Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica
parola n.: 38873
fin a
definicion
-
en Francês en Italien sinonimos

Frâses

  • Lo chevenô en Vâl Soana o sè semenâvet lo jœrn de Sant Marc, lo vingt-et-cinq d'avril. Provèrbo: "Pœr avêr de bon fil, semena lo mês d'avril". La sement él éret grôssa come de granin de pêvro. Lo tèrren o devêt éhtre ben enléamâ. Provèrbo: "De pllés te mè cuvèrtes, de pllés tè cuvèrto". O volêt dére que de pllés de léâm o y éret en cema lo tèrren, de pllés de chevenô ol y venévet. O sè betâvet fin a diéx centimètro de léâm. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Lo tchevenò en Val Soana ô se semenavet lo djèr de San Marco, lo vintefinc d'avril. Provèrbi: "Pèr avei de bon fil, semena lo meis d'avril". La sement i eret grosa come de granin de pèvro. Lo teren ô doveit ehte bin en-iamà. Provèrbi: "Depì te me couète, depì te couèto". O voleit dizé que depì de iam ô i eret enfumà lo teren, depì de tchevenò ô li vinivet. O se butavet fina a die tchentim de iam.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : BREL/Cefp (Grafies fonètiques vâldotênes)
    Sôrsa : Scuola Elementare di Ronco - EFFEPI - Lo cohtum dla Val Soana - 1985/2020.
    nota : La canapa in Val Soana si seminava il giorno di San Marco, il 25 aprile. Proverbio: "Per avere del buon filo, semina il mese di aprile". I semi erano grossi come grani di pepe. Il terreno doveva essere ben concimato. Proverbio: "Più mi copri, più di copro". Voleva dire che più letame vi era sul terreno, più canapa cresceva. Si mettevano perfino 10 cm. di letame.
    ---
  • Pués él crèsséve la pllanta qu'él venévet hôta fin a plles de doux mètres. Ol éret les femèles et les mâhcllos. Les femèles éls éront pllés pétiôdes et pllés subtiles et éls sè cuelyévont dovant, atôrn la mêtiêt de septembro. Les mâhcllos ils sè talyévont, con/ento la mêssouêre, u mês d'octobre: ils âvont la sement et ils sè picâvont en cema un flloriér pœr fâr-la sortir. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Poi i cresivet la pianta qui vinivet aouta fina pi de dui metèr. O i eret le femelé e li mahquio. Le femelé i eront pi pitode e pi sutile e i se cuivont douant, atòr la metà de setembre. Li mahquio i se taivont, con/entù la meseiri, al meis d'otobre: i avont la sement e i se picavont enfumà en fiorer pèr farla surtir.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : BREL/Cefp (Grafies fonètiques vâldotênes)
    Sôrsa : Scuola Elementare di Ronco - EFFEPI - Lo cohtum dla Val Soana - 1985/2020.
    nota : Poi cresceva la pianta che veniva alta anche più di 2 m. Vi erano le piante femminili e maschili. Le piante femminili erano più piccole e più sottili e si raccoglievano prima, verso la metà di settembre. Le piante maschili si tagliavano, con la falcia messoira, al mese di ottobre: avevano i semi e si battevano sopra un fiorer per farli uscire.
    ---
  • La chemise él éret quâsi semper consiua a man. Él éret duvèrta EN SEL devant et él éret dèhcolanâye. Les manges éls éront lârges et longes fin a AL cœdo ou fin a en cema AL pôls et quâsi semper éls eront récamâyes. [valor : 10]
    ècritura d'origina : La tchumisi i eret hcazi sempe confai a man. I eret duèrta en sel douant e i eret dèhcolanai. Le mandje i eront lardje e londje fina al queido o fina enfumà al pof e hcazi sempe i eront recamaie.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : BREL/Cefp (Grafies fonètiques vâldotênes)
    Sôrsa : Scuola Elementare di Ronco - EFFEPI - Lo cohtum dla Val Soana - 1985/2020.
    nota : La camicia era quasi sempre cucita a mano. Era aperta sul davanti ed era scollata. Le maniche erano larghe e lunghe fino al gomito o fin sopra al polso e quasi sempre erano ricamate.
    ---
  • Pœrrians barjacàr fin a deman, fâre vêr-sè (INVECE) que étre! Quand TSU en dèscésa avouéc la vètura dessus un chèmin en montagna et te croueses un'ôtra machina, te frênes et te fâs passàr-la. Cen est pas ècrit et sûr que lo touristo de la démenja ol lo sât pas; cen est francoprovènçal. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Perian bardzaqué fin a deman, faře vèise anvetse que èitre! Can tsu an disheza avé la vetuřa desù in tsamin an mountanha è te crouèizeus in'aoutra maquina, te (freieus) è te fa pasela. Seun et pa èicrit è segu que lou turista de la dimèindza ou iou sot paa; seun et francoprovensal.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Vivre francoprovensal - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Potremmo continuare all'infinito, apparire piuttosto che essere. Se vivi francoprovensal, quando stai scendendo su una ripida strada di montagna e vedi una vettura che sale, ti fermi e la fai passare, questa è una delle regole non scritte ma sempre rispettate! Oggi purtroppo la fretta di chi fa la gita domenicale di sicuro, non lascia spazio a pensieri o conoscenze in merito.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche