Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica
parola n.: 38944
mengiê, mengiêye, mengiês, mengiêyes
definicion
-
en Francês en Italien sinonimos

Frâses

  • Y est lo chat ou bèn lo chin qu'at megiê lo lârd. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Y é le tsa ou ban le tsan k'a mèdzyun le lo.
    Règ·ion : Biôjolês
    Grafia : CONF, Grafia de Conflan.
    Sôrsa : Comby Auguste - Dictionnaire du Patois de Belleroche (Loire) - Documents publiés par Claude Michel - 1994
    nota : C'est le chat ou le chien qui a mangé le lard.
    ---
  • Il at mégiê come un afamâ. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Al a midjạ kom oun afamạ.
    Règ·ion : Savouè [Tarantèsa]
    Grafia : CONF, Grafia de Conflan.
    Sôrsa : C.Duch et H.Béjean - Le patois de Tignes, Savoie - 1998
    nota : Il a mangé comme un affamé.
    ---
  • Il at mégiê doves assiétâs de sopa. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Al a midjâ davè achitâ dè soupa.
    Règ·ion : Savouè [Tarantèsa]
    Grafia : CONF, Grafia de Conflan.
    Sôrsa : C.Duch et H.Béjean - Le patois de Tignes, Savoie - 1998
    nota : Il a mangé deux assiettées de soupe.
    ---
  • Et cél jôli trin-trin de l'or et de l'argent Sonerat-il tojorn? Pœr mè n'en sé ren. Dens les crouyes compagnies, yô son cœr lo trênâve, 'L at mengiê, dens huét jorns, tot cen que possèdâve; Sè trovant sensa argent, vend fin que ses habits, Vat demandàr son pan pensent a son payis. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Et ci jouli trin-trin de l'or et de l'ardzen Sonneret-ë todzor? Per mè n'en si ren. Din le croè compagni, yaou son coeur lo treinàve L'at mindza, din vouet dzor, tot cen que possedàve, Se troven sensa ardzen, ven finque se s-abi, Vat demandé son pan pensen a son pay.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Abbé Jean-Baptiste CERLOGNE, L'INFAN PRODEGGO, 1855
    nota : Et ce joli cliquetis de l'or et de l'argent Sonnera-t-il toujours? Pour moi, je n'en sais rien. Dans les mauvaises comapagnies, où son coeur l'entraînait, Dans huit jours il mangea tout ce qu'il possédait. Se trouvant sans argent, il vend jusqu'à ses habits; Il va demander son pain, pensant à son pays.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche