Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica
parola n.: 40613
devant (de -)
definicion
-
en Francês en Italien sinonimos

Variantes

  • devant (de -) [Vls] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : dè dèvan
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Rey Alfred - Aldrèdè dè Candi - Pachatéin - 1982 Web d'entèrèt :
    ---

Frâses

  • Côcâds gouéro sens bô vetus! De devant mânque pas un fil. Ren qu'admiriér les falbalâs, Jupes, fodârs, chapéls alâs. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Côca vouéro chéin bo vèhéc! Dè dèvan manquiè pa ôun féc. Rèin qu'admiriè le falbala, Jieupè, fôdar, tsapé ala.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Rey Alfred - Alfrèdè dè Candi- Lè Partéchiou - Pachatéin - 1982
    nota : Regardes comme nous sommes bien habillés! D'auparavant il ne manque pas un fil. Rien qu'admrer les falbalas, Jupes, tabliers, chapeaux ailés.
    ---
  • Sè dèmontont les conténènts. Houé sont pas més celos de devant. Chanjont de cors les reviéres. Secont des pllanes entiéres. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Chè dèmôuntôun lè conténan. Ouéc chôun pa mi hlou dè dèvan. Tsanzôun dè cour lè révièrè. Chècôun dè pliannè èintchièrè.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Rey Alfred - Alfrèdè dè Candi- Comèin comprèindrè? - Pachatéin - 1982
    nota : Ils se démontent les continents. Aujourd'hui ils ne sont plus comme avant. Elles changent de cours les rivières. Elles sèchent des plaines entières.
    ---
  • Ora, tot mècllos irant lé, Ux hôtèls, plages, rues, tuéts guês. De devant avant franc oublliâ Coment fesant por s'amabllar. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Ora, to mèhlio iranlé, Y j'otèl, plajè, rouè, tuéss gué. Dè dèvan avan fran ôblia Comèin fajan po ch'amablia.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Rey Alfred - Alfrèdè dè Candi- Lo paéc - Pachatéin - 1982
    nota : Maintenant tout mélangés ils étaient là, Aux hôtels, plages, rues, tous gais. D'auparavant, ils avaient oublié Comment ils faisaient pour s'anéantir.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche