Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica
parola n.: 19622
marchiê, marchiês
definicion
-
nota
1) marchiê = (accord) pache f. 2) bon marché = (a) bon marchiê.
  • nom mâcllo [valor* : 10]
en Francês en Italien sinonimos
  • marché, marché [valor : 10]
    ---
  • mercato, mercati[valor : 10]
    ---

Variantes

  • màrchiê, màrchiês (Pie) [valor : 10]
    Ècritura d'origina : meurtchà, meurcà
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : D.Genta et C.Santacroce - Scartablàri d'la modda d'Séreus - 2013 Web d'entèrèt :
    ---
  • marchiê, marchiês (Pie) [valor : 10]
    Ècritura d'origina : martsâ
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : AA.VV. - Dizionario Giaglionese - 2011 Web d'entèrèt : http://www.dizionariogiaglionese.it
    ---
  • marchiê, marchiês (VdA) [valor : 10]
    Ècritura d'origina : martsà
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Joseph Cassano - La Vie Rustique et la Philosophie dans les proverbes et dictons valdôtains – 1914. Web d'entèrèt :
    ---

Frâses

  • Se la vache a Chalende 'l at lo bouêl tendro, lo fen 'l est a bon marchiê. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Se la vatse a Tsalende l'at lo bouë tendre, lo fen l'est a bon martsà.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Joseph Cassano - La Vie Rustique et la Philosophie dans les proverbes et dictons valdôtains - 1914 (Vére proverbo n.385 a la pâge 133 du lévro)
    nota : Si la vache, à Noël, a la dyssenterie, le fourrage est à bon marché.
    ---
  • U marchiê y àt fin a três bachins. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Aou meurcà e y'eut fina trèi batchìn.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : D.Genta et C.Santacroce - Scartablàri d'la modda d'Séreus - 2013
    nota : Al mercato ci sono addirittura tre venditori di piatti e casseruole.
    ---
  • Achétàr u marchiê. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Atsitê aou martsâ
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : AA.VV. - Dizionario Giaglionese - 2011
    nota : Comperare al mercato.
    ---
  • La bôrsa du marchiê. [valor : 10]
    ècritura d'origina : La borsa dou martsâ
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : AA.VV. - Dizionario Giaglionese - 2011
    nota : La borsa del mercato.
    ---
  • Ceto marchiê n'est pas avèntagiox. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Stu martsyé n'é po avètadzu.
    Règ·ion : Biôjolês
    Grafia : CONF, Grafia de Conflan.
    Sôrsa : Comby Auguste - Dictionnaire du Patois de Belleroche (Loire) - Dijon - 1994
    nota : Ce marché n'est pas avantageux.
    ---
  • Quand y/ils èvant p'encor de machines lo demârs tuéts les campagnârds vegnévont en Vela u marchiê avouéc lœrs mulèts et lœrs âno: et ment que fesiant les comissions 'ls aviant l'habetude d'apelyér les bétyes ux fèrrâs des fenétres de mêson comena. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Quan lei eyan panco de machine lo demas tcheut le campagnar veugnàon eun Veulla i martchà avouë leur meulet et leur s'ano: et menque féjan le comechon l'ayan l'abeutude d'apeuillé le bëtche i fèrré di fenëtre de meison quemeun-a.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : NDPV - R.Vautherin - Le conte de Touéno
    nota : Quand il n'y avait pas encore de voitures, le mardi tous les campagnards se rendaient au marché en ville avec leurs mulets et leurs ânes: et pendant qu'ils faisaient leur commissions, ils avaient l'habitude d'attacher leurs montures aux ferrées des fenêtres de la maison communale.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche