Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica
parola n.: 38878
âvont
definicion
3 p.p. - endicatif empèrfèt - vèrbo avêr.
  • endicatif empèrfèt 3.p.plur. [valor* : 10]
en Francês en Italien sinonimos
  • avaient [valor : 10]
    ---
  • avevano[valor : 10]
    ---

Variantes

  • âvont [Pie] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : avont
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : BREL/Cefp (Grafies fonètiques vâldotênes)
    Sôrsa : Scuola Elementare di Ronco - EFFEPI - Lo cohtum dla Val Soana - 1985/2020. Web d'entèrèt :
    ---

Frâses

  • Pués él crèsséve la pllanta qu'él venévet hôta fin a plles de doux mètres. Ol éret les femèles et les mâhcllos. Les femèles éls éront pllés pétiôdes et pllés subtiles et éls sè cuelyévont dovant, atôrn la mêtiêt de septembro. Les mâhcllos ils sè talyévont, con/ento la mêssouêre, u mês d'octobre: ils âvont la sement et ils sè picâvont en cema un flloriér pœr fâr-la sortir. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Poi i cresivet la pianta qui vinivet aouta fina pi de dui metèr. O i eret le femelé e li mahquio. Le femelé i eront pi pitode e pi sutile e i se cuivont douant, atòr la metà de setembre. Li mahquio i se taivont, con/entù la meseiri, al meis d'otobre: i avont la sement e i se picavont enfumà en fiorer pèr farla surtir.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : BREL/Cefp (Grafies fonètiques vâldotênes)
    Sôrsa : Scuola Elementare di Ronco - EFFEPI - Lo cohtum dla Val Soana - 1985/2020.
    nota : Poi cresceva la pianta che veniva alta anche più di 2 m. Vi erano le piante femminili e maschili. Le piante femminili erano più piccole e più sottili e si raccoglievano prima, verso la metà di settembre. Le piante maschili si tagliavano, con la falcia messoira, al mese di ottobre: avevano i semi e si battevano sopra un fiorer per farli uscire.
    ---
  • Les fils del chevenô ils sè pénâvont. Ce varcan-cé, ils lo fasévont les "petchenin", qu'ils âvont de péno APPOSTA (=exprès). Les baquèts ils dè drovâvont a brusiér. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Li fil del tchevenò i se pinavont. Fe varcan fi, i lo fazivont li "petchenin", qui avont e pinò apohta. Li baquet i se drouavont a bruzier.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : BREL/Cefp (Grafies fonètiques vâldotênes)
    Sôrsa : Scuola Elementare di Ronco - EFFEPI - Lo cohtum dla Val Soana - 1985/2020.
    nota : I fili della canapa si pettinavano. Questo lavoro (qui) lo facevano i "petchenin", che avevano dei pettini appositi. Le canne si bruciavano.
    ---
  • Ils éront pouca en Vâl Soana céls quâls qu'ils âvont lo teliér. Quâse tuéts ils portâvont téhtre a Canihcho, un payis uprés a Corgnê. [valor : 10]
    ècritura d'origina : I eront poqui en Val Soana ficali qui avont lo teler. Hcazi tuti i portavont tiehte a Canihtcho, en pais apìa a Corgnei.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : BREL/Cefp (Grafies fonètiques vâldotênes)
    Sôrsa : Scuola Elementare di Ronco - EFFEPI - Lo cohtum dla Val Soana - 1985/2020.
    nota : Erano pochi in Valle Soana coloro i quali avevano il telaio. Quasi tutti portavano tessere a Canischio, vicino a Cuorgnè.
    ---
  • Un viâjo qu'ils avônt lo fil, les filyes et les fènes éls s'enventâvont de bèles vilordes per fâre les pichèts. POI, les pichèts ils vénévont enamidâs ento l'amid et èhteriês ENTO lo fèr d'la brâsa ou ENTO lo fèr qu'o sè èhchôdâvet en çuma a la èhtuva. [valor : 10]
    ècritura d'origina : En iadho qui avont lo fil, le fiè e le fenè i s'enventavont de blè vilòrde pèr fare li pifèt. Poi, li pifèt i vinivont enamidà con l'amit e htiria con lo fer dla brasa o con lo fer qu'ô se htchaoudavet enfumà a la htua.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : BREL/Cefp (Grafies fonètiques vâldotênes)
    Sôrsa : Scuola Elementare di Ronco - EFFEPI - Lo cohtum dla Val Soana - 1985/2020.
    nota : Una volta che avevano il filo, le ragazze e le donne inventavano dei bei disegni per fare i pizzi. Poi, i pizzi venivano inamidati con l'amido e stirati con il ferro a brace o con il ferro che si scaldava sulla stufa.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche