Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica
parola n.: 23225
songiér
  • vèrbo 1 b [-(i)ér : lèssiér] [valor* : 10]
en Francês en Italien sinonimos
  • rêver [valor : 10]
    ---
  • songer [valor : 10]
    ---
  • penser [valor : 10]
    ---
  • sognare[valor : 10]
    ---
  • pensare[valor : 5]
    ---

Variantes

  • suengiér [Pie] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : souèindzê
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : AA.VV. - Dizionario Giaglionese - 2011 Web d'entèrèt :
    ---
  • songiér [Dfn] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : songié
    Règ·ion : Dôfenâ
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : François Blanc dit La goutta - Grenoblo Malhérou (1733)- Éditions des Régionalismes de Cressé - 2010. Web d'entèrèt :
    ---

Frâses

  • N'at que diont assé Arpitania, lo nom Arpitan (cétes que poyont a les arp) suengiê dens les ans sèptanta o l’est mielx apèrque o mèclle pas entre francê et Provençâl et o fét pas confusion. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Na deuioun asé Arpitania, lou noun Arpitan (sit que poioun a lh’arp) souèindza d’in lh’an stanta ou l’et mielh aperque ou mèicle pa tra fransé è Prouvensal è ou fét pa counfuzioun.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Per quei èicrio an francoprovensal - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Area definita anche come Arpitana, il termine "arpitano" (che riprende originariamente il nome degli alpeggi in quota) coniato negli anni settanta evita ogni potenziale riferimento ad ambiguità linguistica tra francese e provenzale.
    ---
  • L'histouèra des noutros vielys 'l est viva dens nos et 'l est pârt de nosôtros se barjaquens la noutra lengoua, est una maniéra de vivre, de cognetre les sentiments, de suengiér, de relacionar. [valor : 10]
    ècritura d'origina : La storia de notris vielh lhet viva din noos è lhet part de nouz aoutris se bardzaqueun la notra lèinga, et ina manieřa de vivre, de counhèitre li sentimeun, de souèindzee, de relasiounee.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Per quei èicrio an francoprovensal - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : La storia dei nostri antenati è viva dentro di noi ed è parte di noi stessi se parliamo la nostra lingua, è un modo di vivere, di esprimere emozioni e sentimenti, di pensare, di relazionare.
    ---
  • Vivo déns un payis yô pôvo tuéts les jorns, quand sôrto de mêson, barjacar la lengoua de ma mâre, quand rêsono déns ma téta, quand sônjo quârque-ren lo suenjo déns ma lengoua: alôra pœrquè pas ècrire? [valor : 10]
    ècritura d'origina : Vivo d’in in paì aioun peuio touit li dzort, can sorto de mèizoun, bardzaque la lèinga de ma maře, can rèizono d’in ma teta, can souèindzo carcareun vou souèindzo d’in ma lèinga: alouřa per quei pa èicriře?
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Per quei èicrio an francoprovensal - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Vivo in un paese in cui tutti i giorni, uscendo da casa, parlo la mia madrelingua: la uso quando penso tra me e me, quando sogno, quando sono triste o arrabbiato. Perché non scriverci?
    ---
  • Suengiér a mes afâres. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Souèindzê a mi afaře
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : AA.VV. - Dizionario Giaglionese - 2011
    ---
  • "J'é fêt un bél sonjo, j'é songiê tota la nuet que j'évo a Paris." [valor : 10]
    ècritura d'origina : "Z'èy' fey' oun bèl sondjyo, z'èy' sondjya tota la noy' kè z'ivo a Paï."
    Règ·ion : Savouè [Tarantèsa]
    Grafia : CONF, Grafia de Conflan.
    Sôrsa : C.Duch et H.Béjean - Le patois de Tignes, Savoie - 1998
    nota : "J'ai fait un beau rêve, j'ai rêvé toute la nuit que j'étais à Paris."
    ---
  • La traça est lo viœlèt de noutres rés Chantens ensems, chançons de gevros, de runfllo(s) Chèménens déns lo temps, nos pœyens suengiér! [valor : 10]
    ècritura d'origina : La tràsa et lou vieleut de notreus ree Tsanteun ansèin, tsansoun de dzèivro, de runflo Tsamineun d'in lou tèin, nos péieun souèindzee!
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : La traccia è il sentiero delle nostre radici Cantiamo insieme canzoni di nebbie, tormenta Camminiamo nel temps, noi possiamo sognare!
    ---
  • La lengoua 'l est viva se l'enôvrens ora, fant pas pouer les paroles en angllès ou pœr les noms que avens pas en lengoua: trovens la solucion. Entèrèsse pas la E lârja ou ètrêta, l'accent sur la parola mas ècrivens cen que suengens, cen que 'provens, cen que vèyens, nos entèresse la comprèhension de tot l'ensems! [valor : 10]
    ècritura d'origina : La lèinga lhet viva se l'anouvreun ařò, fan pa peu le pařoleus an anglee o per li noun que aieun pa an lèinga: trouven la solousioun. Anteřèse pa la e lardza o èitrèita, l'achento tsu la pařola ma èicrieun seun que souèindzeun, seun que prouveun, seun que vaieun, nouz-anteřese la coumpresioun de tot l'ansèin!
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : La lingua viene utilizzata se usata nelle attività odierne, non spaventino le contaminazioni inglesi o i neologismi, non siamo alla ricerca della apertura delle vocali o della posizione dell'accento ma scriviamo pensieri, concetti e cronaca nella nostra madrelingua.
    ---
  • Sur lors gôfros profonds 'l y at de chemins èfreyâbllos, Màs, hèlâs! sur cetos n'y at pouent de navégâbllos. Fôdrat-o prendre fin entre la tèrra et l'êr? D'y songiér solament fât fresenar la chèrn. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Su lour gouffrou profond l'yat de chamin frayablo, Mais, hélas! su cettou n'yat point de navigablo. Faudra-to prendre fin entre la terra et l'air? D'y songié solament fat frissonna la chair.
    Règ·ion : Dôfenâ
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : François Blanc dit La goutta - Grenoblo Malhérou (1733)- Éditions des Régionalismes de Cressé - 2010.
    nota : Sur leurs gouffres profonds il y a des chemins frayables, Mais, hélas! sur eux il n'y en a point de navigables. Faudra-t-il prendre fin entre la terre et l'air? D'y songer seulement (çà) fait frissonner la chair.
    ---
  • Los/les Péres de lors souens lor donont bèla mârca; Ils sont tôs bateliérs, lor portâl sèrt de bârca. Celos pouros quartiérs sont ben si mâl trètâs Que tôs los/les encolens sonjont de los/les quitar. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Lou Pere de leur soin lou donont bella marqua, Y sont tout batelié, lor portal sert de barqua. Celou pouro quartié sont ben si ma traitta Que tous lou z-inquelin songeont de lou quitta.
    Règ·ion : Dôfenâ
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : François Blanc dit La goutta - Grenoblo Malhérou (1733)- Éditions des Régionalismes de Cressé - 2010.
    nota : Les Pères, de leurs soins leur donne (une) belle marque; Ils sont tous bateliers, leur portail sert de barque. Ces pauvres quartiers sont bien si maltraités, Que tous les locataires songent de les quitter.
    ---
  • Ne fôdrêt pas songiér de sortir per la Gralye. Lo pont est renvèrsâ, tot coma la muralye. Céls de Bôna prèssant d'étre racomodâs, 'L y at pœr y travalyér de sodârds comandâs. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Ne faudrit pas songié de sorti pe la Grailli. Lo pont eyt renversa tout coma la murailli. Ceu de Bona pressant d'eitre racommoda, 'L y at pe y travaillié de soudar commanda.
    Règ·ion : Dôfenâ
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : François Blanc dit La goutta - Grenoblo Malhérou (1733)- Éditions des Régionalismes de Cressé - 2010.
    nota : (Il) ne faudrait pas songer de sortir par la Graille. Le pont est renservé, tout comme la muraille. Ceux de Bonne pressant d'être raccomodés, Il y a pour y travailler des soudards commandés.
    ---
  • Celos avârs sonjont ren qu'a prod et prod emmontonar. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Fou j-avâa chondzon rin ky'a prou é prou ënmountòna.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Christophe Favre et Zacharie Balet - Lexique du Parler de Savièse - Berne - 1960
    nota : Ces avares n'ont qu'une pensée: entasser tout ce qu'ils peuvent.
    ---
  • Cèrtes chouses sont bien rèpètues, est cen que suenjo! Mas vos trovâd sovent rèpètu a pœrque les tocs sont étâs ècrits pœr lo conte a distança de temps. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Tserteus tsozeus soun bien ripetueus, et seun que souèindzo! Ma vou trouvà souveun ripetù aperque li toc soun ità èicrit per lou couèinte a distansa de tèin.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Alcuni concetti sono ribaditi pedantemente, sono il mio chiodo fisso ma in questo contesto le ripetizioni sono dovute alla raccolta di articoli scritti in tempi diversi e molto lontani tra di loro.
    ---
  • Quand pârlo de vivre francoprovènçâl suenjo a cen, alôra se y'é magon pœr cét temps passâ a-yô la parola lyé vâlet, tochiér-sè la man 'l ére un contrat, les gens sè édâvont. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Can parlo de vivre francoprovensal souèindzo a seun, alouřa sé iei magoun per si tèin pasaa aioun la pařola lhe valét, toutsese la man ieře in countrat, le dzeun se èidavoun.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Vivre francoprovensal - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Quando parlo di "vivre francoprovensal" penso a questo, con infinita nostalgia per quel mondo passato dove la parola data aveva valore, la stretta di mano era un contratto, la comunità viveva di solidarietà ed unione.
    ---
  • VIVRE FRANCOPROVENSAL vôt dére chèménàr a-trop-pllan, acutàr les chànjos d'les sêson et suengiér! Èssoublliàr-sè d'les côrses de tuéts les jorns, pas volêr étre de-long prèmiér. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Vivre francoprovensal vout diře tsaminee atrouplan, acoutee li tsèindzo dle stagioun è souèindzee! Éisoublese dle courseus de touit li dzort, pa voulee èitre deloun pèrmie.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Vivre francoprovensal - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Vivre francoprovensal vuole dire camminare piano, rispettare i tempi della natura e riflettere! Rompe la frenesia dei ritmi moderni, la competitività esasperata e l'esteriorità
    ---
  • Suengiens de-long que est lo travâly de céls que aprés les jornâs en fabréca, les déssandos et les demenges, les fèries, tegnont en-hôt les murèt des viœlèts, mantegnont les tèrrens de famélya, la végna. Sa dèdicion et gran fatiga 'l ât presèrvàr-nos la montagna. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Souèindzeun deloun que et lou travalh de sit que apree le dzournaa an fabrica, li disando è le dimèindzeus, le ferieus, tenioun anout li muŕet di vieleut, mantenioun li terèin de familha, la vinhò. Sa dedisioun è gran fatiga lhot preservanous la mountanha.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Vivre francoprovensal - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Non dobbiamo dimenticare che la montagna a noi pervenuta è stata conservata da tutte quelle persone che dopo il turno di lavoro in fabbrica dedicavano ancora il tempo libero, i sabati e domenica, le ferie, alla coltivazione dei terreni di famiglia, alla manutenzione dei muretti a secco, dei sentieri, dei boschi. Queste fatiche ci hanno preservato la montagna!
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche