Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica
parola n.: 38813
cema (en -)
definicion
-
  • advèrbo [valor* : 10]
en Francês en Italien sinonimos
  • au sommet [valor : 10]
    ---
  • sommet (au -) [valor : 10]
    ---
  • in cima[valor : 10]
    ---
  • cima (in -)[valor : 10]
    ---

Variantes

  • cema/çuma (en -) [Pie] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : ensumà/enfumà
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : BREL/Cefp (Grafies fonètiques vâldotênes)
    Sôrsa : Scuola Elementare di Ronco - EFFEPI - Lo cohtum dla Val Soana - 1985/2020. Web d'entèrèt :
    ---

Frâses

  • Vosôtros séde lo cllâr d'lo mondo. Una citât en cema una montagne Il pœt gnint éhtre èhcondua Et s'aprèmd gnint una lâmpia. Per butàr-la sot lo casson Il sè butet sur lo lampadêre Et il lluit per tuéts quâls qui sont ent la mêson. Donca, que vouhtron cllâr o lluiset dœvant a l'homos: Alœra, en veyènt cen que fédes de bén Ils rendéront glluère a vouhtro pâpa qu'ol est en ent lo cièr. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Vozaouti sede lo quiar dlo mondo. Unà sitai ensumà unà montagni I pet gnint ehte ahcodùa E o s'aprént gnint unà lampia Pé butala sòt lo cassion I se butet slo lampadari E i lùit pé tuiti cali qui sont entlà mazon. Donca, que vohtro quiar o luìset doant a y òm: Aléura, en veyant senque faide de bin I renderont glòria a vohto Papa qu'o l'eht en entló sièr.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : GIT, Groupe Intern. grafia du FP.
    Sôrsa : Ornella De Paoli - Évangile de Jésus Christ selon saint Matthieu (Mt 5, 13-16) - traduccion dins noutra linga (lyonnè) Glaudo (Claude) Longre - Lyon - Assoc. Amis du Francoprovençal en Pays Lyonnais - tradusión da lyonnè en valsoanin - La Valle Soana - Bollettino Parrocchiale - Dicembre 2021
    ---
  • Lo chevenô en Vâl Soana o sè semenâvet lo jœrn de Sant Marc, lo vingt-et-cinq d'avril. Provèrbo: "Pœr avêr de bon fil, semena lo mês d'avril". La sement él éret grôssa come de granin de pêvro. Lo tèrren o devêt éhtre ben enléamâ. Provèrbo: "De pllés te mè cuvèrtes, de pllés tè cuvèrto". O volêt dére que de pllés de léâm o y éret en cema lo tèrren, de pllés de chevenô ol y venévet. O sè betâvet fin a diéx centimètro de léâm. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Lo tchevenò en Val Soana ô se semenavet lo djèr de San Marco, lo vintefinc d'avril. Provèrbi: "Pèr avei de bon fil, semena lo meis d'avril". La sement i eret grosa come de granin de pèvro. Lo teren ô doveit ehte bin en-iamà. Provèrbi: "Depì te me couète, depì te couèto". O voleit dizé que depì de iam ô i eret enfumà lo teren, depì de tchevenò ô li vinivet. O se butavet fina a die tchentim de iam.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : BREL/Cefp (Grafies fonètiques vâldotênes)
    Sôrsa : Scuola Elementare di Ronco - EFFEPI - Lo cohtum dla Val Soana - 1985/2020.
    nota : La canapa in Val Soana si seminava il giorno di San Marco, il 25 aprile. Proverbio: "Per avere del buon filo, semina il mese di aprile". I semi erano grossi come grani di pepe. Il terreno doveva essere ben concimato. Proverbio: "Più mi copri, più di copro". Voleva dire che più letame vi era sul terreno, più canapa cresceva. Si mettevano perfino 10 cm. di letame.
    ---
  • Pués él crèsséve la pllanta qu'él venévet hôta fin a plles de doux mètres. Ol éret les femèles et les mâhcllos. Les femèles éls éront pllés pétiôdes et pllés subtiles et éls sè cuelyévont dovant, atôrn la mêtiêt de septembro. Les mâhcllos ils sè talyévont, con/ento la mêssouêre, u mês d'octobre: ils âvont la sement et ils sè picâvont en cema un flloriér pœr fâr-la sortir. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Poi i cresivet la pianta qui vinivet aouta fina pi de dui metèr. O i eret le femelé e li mahquio. Le femelé i eront pi pitode e pi sutile e i se cuivont douant, atòr la metà de setembre. Li mahquio i se taivont, con/entù la meseiri, al meis d'otobre: i avont la sement e i se picavont enfumà en fiorer pèr farla surtir.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : BREL/Cefp (Grafies fonètiques vâldotênes)
    Sôrsa : Scuola Elementare di Ronco - EFFEPI - Lo cohtum dla Val Soana - 1985/2020.
    nota : Poi cresceva la pianta che veniva alta anche più di 2 m. Vi erano le piante femminili e maschili. Le piante femminili erano più piccole e più sottili e si raccoglievano prima, verso la metà di settembre. Le piante maschili si tagliavano, con la falcia messoira, al mese di ottobre: avevano i semi e si battevano sopra un fiorer per farli uscire.
    ---
  • La chemise él éret quâsi semper consiua a man. Él éret duvèrta EN SEL devant et él éret dèhcolanâye. Les manges éls éront lârges et longes fin a AL cœdo ou fin a en cema AL pôls et quâsi semper éls eront récamâyes. [valor : 10]
    ècritura d'origina : La tchumisi i eret hcazi sempe confai a man. I eret duèrta en sel douant e i eret dèhcolanai. Le mandje i eront lardje e londje fina al queido o fina enfumà al pof e hcazi sempe i eront recamaie.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : BREL/Cefp (Grafies fonètiques vâldotênes)
    Sôrsa : Scuola Elementare di Ronco - EFFEPI - Lo cohtum dla Val Soana - 1985/2020.
    nota : La camicia era quasi sempre cucita a mano. Era aperta sul davanti ed era scollata. Le maniche erano larghe e lunghe fino al gomito o fin sopra al polso e quasi sempre erano ricamate.
    ---
  • Un viâjo qu'ils avônt lo fil, les filyes et les fènes éls s'enventâvont de bèles vilordes per fâre les pichèts. POI, les pichèts ils vénévont enamidâs ento l'amid et èhteriês ENTO lo fèr d'la brâsa ou ENTO lo fèr qu'o sè èhchôdâvet en çuma a la èhtuva. [valor : 10]
    ècritura d'origina : En iadho qui avont lo fil, le fiè e le fenè i s'enventavont de blè vilòrde pèr fare li pifèt. Poi, li pifèt i vinivont enamidà con l'amit e htiria con lo fer dla brasa o con lo fer qu'ô se htchaoudavet enfumà a la htua.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : BREL/Cefp (Grafies fonètiques vâldotênes)
    Sôrsa : Scuola Elementare di Ronco - EFFEPI - Lo cohtum dla Val Soana - 1985/2020.
    nota : Una volta che avevano il filo, le ragazze e le donne inventavano dei bei disegni per fare i pizzi. Poi, i pizzi venivano inamidati con l'amido e stirati con il ferro a brace o con il ferro che si scaldava sulla stufa.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche