La Parola : diéx
16309
definicion : -
nota : diéx dix-sept diéx-et-sèpt dix-huit diéx-et-huét dix-neuf diéx-et-nôf
- Francês : dix
- Italien : dieci
- Varianta : diéx (Frz)
- Varianta : diéx (VdA)
- Varianta : diéx (Dfn)
- Varianta : diéx [Pie]
- Frâsa : Dês lo diéx uu vengt Janviér,
Lo ples content l'est lo drapiér.
- Frâsa : J'é diéx ècus dens mon gossèt,
Prenéds-nen sèpt, lèssiéds-nen três,
Por achetar n'ôtro âno
Por revenir u molin.
- Frâsa : L'un pllôre son cusin, l'ôtro pllôre son frâre,
L'un crend pœr sa fèna, l'ôtro pœr sa comâre;
L'on ne recognêt plles ni mêtres ni vâlèts;
Tâlo qu'at diéx laquès sè trove tot solèt,
- Frâsa : Châcun dens son ètat, dens cél temps de dètrèsse,
De sos petits moyens ux pouros fit largèsse:
Qui donàt diéx louis d'or, qui cinq, qui vengt ècus;
Cél ce qu'il lui falyêt, l'ôtro son supèrflu.
- Frâsa : Ceta fèna a diéx enfant, et ele apond a tot.
- Frâsa : Huét jorns, por lœr, 'ls étiant diéx ans;
Et se jamés l'âno tornâve
Hèlâs! nion 'l aviêt pas més fam.
- Frâsa : Un nurrim de diéx vaches. 'L at un nurrim de vingt tétes, entre vaches, mojons et véls.
- Frâsa : Pœr diéx jorns ma via 'l est étâye apelyêye a un fil.
- Frâsa : Tena de diéx, vingt charges.
- Frâsa : Lo chevenô en Vâl Soana o sè semenâvet lo jœrn de Sant Marc, lo vingt-et-cinq d'avril.
Provèrbo: "Pœr avêr de bon fil, semena lo mês d'avril".
La sement él éret grôssa come de granin de pêvro.
Lo tèrren o devêt éhtre ben enléamâ.
Provèrbo: "De pllés te mè cuvèrtes, de pllés tè cuvèrto".
O volêt dére que de pllés de léâm o y éret en cema lo tèrren, de pllés de chevenô ol y venévet. O sè betâvet fin a diéx centimètro de léâm.
- Frâsa : Les mâhcllos ils sè gropâvont a fês e ils sè betâvont molyér ent l'égoue. O sè chèrcâvet 'na golye fremâye et les fês ils éront tenus fèrms CON des grôs rocs. Ils sè lèssiévont ent l'égoue pœr diéx ou quinze jœrns. Vêntâvet fâre d'a ment a gnint fâr-les marFAR.
- Frâsa : Una piéce de diéx sous.
- Frâsa : Ol est pas tant lluen de Suésa et te y arréves facil pœr lo chèmin du Mont-Cènis, lo payis ol ât diéx borgiês entre les 600 et 800 mètros, la bôna posicion lyé pèrmet una cèrta produccion de vin, châ
- Frâsa : Pœr nos ateriér 'l aviêt tojorn de sàcochiê de caramèles, de celes que, adonc, nen balyévont diéx pœr un sou.