Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : diéx
16309

definicion : -

nota : diéx dix-sept diéx-et-sèpt dix-huit diéx-et-huét dix-neuf diéx-et-nôf

  • Francês : dix
  • Italien : dieci
  • Varianta : diéx (Frz)
  • Varianta : diéx (VdA)
  • Varianta : diéx (Dfn)
  • Varianta : diéx [Pie]
  • Frâsa : Dês lo diéx uu vengt Janviér, Lo ples content l'est lo drapiér.
  • Frâsa : J'é diéx ècus dens mon gossèt, Prenéds-nen sèpt, lèssiéds-nen três, Por achetar n'ôtro âno Por revenir u molin.
  • Frâsa : L'un pllôre son cusin, l'ôtro pllôre son frâre, L'un crend pœr sa fèna, l'ôtro pœr sa comâre; L'on ne recognêt plles ni mêtres ni vâlèts; Tâlo qu'at diéx laquès sè trove tot solèt,
  • Frâsa : Châcun dens son ètat, dens cél temps de dètrèsse, De sos petits moyens ux pouros fit largèsse: Qui donàt diéx louis d'or, qui cinq, qui vengt ècus; Cél ce qu'il lui falyêt, l'ôtro son supèrflu.
  • Frâsa : Ceta fèna a diéx enfant, et ele apond a tot.
  • Frâsa : Huét jorns, por lœr, 'ls étiant diéx ans; Et se jamés l'âno tornâve Hèlâs! nion 'l aviêt pas més fam.
  • Frâsa : Un nurrim de diéx vaches. 'L at un nurrim de vingt tétes, entre vaches, mojons et véls.
  • Frâsa : Pœr diéx jorns ma via 'l est étâye apelyêye a un fil.
  • Frâsa : Tena de diéx, vingt charges.
  • Frâsa : Lo chevenô en Vâl Soana o sè semenâvet lo jœrn de Sant Marc, lo vingt-et-cinq d'avril. Provèrbo: "Pœr avêr de bon fil, semena lo mês d'avril". La sement él éret grôssa come de granin de pêvro. Lo tèrren o devêt éhtre ben enléamâ. Provèrbo: "De pllés te mè cuvèrtes, de pllés tè cuvèrto". O volêt dére que de pllés de léâm o y éret en cema lo tèrren, de pllés de chevenô ol y venévet. O sè betâvet fin a diéx centimètro de léâm.
  • Frâsa : Les mâhcllos ils sè gropâvont a fês e ils sè betâvont molyér ent l'égoue. O sè chèrcâvet 'na golye fremâye et les fês ils éront tenus fèrms CON des grôs rocs. Ils sè lèssiévont ent l'égoue pœr diéx ou quinze jœrns. Vêntâvet fâre d'a ment a gnint fâr-les marFAR.
  • Frâsa : Una piéce de diéx sous.
  • Frâsa : Ol est pas tant lluen de Suésa et te y arréves facil pœr lo chèmin du Mont-Cènis, lo payis ol ât diéx borgiês entre les 600 et 800 mètros, la bôna posicion lyé pèrmet una cèrta produccion de vin, châ
  • Frâsa : Pœr nos ateriér 'l aviêt tojorn de sàcochiê de caramèles, de celes que, adonc, nen balyévont diéx pœr un sou.