Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica
parola n.: 22105
râro/râr, râra/râre, râros/rârs, râres
definicion
-
  • adjêctif [valor* : 10]
en Francês en Italien sinonimos
  • clairsemé, clairsemée, clairsemés, clairsemées [valor : 10]
    ---
  • rare, rare, rares, rares [valor : 10]
    ---
  • raro, rara, rari, rare[valor : 10]
    ---
  • rado, rada, radi, rade[valor : 10]
    ---

Variantes

  • râr, râra/râre, rârs, râres [valor : 10]
    Ècritura d'origina : râr(o)
    Règ·ion : Arpitania
    Grafia : ORB, Ortog. de Refèrence. B.
    Sôrsa : Dictionnaire des mots de base du Francoprovençal - D.Stich - 2003 Web d'entèrèt :
    ---
  • râr, râra, rârs, râres [Vls] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : râr, rara, râr, rarè
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Rey Alfred - Aldrèdè dè Candi - Pachatéin - 1982 Web d'entèrèt :
    ---

Frâses

  • Les vielys ant lors idês; est râr que favoriséssont pas un ou ôtro de lors parents. [valor : 1]
    ècritura d'origina : I vyoeu an leu-z idé; ë râ ke favorezasson pâ on u âtro dë leu parin.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Dict. du patois de Bagnes (289)
    ---
  • Pas-muens, de maniéra g·ènèrâla, il est râro, tant dens la prateca de modificacion de la natura que dens cela de modificacion de la sociètât, que les idâs, tèories, pllans ou projèts, èlaborâs devant per los homos, sè trovéssont rèalisâs sensa lo muendro changement. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Neamoen, de magneiha gzeneraala, i et raarò, tan din la prateka de modifikaksion de la natuha ke din hala de modifikaksion de la sosieto, ke les ido, teorie, plan o progzet, eilaboro devan pe les òmò, se trovisan realizo sensa lo moendrò ksangzemen.
    Règ·ion : Arpitania
    Grafia : LLA, La lingua Arpitana J.Arrieta.
    Sôrsa : De la prateka - La relaksion intre la kogneisensa e la prateka, intre lo savey e l'aksion - Traduksion in Harpetan d'in testò filozofekò de Mao Tze Toung - 1937 - Aohta, gzenei 1974
    nota : Néanmoins, d'une manière générale, il est rare, tant dans la pratique d'une modification de la nature que dans celle d'une modification de la société, que les idées, théories, plans ou projets, préalablement élaborés par les hommes, se trouvent réalisés sans subir le moindre changement.
    ---
  • Ràr come un corbél bllanc. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Rer comme un corbé blanc.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NC, grafia encognua.
    Sôrsa : NDPV
    nota : Rare comme un corbeau blanc. (très rare)
    ---
  • Et tôs celos ôtros couens, Que vâlont pas de muens: Lo Bôp, Lo Châhtelârd, Lo Tombiér: de luès rârs. [valor : 10]
    ècritura d'origina : E to hlou j'âtro couéin, Quié valôun pa dè mouéin: Lo Bôp, Lo Tsahèlard, Lo Tombir: dè loua rar.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Rey Alfred - Alfrèdè dè Candi- Oun Zèin Paéc - Pachatéin - 1982
    nota : Et tous ces autres coins, Qui ne valent pas moins: Le Boup, Le Châtelard, Le Tombyr: des lieux rares.
    ---
  • Prod des fromâjos et des vins, Ux gôts que les uns diont divins. Et tant d'ôtre bônes chouses, Se râres et mèrvelyoses. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Prou dè fromazo è dè véin, Y gôch quié lè j'ôun djiôun dévéin. E tan d'âtrè bonè tchioujè, Ché rarè è mèrvèlioujè.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Rey Alfred - Alfrèdè dè Candi- Vali ônéco - Pachatéin - 1982
    nota : Assez de fromages et de vins, Aux goûts que les uns disent divins. Et tant d'autres bonnes choses, Si rares et merveilleuses.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche