Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : fôrt, fôrta, fôrts, fôrtes
18196

definicion : -

nota : homme très fort = "Hèrcule".

  • Francês : fort, adj.
  • Italien : forte, forte, forti, forti
  • Gramatica : adjêctif
  • Varianta : fôrt, fôrta, fôrts, fôrtes (GE)
  • Varianta : fôrt, fôrta, fôrts, fôrtes (Dfn)
  • Varianta : fôrt, fôrta, fôrts, fôrtes (Vda)
  • Varianta : fôrt, fôrta, fôrts, fôrtes (Bjl)
  • Varianta : fôrt, fôrta, fôrts, fôrtes (Vls)
  • Varianta : fôrt, fôrta, fôrts, fôrtes (Pie)
  • Frâsa : Una fôrta nê d'Hivèrn o est prècova d'un chôd-temps chôd et sèc.
  • Frâsa : Il est lo Pierro (a) Cuseniér [qu'ut/qu'aviét] le premiér vêrro, cœme de justo: il étêt le ples grànd et le ples fôrt.
  • Frâsa : Lis Anglès sont fôrts por portar de grants favoris.
  • Frâsa : Fôrt cœme un bougat.
  • Frâsa : Màs, lâssa! Sur-lo-champ l'égoua devint si fôrta, Qu'el fât tombar lo pont qu'aboutét a la pôrta. Prod gens que sont dessus chêyont dens los bèbris, Et un joueno mariâ funèstament pèrét.
  • Frâsa : L'égoua nos vint de luen: dejâ sur la Romanche, L'on ne vêt plles de pont, ni de pôrt, ni de pllanche; Plles fôrta que lo Drac, el lo fât ècartar; A son rapido cors ren ne pôt rèsistar.
  • Frâsa : Prendre la plloma en man et sè betar a ècrire dens la lengoua locâla, cela que te barjaque u bar avouéc los amis, a mêson avouéc tos parents, est un acto de dètèrménacion idèntitèra très fôrt. Cél jorn, lo jorn que t'âs comenciê ècrire lo tien patouès, aprés l'ôfôria de l'idèntitât, sont mâlherosament arrevâs los problèmos.
  • Frâsa : Assé fut-et jamés si grôssa, ni si fôrta; Et qui l'avêt tot vu s'ètendre de la sôrta? Tota la valèya ne semblle qu'un ètang; Los âbros, los feniérs, los gèrbiérs vont fllotant;
  • Frâsa : L'égoua gâgne pertot; les gouârdes de les pôrtes, Pœr l'empachiér d'entrar, ne sè trovont pas fôrtes. Ne sè vèrrat jamés parèlye confusion: Tant crend-il lo petit que cél de condicion,
  • Frâsa : Diœ est très fôrt et très pouessient et per ço il at donâ a sos amis si grant pouessience et si grant fôrce que ils pont quand que ils vôlont: se ils avant volontât de levar tot lo mondo al petit dêgt ils lo porriant fâre legiérament.
  • Frâsa : L'ambsint 'l at un fllât fôrt, pœr quârqu'un quâse repugnent.
  • Frâsa : Dens la luta sociâla, les fôrces que rèprèsentont la cllâssa d'avant-gouârda subésont, des côps, des revèrs et cen pas porquè ils ant des idâs fôsses, mas porquè, dens los rapôrts des fôrces que s'afrontont, éles sont, por lo moment, muens fôrtes que les fôrces de la rèaccion; de lé vegnont lors ensuccès provisouèros, mas éles fenéssont tojorn por trionfar.
  • Frâsa : Il fôt donca ensègnér a noutros compagnons la tèoria matèrialista-dialècteca de la cognessença, afin qu'ils sàchont s'orientàr dens lors idâs, fére des enquétes et des rechèrches et drèciér lor bilan de lor èxpèriença, qu'ils posséssont surmontàr les dificultâts, èvitàr tant que possibllo de cometre des èrrors, fére bien lor travâly, contribuàr avouéc totes lors fôrces a construire un grand et fôrt payis socialisto et a la fin édar/édiér les masses oprimâyes et èxplouètâyes du mondo en vua de l'acompllissement du nobllo devouèr entèrnacionalisto que nos encombe.
  • Frâsa : Les cognessences d'un mondo contadin avouéc ses valors fôrts édont a frènar la maladia de lo mondo de enqu'houé. Vôt dére étàr bien dedéns, vivre tranquilo.
  • Frâsa : Les combatents devant la batalya sè chargiévont avouéc cét mouvément et éntrâvont en batalya plles fôrts, aviant dejâ supèrâ la môrt! Probâbllement les Cèltos de les Alpes ils ant fêt lo bal de les spadonêres devant Anibalo. La histouèra de lo bal lyé arréve de la nuet des temps, et sûr que ils ant prês quârque-ren de chaque pèriodo historéco significatif atravèrsâ, de l'èxcitacion des Cèltos a la batalya, les fllors, les rêsims et les bindèls nos pôrtont ux ritos de la propiciacion et fèrtilitât de la natura, ux gèsts de fècondacion de la tèrra pœr les fétes du CALENDIMAGGIO.