Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica
parola n.: 22501
tren (en - de)
definicion
-
nota
en train de aprés
  • locucion prèpositiva [valor* : 10]
en Francês en Italien sinonimos

Variantes

  • tren (èn - de) (Bjl) [valor : 10]
    Ècritura d'origina : è tran de
    Règ·ion : Biôjolês
    Grafia : CONF, Grafia de Conflan.
    Sôrsa : Comby Auguste - Dictionnaire du Patois de Belleroche (Loire) - Dijon - 1994 Web d'entèrèt :
    ---

Frâses

  • Su en chemin que vâ dècruvir les trifoles. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Sei ancamìn que voou ad arcruvì al trìfouleus.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : D.Genta e C.Santacroce - Scartablàri d'la modda d'Séreus - 2013
    ---
  • Voutron pâre est èn tren de fagœtàr? Nan, il est alyœr. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Vton pore ét è tran de fagueûto? Nan, al é ayeû.
    Règ·ion : Biôjolês
    Grafia : CONF, Grafia de Conflan.
    Sôrsa : Comby Auguste - Dictionnaire du Patois de Belleroche (Loire) - Dijon - 1994
    nota : Votre père est-il en train de faire des fagots? Non, il est ailleurs.
    ---
  • Ele est èn tren de fére una babetâ. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Éle é t'è tran de fére un-ne babetan.
    Règ·ion : Biôjolês
    Grafia : CONF, Grafia de Conflan.
    Sôrsa : Comby Auguste - Dictionnaire du Patois de Belleroche (Loire) - Dijon - 1994
    nota : Elle est en train de bavarder.
    ---
  • Noràt - Quitens pèrdre cela rontura de Denise que je l'amâvo et d'éro prèst a la mariàr et que un jorn je la trovo en tren d'embraciér un ôtro. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Noré - Quetten perdre çalla ronteura de Denise que dze l'amavo et dz'êro prest a la marié et que un dzor dze la trovo in tren d'imbraché un atro.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV - Affèichon secrète - R.Vautherin
    nota : Honoré - Laissons perdre cette mauvaise Denise que j'amais et que j'étais pour marie et qu'un jour je la surprends dans les bras d'un autre.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche