La Parola : huét
17098
definicion : nom masc. envâriabllo
- Francês : huit
- Italien : otto
- Varianta : huét (GE)
- Varianta : huét (Pie)
- Varianta : huét [Bjl]
- Varianta : huét [VdA]
- Frâsa : Y avêt huét jœrns que dediens cela vela,
Un prèsident de Chambèri la bèla,
Fassêt sembllant de rafrèchir l'union,
Il vint tramar voutra grand tràyison.
- Frâsa : Est la lengoua que sè barjaque en três payis: l'Itâlia (Vâl d'Aoûhta et huét valâdes piemontêses), la Suissa Romanda (pas lo Jura) et la França [payis de Savouè, Liyonês, Forêz, nord Dôfenât, sud de la Borgogne (Brêsse, Bugê, la Domba, Biôjolês..)] et de la Franche-Comtât, dens lo carrâ de Rouana·Nôchâtél·Aoûhtha·Sent-Ètièno.
- Frâsa : Huét jorns, por lœr, 'ls étiant diéx ans;
Et se jamés l'âno tornâve
Hèlâs! nion 'l aviêt pas més fam.
- Frâsa : Pœr possêr vos prègiér du bon cllàr de la trelye
Que fét noutro payis, serêt franc a propôs,
D'avêr-nen devant mè, tot justo huét botelyes
Pœr les agôtar bien a bél tôrn doux-três côps.
Èprovens: Tè Donâs? Oh, lo bon pecotendro!
Grôs rojo de l'Enfèrn, tè t'és pas lo plles muendro.
A ton tôrn, des Oulyéres, honœr de Chesalèt!
Et tè bon Malvouèsie de Monsiœr Farinèt!
Ô, colena de Vela, agôtent de ta Biôla;
Fé-mè de ton Oriou sentir lo gôt, Vegnôla,
Chambâva ton Môscat fêt, je n'en dôbto pas,
Gouarét lo ventro a tuéts, mémo a qui 'l at nion mâl.
Lâs, pèrdens pas lo temps atot d'historiètes;
Chavonens, o est ben mielx, l'amolon des Torètes:
Ôtro ço que cél vin fêt de l'égoue du Pô
Ou de cela de noutra Duère
Que sât s'en tornàr sus, dedens des bosses entiéres,
Atot bèla colœr, màs tojorn sensa gôt!
- Frâsa : Et cél jôli trin-trin de l'or et de l'argent
Sonerat-il tojorn? Pœr mè n'en sé ren.
Dens les crouyes compagnies, yô son cœr lo trênâve,
'L at mengiê, dens huét jorns, tot cen que possèdâve;
Sè trovant sensa argent, vend fin que ses habits,
Vat demandàr son pan pensent a son payis.
- Frâsa : Pœr mè fére sietàr mè balye una brèlèta;
Sur la tâblla, tot setout, 'l èpate una sèrguèta;
Mè presente, avouéc grâce, un fromâjo pequent,
Fêt de huét jorns devant, et franc bon pœr mes dents,
Et gruviére, et fontena encora quâsi entiére,
Et de burro sorti frèque de sa burriére,
Un'ècuèla de crâma, un'ôtra de calyê;
Et j'é trovâ bien bon tot cen que m'at balyê.
- Frâsa : Mênât que nêt a tèrmo, devant lo tèrmo, a sèpt mês, a huét mês.