Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica
parola n.: 34028
-nos
definicion
-
en Francês en Italien sinonimos

Frâses

  • Lé, qui d'un coutiér crie et qui de l'ôtro brâlye: Hoè! Hoè! partens-nos, les amis? Des vaches sè vat fére una grôssa batalye; Mâques dègagens-nos, 'l est l'hora de partir. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Lé, qui d'un coutë crie et qui d'âtro braille Hoé! Hoé, parten-no, le-s-ami? Di vatse se vat fére euna groussa bataille: Maque degadzen-nò, l'est l'aoura de parti.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Abbé Jean-Baptiste CERLOGNE, LA BATALYE DES VACHES A VÈRTOSAN, 1858
    nota : Là, qui d'un côté appelle et qui, de l'autre, crie: Hoé! Hoé! partons-nous, amis? Il va se faire une grande bataille de vaches; dépêchons-nous donc, c'est l'heure de partir.
    ---
  • Atanchens-nos celya/cé-y-at pœr méngiér una boconâ. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Atantsen-no ceilla pe mindzé euna boconà.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : Arrêtons-nous ici pour manger une bouchée
    ---
  • Sârra-lo, cél pêsson, sensa niœna pensiére, Trêna-lo, per les bouégnos, en fôra de la duère. Tôta-llui viâ la fiél, lo cœr, lo fèjo enfin, Cen pôt pués tè sèrvir lo long de ton chemin." Aprés fêt bon chemin, vê-lé qu'un jorn Tobie Veyent pués ja Ragès, vela de la Mèdie, Dit: "Yô troverens-nos cé-y-at de logement? [valor : 10]
    ècritura d'origina : Sarra-lo, ci peisson, sensa gneuna penchëre, Treina-lo, per le bouëgno, infoura de la dzouëre. Touta-lei vià la fé, lo coeur, lo fèdzo enfin, Cen pout poue te servi lo lon de ton tsemin. Apré fé bon tsemin, voilà qu'un dzor Tobie, Veyen pou dzà Rages, veulla de la Medie, Deut: "Yaou troveren-nò cellia de lodzemen?
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Abbé Jean-Baptiste CERLOGNE - Tobie - 1859
    nota : Prends-le, ce poisson, sans aucune inquiétude, Traîne-le par les oreilles hors de la rivière. Enlève-lui le fiel, le coeur, le foie enfin; Cela pourra te servir le long de ton chemin. Après (Avoir) fait longue route, voilà qu'un jour Tobie, Voyant déjà Ragès, ville de la Médie, Dit: "Où trouverons-nous ici un logement?
    ---
  • O est bèle três hores, couètiens-nos. [valor : 10]
    ècritura d'origina : L'est belle trèi s-aoure, couètsen-no.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : C'est déjà trois heures, dépêchons-nous.
    ---
  • Tobie, en legrement, embrace son biô-pére; Sarra, les lârmes ux uelys, bèse encor un côp sa mére. Enfin, s'en vant tuéts doux tranquilos a lœr mêson, Combllâs de grants recheces et de bènèdiccions. Aprés bien de chemin, l'Ange dit a Tobie: "celya/cé-y-at partagens-nos en doves compagnies; Lœr pôvont pas marchiér; nos doux passens devant. - O est veré; v'éd franc rêson; lœr vegnont pués tot pllan." [valor : 10]
    ècritura d'origina : Tobie, en legreumen, imbrasse son beau-pére; Sara, le larme i jeu, beise inco un cou sa mére. Enfin, s'envan tseut dò tranquillo a leur meison, Comblà de gran reutsesse et de benedechon. Aprë bien de tsemin, l'Andze deut a Tobie: "Seilla partadzen-nò in dove compagnie; Leur pouvon pa martsé; no dò passen devan. - L'est vrei; v'ei fran reison; leur vëgnon pou tot plan.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Abbé Jean-Baptiste CERLOGNE - Tobie - 1859
    nota : Tobie, en larmoyant, embrasse son beau-père; Sara, les larmes aux yeux, baise encore une fois sa mère. Enfin, ils s'en vont tous deux tranquilles à leur maison, Comblés de grandes richesses et de bénédictions. Après une longue route, l'Ange dit à Tobie: "Ici partageons-nous en deux compagnies; Eux ne peuvent pas marcher, nous deux passons devant. - C'est vrai; vous avez raison; eux viendront tout doucement.
    ---
  • A la fin du repâs quand niœn mengiêve més, Lo vielyo Tobit dét a son garçon pariér: "A cél bon jouvenèt balyerens-nos quint gajo. Pœr cen que t'at guidâ lo long de ton voyâjo? - Pœr lo rècompensàr, vos lo sâdes ètot vos, Sufit pas la mêtiêt du bien venu chiéz nos! En santât m'at prês cé; san, cé, mè tôrne rendre. L'argent, chiéz Gabelus, o est alâ llui lo prendre; [valor : 10]
    ècritura d'origina : A la fin di repà quan gneun mindzàve më Lo vioù Tobie deut a son garçon parë: "A ci bon dzovenet bailleren-nò quin gadzo, Pe cen que t'a guedà lo lon de ton voyadzo? - Pe lo recompensé, vo lo sàde ettot vò, Suffi pa la meitsà di bien venu tsi nò! In santé m'a prei ceu; san ceu me torne rendre. L'ardzen, tsi Gabelus, l'est allà lliu lo prendre:
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Abbé Jean-Baptiste CERLOGNE - Tobie - 1859
    nota : A la fin du repas, lorsque personne ne mangeait plus, Le vieux Tobie parla à son fils ainsi: "A ce bon jeune homme que donnerons-nous, Pour t'avoir guidé le long de ton voyage? - Pour le récompenser, vous le savez aussi vous, Il ne suffit pas de la moitié du bien venu chez nous. En santé il m'a pris ici; sain, ici, il me ramène; L'argent chez Gabelus, il est allé lui-même le prendre;
    ---
  • Apelyes-nos la repelye? [valor : 10]
    ècritura d'origina : Apeillen-no la repeille?
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : Commençons-nous la revanche?
    ---
  • Envionens-nos una chançons? [valor : 10]
    ècritura d'origina : Ingnoven-no euna tsanson?
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : Commençons-nous une chançons?
    ---
  • Mècllens-nos avouéc lœrs. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Mëcllien-no avouë leur.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : Mêlons-nous à eux.
    ---
  • De céls temps-lé Lo Bon Jèsus o désévet a ses discipllos: "Vosôtros sédes la sâl d'la tèrra Mas se la sâl il vint fâta Come donca lyé donerens-nos tôrna son gôt? Il vâlt plles niont du tôt La trèsens defœr et les gens ils la chôlont. [valor : 10]
    ècritura d'origina : De si ten lay Lo Bon Djezu o dizivet a sìe disciplo: Vozaouti sede la sal dla tèra Ma se la sal i vint fata Come donca li donere-no torna son guht? I valet pi gnint dèrtòt La trazén defé e le djent i la tchaoulont.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : GIT, Groupe Intern. grafia du FP.
    Sôrsa : Ornella De Paoli - Évangile de Jésus Christ selon saint Matthieu (Mt 5, 13-16) - traduccion dins noutra linga (lyonnè) Glaudo (Claude) Longre - Lyon - Assoc. Amis du Francoprovençal en Pays Lyonnais - tradusión da lyonnè en valsoanin - La Valle Soana - Bollettino Parrocchiale - Dicembre 2021
    ---
  • Et Jèsus o àt dét-llui "Cen que devriô fére pœr vosôtros?" Lor ils ànt rèhpondu-llui: "Quànd que te sèrés un rê pllen de Gllouère, Fâ-nos v-éhtàr de cant a tè, un assetâ a ta drêtia et l'ôtro a ta manchina". [valor : 10]
    ècritura d'origina : E Djezù ou ë diyi "Sënc i douvroù fé për vouzaouti?". Lour i ën rihpounduyi: "Cänte que ti saré in rai piën d'Gloria, fanou vihtè d'acäant a ti, un ahtà a ta dërtchì e l'aoutou a ta mantchina".
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Bruno Tessa - Evangeli secound Sën Maté - Patois Val Sangone - Santa Mëssa an patouà, in rivista Effepi - La Valle Soana - Bollettino Parrocchiale - L'Evangile en patois - Novembre 2019.
    ---
  • Et lo Bon Jèsus ol ils at dét "Cen que je devrê-jo fâre pœr vosôtros?" Et lœr ils ant rèhpondu: "A quand te serés un rê glloriœx, fâ-nœs v-éhtar UPRÉS a tè, assetâs un a tia drête et l'ôtro a tia senehta". [valor : 10]
    ècritura d'origina : E lo Bon Djézu o iy at dit "Senque dje dovire-djò fare pé vozaouti?" E léu iy ant réhpondù: "Acant te seré un réi gloriéus, fàne vihtà apìa a tè, asetà un a tìa dreiti e l'aouto a tìa senéhta".
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : GIT, Groupe Intern. grafia du FP.
    Sôrsa : Ornella De Paoli - Evangeli secound Sën Maté - trad. da patois Val Sangone en Valsoanin - Santa Mëssa an patouà, in rivista Effepi - La Valle Soana - Bollettino Parrocchiale - L'Evangile en patois - Novembre 2019.
    ---
  • Les mârques de noutros vielys sont tuéts les jorns devant a les uelys, et grâce a lor que avens noutra tèrra, devens pas nos lèssiér CHOUè-LA avâl! Ils ant montrâ-nos a vivre avouéc la natura pas de la natura. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Le marqueus de notris vielh soun touit li dzort devan a lh'ouilh, et grasie a lou que aieun notra tèra, dèiveun pa nos lèise chouèla aval! Ian mountranous a vivre avè la natuřa pa de la natuřa.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Vivre francoprovensal - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Le tracce dei nostri antenati sono visibili e sempre presenti; ci hanno consegnato la nostra terra e spetta a noi non lasciarla scivolare a valle! Ci hanno insegnato a vivere con la natura e non della natura.
    ---
  • Les ans du bôm èconomic 'ls ant portâ a una pèrta de rapôrt entre les homens et la tèrra, mâque de frutament, sens oblliguâs a identificàr-nos u tèrritouère pœr vivre-y, consèrvàr les tradicion et la histouèra. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Lh'an dou boum economic ian pourtà a ina perdita de raport tra lh'omeun è la téra, maque de sfrutameun, seun oubligà a identifiquenous aou teřitoře per vivreie, counservé le tradisoun è la storia.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Vivre francoprovensal - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Gli anni del miracolo economico hanno creato una spersonalizzazione nei rapporti dell'individuo col territorio, volta solo alla sfruttamento, dobbiamo identificarci con l'ambiente che ci circonda così da preservare anche abitudini e tradizioni.
    ---
  • Noutra montagna 'l ât 'cor possibilitât de donàr-nos a vivre, trôvens noutres rés, enôvrens noutra lengoua, enôvrens noutros savêrs et adaptens-les ux temps. Avens 'cor de cârtes a jouyér, agouétens cen que ils ant fêt noutros vielys et vivens francoprovènçâl. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Notra mountanha lhot cool pousibilità de dounenous da vivre, trouven notreus rée, anouvreun notra lèinga, anouvreun notris savée è adateunlis ai tèin. Aieun cool de carteus da giouee, avèiteun seun que ian fét notris vielh è viveun francoprovensal.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Vivre francoprovensal - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : La nostra montagna ha ancora possibilità concreta di creare economia, abbiamo tutti gli ingredienti, riappropriamoci della nostra cultura, utilizziamo la nostra lingua, riconvertiamo i saperi contadini ed adattiamo l'economia rurale alle nuove esigenze di turismo sostenibile. Abbiamo le possibilità e necessità concrete di rientrare in gioco, abbiamo un bagaglio culturale inestimabile quindi ricordiamoci del nostro passato e viviamo francoprovensal.
    ---
  • Cen vèràt mielx deman, Balyens-nos tuéts la man. Enfants et brâves gens, Sèràt d'ense més gent. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Chèin varè mio dèman. Baliéin nô tuéss la man. Einfan è bravè zèin, Charè déinchè mi zèin.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Rey Alfred - Aldrèdè dè Candi- Chèin varè mio - Pachatéin - 1982
    nota : Cela ira mieux demain, Donnons-nous tous la main. enfants et braves gens, Ce sera plus charmant.
    ---
  • Houé y est lo grand jorn de oublliar, De chantar, danciér et subllar. Comptens ora fére féhta. Metens-nos cen ben en téhta. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Ouéc yè lé gran zor dè ôblia, Dè tsanta, dansiè è chôblia. Côuntéin ora férè féha. Mètéin nô chèin béin èin téha.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Rey Alfred - Alfrèdè dè Candi- Réijéin! - Pachatéin - 1982
    nota : Aujourd'hui c'est le grand jour d'oublier, De chanter, danser et sifller. Il nous faut maintenant faire fête. Mettons-nous cela bien en tête.
    ---
  • Robatens-nos tuéts du rire, Coment des grôsses burriéres. Pensens pas més ux misères, Ux carnâjos et ux guèrres. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Rôbatéin nô tuéss dou réirè, Comè dè grouchè bôréirè. Péinchéin pa mi y mizèrè, Y carnazo è y guèrè.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Rey Alfred - Alfrèdè dè Candi- Réijéin! - Pachatéin - 1982
    nota : Roulons-nous tous de rire, Comme de grosses barattes. Ne pensons plus aux misères, Aux carnages et aux guerres.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche