côrté, pra, tsan, Zour, grèpé, roc, èhan.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Rey Alfred - Alfrèdè dè Candi- Oun Zèin Paéc - Pachatéin - 1982
    nota : Quelles riches terres Depuis les bas jusqu'aux sommets: Vignes, jardins, prés, champs, Forêts, rochers, rocs, étangs.
    ---
  • Ils ant dejâ dècrit cent viâjos, Pllana, veles et velâjos, Sèrres, vegnes, cortils, vèrgiérs, Lo Rôno et tôs les gllaciérs. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Yan dèjia dèhréc sèin yazo, Plianna, vélè è vélazo, Chèrè, végnè, côrté, vèrjiè, Lo Rouno è to lè liachiè.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Rey Alfred - Alfrèdè dè Candi- Vali ônéco - Pachatéin - 1982
    nota : On a déjà décrit cent fois. Plaines, villes et villages, Cimes, vignes, jardins, vergers, Le Rhône et tous les glaciers.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche