Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica
parola n.: 29346
volêr bien
definicion
-
  • locucion verbâla [valor* : 10]
en Francês en Italien sinonimos
  • vouloir bien [valor : 10]
    ---
  • bien (vouloir -) [valor : 10]
    ---

Frâses

  • Je vôl bèn... [valor : 10]
    ècritura d'origina : Dze vou ban...
    Règ·ion : Biôjolês
    Grafia : CONF, Grafia de Conflan.
    Sôrsa : Comby Auguste - Dictionnaire du Patois de Belleroche (Loire) - Dijon - 1994
    nota : Je veux bien...
    ---
  • Se aprés étre consacrâ-sè un cèrtin temps a cét travâly, ils aquèront de l'èxpèriença et, s'ils vôlont bien, sensa partit prês, ègzamenàr a fond l'ètat de la situacion, a la pllace de considèràr les chouses d'una façon subjèctiva, unilatèrâla et supèrficièla, ils seront capâbllos de teriér lors-mémos les concllusions que sè raportont a la maniéra que convint emplleyér, et ils sè betaront a travalyér avouéc bine plles d'assurença. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Se aprei eitre konsakro-se in serten temp a hi travall, i akuiston de l'esperiensa e, s'i vollon bien, sensa parti prey, eizameinhei a fond l'eità de la situaksion, a la plase de kosideihei le ksoze d'inha fason subgzetiva, unilateraala e superfisiaala, i saran kapaablò de terei lor meimò le konkluzion ke se raporton a la magneija ke konveint impleyei, e i se betaren a travallei avoi bien pi d'asuransa.
    Règ·ion : Arpitania
    Grafia : LLA, La lingua Arpitana J.Arrieta.
    Sôrsa : De la prateka - La relaksion intre la kogneisensa e la prateka, intre lo savey e l'aksion - Traduksion in Harpetan d'in testò filozofekò de Mao Tze Toung - 1937 - Aohta, gzenei 1974
    nota : Si, au bout d'un certain temps consacré à ce travail, ils acquièrent de l'expérience, et s'ils veulent bien, sans parti pris, examiner à fond l'état de la situation, au lieu de considérer les choses d'une manière subjective, unilatérale et superficielle, ils seront capables de tirer par eux-mêmes les conclusions concernant la manière dont il convient de s'y prendre, et ils se mettront à travailler avec bien plus d'assurance.
    ---
  • Bientout des envitâs la tâblla 'l est ja pllêna. "Ora, dit Ragouèl, prende vêr sensa gêna. N'ens pas, dens cél denâ, fêt grants bagues avouéc ren; Du poca qu'o y at, fédes niœn compliment". Màs Tobie, tot-un, possêt encor ren prendre; L'Ange revegnêt pas, cen possêt pas l'entendre (=il s'en consolâve pas)! Câr 'l aviêt preyê-lo de volêr bien alar Prendre, avouéc Gabelus, l'argent a tere-pelàr (qu'il dêt). [valor : 10]
    ècritura d'origina : Bientou di s-invità la tabla l'est dzà pleina. "Arra, deut Ragüel, prende-vei sensa geina. N'en pa, din ci dené, fét gran bague avouë ren; Di pocca que l'y at, féde gneun complimen. Më Tobie, teuteun, pochet incò ren prendre: L'Andze revegnet pa; cen pochet pa l'intendre! Car l'ayet prià-lo de volei bien allé, Prendre, avouë Gabelus, l'ardzen a trepellé.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : Abbé Jean-Baptiste CERLOGNE - Tobie - 1859
    nota : Bientôt des invités la table est pleine. "Maintenant, dit Raguël, servez-vous donc sans gêne. Dans ce dîner, nous n'avons pas fait grand chose; Pour le peu qu'il y a, ne faites aucun compliment". Mais Tobie ne pouvait encore rien prendre: L'Ange ne revenait pas, et il ne pouvait s'en consoler. Car il l'avait prié de vouloir bien aller lui-même Prendre chez Gabelus l'argent exigible.
    ---
  • Lo vivre francoprovènçâl ol parle pas de "ètnia", ol ât pas besouen de drapôs ou de simbolo, ol ât pas pouer de les ôtros que ils ant ôtres cotumes, portant bâstont pas les bèles paroles et lo "VOLêR" ben a sa tèrra se t'âs pas de sourdos pœ vivre-y. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Lou vivre francoprovensal ou parle pa de "etnia", ou l'ot pa bezouèin de drapò o de simboul, ou l'ot pa peu de lh'aoutris que ian aoutreus coutumeus, pourtan bastoun pa le bèleus pařoleus è lou voule bèin a sa téra se ta pa de sorde per vivreié.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Vivre francoprovensal - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Il "vivre francoprovensal" seppur con una identità molto forte, non parla di etnia, non ha bisogno di simboli o bandiere, non ha paura dell'alterità. Ma allo stesso tempo non bastano una forte identità culturale e l'amore per il proprio territorio se a questi non fa fronte un reddito adeguato per viverci!
    ---
  • Lo VIVRE FRANCOPROVENSAL o vôt bien a la parola contadin pas "imprenditore agricolo" sensa poèsia, sens orgolyox de noutra tradicion cèltica et la vivens tuéts les jorns, l'adoracion de la tèrra et les vielyes cotumes sè mècllont a les fétes de l'égllésa. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Lou VIVRE FRANCOPROVENSAL ou vout bèin a la pařola countadin pa "imprenditore agricolo" seunsa poèzia, seun ourgoulhouz de notra tradisioun celtica è la viveun touit li dzort, l'adouřasioun de la teřa è le vielheus coutumeus se mèicloun a le feteus de l'èiglèiza.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Vivre francoprovensal - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Il VIVRE FRANCOPROVENSAL ama il vecchio termine contadino, non ha poesia il recente "imprenditore agricolo", che non traduce l'orgoglio di chi vive la propria terra come dimostra l'eredità culturale gallo-celtica che interseca i riti pagani e le antiche credenze con il quotidiano nei riti religiosi.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche