Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica Glossèros
parola n.: 21786
profèssor, profèssors
definicion
-
  • nom mâcllo [valor* : 10]
en Francês en Italien sinonimos
  • professeur, professeurs [valor : 10]
    ---
  • professore, professori[valor : 10]
    ---

Variantes

  • profèssor, profèssors [Pie] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : proufesou, proufesou
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Viena tsu ma trasa - 2010 Web d'entèrèt :
    ---

Frâses

  • Lo nom francoprovènçâl ol est étâ ènventâ du profèssor Graziadio Isaia Ascoli déns lo 1873 mâques por dèfénir la lengoua, et pas justo parlar de francoprovènçâl cœme raça mas ora tuéts diont francoprovènçâl assé lo tèrritouère dèlimitâ de la lengua. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Lou noun francoprovensal ou l’et itaa anventaa dou proufesou Graziadio Isaia Ascoli d’in lou 1873 maque per definii la lèinga, et pa dzeust parlé de francoprovensal queme rasa ma ařó touit deuioun francoprovensal asé lou teřitoře delimita da la lèinga.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Per quei èicrio an francoprovensal - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : La definizione francoprovenzale fu coniata dal glottologo Graziadio Isaia Ascoli nel 1873 puramente per definizioni dialettologiche, sicuramente non ha senso parlare di francoprovenzali come etnia ma, ormai è consolidato parlare di francoprovenzale per il territorio che delimita l'area linguistica.
    ---
  • Y'é comenciê a ècrire tants ans féts, a ma maniéra, ènventâ de mè. Aprés dens les ans huétanta y'é fêt d’ècoula, grâce u profèssor Tullio Telmon et l’univèrsitât de Turin avens emparâ un codex d’ècritura; ensems l’amis Valerio Tonini avens fêt un abècèdère. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Iei coumansà a èicriře tanti an fét, a ma manieřa, anventà da me. Apre d’in lh’an outanta iei fét d’èicola, grasie aou proufesou Tullio Telmon è l’universitaa de Touiřin aieun ampařa in codis d’èicrituřa; ansèin l’amis Valerio Tonini aieun fét in abetsedaře.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Per quei èicrio an francoprovensal - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Iniziai anni fa con un sistema personale, poi negli anni ottanta sono andato a scuola e grazie al professor Tullio Telmon e all'università degli studi di Torino ho imparato un codice di scrittura che in seguito con l'amico Valerio Tonini ha dato vita ad un alfabetiere.
    ---
  • Una lengoua mâques barjacâ 'l at besouen d'una transcripcion fonètica, y'é de-long ècrit avouéc lo sistèmo ènventâ du profèssor Arturo Genre, adoptâ per l'Univèrsitât de l'ètudes de Turin. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Ina lèinga maque bardzacâ lhot bezouèin d'ina trascrisioun fonetica, iei deloun èicrit avé lou sistema anventâ dou proufesou Arturo Genre, adoutâ da l'Univèrsità de lh'èitude de Tuiřin.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Per una lingua solo parlata è indispensabile una trascrizione fonetica, il testo è scritto nel sistema ideato dal professor Arturo Genre e adottato dall'università degli studi di Torino.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche