Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : guèrra, guèrres
18906

definicion : -

  • Francês : guerre
  • Italien : guerra
  • Gramatica : nom femenin
  • Varianta : guèrra, guèrres (Dfn)
  • Varianta : guèrra, guèrres (Bjl)
  • Varianta : guèrra, guèrres (VdA)
  • Frâsa : Lo jorn de Sent Pol s'il est cllâr et seren, Abondance de tués biens; Se fét l'oura, la guèrra; S'il at de nebles roges lo matin, mortalitât.
  • Frâsa : Nœs aportens la nœvèla, Três côps bèla, Du Mèssie qu'est dèscendu! Noèl ! Noèl ! ples de guèrra! Pèx sur tèrra! Glouère a Diœ lui seye rendu.
  • Frâsa : Qui 'l at tèrra, 'L at guèrra.
  • Frâsa : Los lops de temps en temps ravâjont ceta tèrra; Lo cièl, l'égoua, lo fuè nos dècllâront la guèrra. Un an, n'y at pouent de bllât; l'ôtro, n'y at pouent de vin; Et l'or fond dens les mans, sen savêr qu'il devint.
  • Frâsa : Una ôtra vês avençiêt que uns frâres que ele avêt fut de guèrra. Per la grant pediêt que ele en ut de la grant prêson de lui, ele sè mét en grant orêson et en grant aflliccion vers Noutron-Sègnor qui lo son frâre volyésse dèlivrar de les mans de sos ènemis.
  • Frâsa : Considèrens ora la guèrra. Se la guèrra fusse dirigiêya per des gens sensa èxpèriença dens cet domêno, céls posserriant pas, u premiér degrâ, comprendre les louès profondes que règéssont la conduita d'una DATA guèrra (come noutra guèrra rèvolucionèra agrêra des 10 dèrriérs ans).
  • Frâsa : Pas muens, ceta èxpèriença (l'èxpèriença des victouères et surtot des defêtes) lor pèrmtrêt de comprendre l'ensègnement entèrno de quiconque guèrra, il-est-a-dére les louès de ceta guèrra dètèrménâye, de nen comprendre la stratègia et la tacteca et, a travèrs cen mémo, de la dirigiér avouéc suretât.
  • Frâsa : Se, a un tâl moment, la dirèccion de la guèrra passésse a un homo sensa èxpèriença, ceti ariêt, a son tôrn, a recêvre un cèrtin nombro de dèfêtes (est-a-dére, a aquerir de l'èxpèriença) devant que bien comprendre les louès de la guèrra.
  • Frâsa : En ègzempllo, dens lo procèssus de modificacion de la natura, la rèalisacion d'un pllan de construccion, la confirmacion d'una hipotèsa scientefeca, la crèacion d'un mècanismo, la rècôlta d'una pllanta cultivâye, ou bien, dens lo procèssus de modificacion de la sociètât, lo succès d'una grèva, la victouèra dens una guèrra, l'acompllissement d'un programo d'ensègnement, signifiont que châque côp lo but proposâ est étâ rejuent.
  • Frâsa : Lo bal de les sâbros est pas mâques una chousa d'la Vâl Suésa, mas déns três payis quâse atacâs lyé sè fét 'cor cœme un temps. (Jalyon, Venô, Sent-Jouère). Déns les doux premiérs payis il ât poques difèrences, a Sent-Jouère lo bal ol est déns una histouèra divèrsa a-yô ils ant pèrdu les mouvéments plles vielys. L'inice de lo bal o pœt chèrchiér-sè déns quârque cerémonia propiciatouèra, bien vielya, pœr avêr come de bèns de la campagna ou pœr avêr una bôna chaça. Déns les noutres populasioun lye prend una plèya plles de guèrra, quârque-côp sè colegue a la religion et porte a un combatiment rituâl.
  • Frâsa : En Italia en cèrts posts sè arréve a un bal de guèrra figurâ, coment la "Bayia de Sampeyro" lyé fêt la batalya 'tre les Moros et les crètièns. A Jalyon les spadonêres sont quatros homens, que acompagnâ de la musica fant un bal avouéc de figures et de mouviments corèografics, 'ls ant una divisa fêta d'un corpèt et un petit fodâl tot flloragiê et récamâ et un chapél cachiê de fllors, fruta, et de longs bindèls colorâs que bèssont dessus lo crœpion.
  • Frâsa : Des studiox vôlont dére que lo bal ol arréve de la tradicion de guèrra des Cèltos. O couente Tito Livio (III deca delle storie), a propôs de l'èxpèdicion de Anibalo en Italia, que pœr mantenir atencion et lo èsprit de cés homens, pêna passâ les Alpes, lo CAP des Cartaginês o VEZET combatre 'tre lo "captivos montanos victos" en prometènt la libèrtât ux VINCITORS "cés que ils éront cèrnu sôtâvont en pièrd et en balènt comènçâvont a brandàr lo sâbro" bèn, icé avens la dèscripcion d'una cerémonia de bal du sâbro!
  • Maqueta : guèrra, guèrres